Ermita del Salvador de Godella
La Ermita del Salvador de Godella, també coneguda com a iglésia del Salvador, és temple catòlic catalogat com Be d'interés cultural[1] situat en la Comunitat Valenciana, Espanya. Construïda originalment en 1720 sobre els restants d'un ermitorio més antic, la seua rellevància històrica i arquitectònica li ha otorgat el nivell de protecció integral (nivell 1) segons el Pla General de Godella.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'Ermita del Salvador de Godella té una història que es remonta als sigles medievals, documentada inicialment en 1428.[3]Es considera que este lloc va ser ocupat des de temps antics, possiblement sobre restants d'edificacions ibèriques o romanes.[4] En el XV, es va erigir un ermitorio dedicat a Sant Salvador, mencionat en documents de visites eclesiàstiques d'el XVI, a on es confirma que estava en bon estat i obert al cult.
Durant el XVIII, davant el creiximent de la població i les llimitacions de l'espai en l'iglésia parroquial, es va decidir edificar una nova ermita en el mateix lloc. La construcció actual va començar en 1720, gràcies a l'impuls de Mossén Joseph Estellés Terrasa, sacerdot local que va finançar gran part del proyecte.[5]Estellés Terrasa, en el seu testament, va detallar l'importància de l'ermita com a centre de devoció i va promoure el seu manteniment a través de la fundació d'una capellanía.[6]L'obra va ser completada i beneïda en 1730, consolidant-se com un referent religiós i cultural en la regió.
L'ermita es va alçar en un lloc privilegiat, en un tossal que domina l'horta valenciana, sent accessible a través d'un antic calvari.[7]Durant el XIX, va sofrir algunes transformacions, incloent modificacions en el seu atri i campanar. En el XX, la guerra civil espanyola va afectar greument el seu patrimoni interior, incloent la pèrdua d'imàgens i elements decoratius. No obstant, la comunitat local es va movilisar per a restaurar-la, realisant importants intervencions en les décades de 1950 i 1980.
Descripció
[editar | editar còdic]L'Ermita del Salvador de Godella és una edificació religiosa d'estil barroc tardà, construïda entre 1720 i 1730.[8]Se situa en un entorn elevat, destacant-se com un element clau en el paisage de l'horta valenciana. La seua arquitectura combina elements tradicionals en característiques pròpies del barroc, destacant pel seu disseny sobri i funcional.
La planta de l'ermita és rectangular, organisada en una única nau en capelles laterals comunicades.[9]El presbiteri està elevat i presidit per un altar major de llínees clàssiques, restaurat en vàries ocasions. En l'exterior, la seua frontera principal presenta un disseny simètric, arrematat per un campanar que incorpora un rellonge solar vertical,[10]un element distintiu de la seua tipologia.
L'atri, originalment obert per mig d'arcs, va ser tancat parcialment en reformes d'el XX,[11]modificant la seua relació en l'entorn. Les voltes de l'interior són tabicades, decorades en elements d'algeps[12] i pintura que, encara que restaurats, conserven la seua essència barroca. En la part atrassera, s'observen volums afegits, com la vivenda del retor, integrats en certa harmonia en l'estructura original.
Entre els seus elements més característics destaquen:
- Campanar: D'estructura senzilla, alberga el rellonge solar i una campana històrica, beneïda en 1727.[13]
- Via crucis i escalinata: Rehabilitats en 1958, estos elements realcen el caràcter monumental de l'ermita, conectant-la visual i físicament en el seu entorn.
- Decoració interior: Encara que gran part va ser perduda en la Guerra Civil, es mantenen voltes de rajola vist i algunes fresca.
Des de la perspectiva de l'història de l'art, l'ermita s'inscriu dins de les corrents tardobarrocas de la regió valenciana.[14]La seua composició busca tant la funcionalitat com l'expressivitat emocional, elements típics de la seua época. Ademés, la seua integració en el paisage i les reformes realisades a lo llarc dels sigles reflectixen l'evolució de les necessitats i sensibilitats de la comunitat que l'ha custodiat.
Festes patronals
[editar | editar còdic]L'Ermita del Salvador eixercita un paper central en les festes patronals de Godella, destacant-se com un espai de devoció i celebració comunitària. Durant estes festivitats, es porten a terme processons que recorren el tradicional Via Crucis fins a l'ermita, a on se celebren misses especials en honor al Salvador,[15]sant titular del temple. Ademés dels actes llitúrgics, les afores del temple, incloent la pinada i l'esplanada, s'utilisen per a activitats socials i culturals com a concerts, jocs i events comunitaris.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «edu. gva. es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble. php? id=5609 Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2024-12-13.
- ↑ Universitat Politècnica de Valéncia.Consultat el 2024-12-12.
- ↑ QUADERNS DE GODELLA 1, Taller d'Història Local de Godella, Valéncia, Març 2000. LOPEZ GIL, J. V., A propósit de l’antiguitat de l’Ermita del Salvador, p.25.
- ↑ GARCIA DE VERGAS, R., Algunes notes sobre Godella, Ajuntament de Godella, Valéncia, 1968, p. 30.
- ↑ QUADERNS DE GODELLA 2, Taller d'Història Local de Godella, Valéncia, Octubre 2002. LOPEZ GIL, J. V., Mossen Josep Estellés Terrassa, figura decisiva en l'història de l'ermita del Salvador, p. 15.
- ↑ QUADERNS DE GODELLA 2, Taller d'Història Local de Godella, Valéncia, Octubre 2002. LOPEZ GIL, J. V., Mossen Josep Estellés Terrassa, figura decisiva en l'història de l'ermita del Salvador, p. 17.
- ↑ BELENGUER PERAls, R.; PATRÓ SORIANO, BJ., Estudi historiográfico i constructiu de l'Ermita del Salvador de Godella, 2013, p. 8.
- ↑ BELENGUER PERAls, R.; PATRÓ SORIANO, BJ., Estudi historiográfico i constructiu de l'Ermita del Salvador de Godella, 2013, p.8.
- ↑ QUADERNS DE GODELLA 3, Taller d'Història Local de Godella, Valéncia, Maig 2007. MONTAGUT MARQUÉS, J./ SANT SEGON GARCÍA, M., El sigle XVIII. Un sigle d'expansió, p. 117.
- ↑ QUADERNS DE GODELLA 2, Taller d'Història Local de Godella, Valéncia, Octubre 2002. LOPEZ GIL, J. V., Mossen Josep Estellés Terrassa, figura decisiva en l'història de l'ermita del Salvador, p. 34.
- ↑ BELENGUER PERAls, R.; PATRÓ SORIANO, BJ., Estudi historiográfico i constructiu de l'Ermita del Salvador de Godella, 2013, p. 41.
- ↑ GARCIA DE VERGAS, R., Algunes notes sobre Godella, Ajuntament de Godella, Valéncia, 1968, p. 28.
- ↑ GARCIA DE VERGAS, R., Algunes notes sobre Godella, Ajuntament de Godella, Valéncia, 1968, p. 31.
- ↑ BELENGUER PERAls, R.; PATRÓ SORIANO, BJ., Estudi historiográfico i constructiu de l'Ermita del Salvador de Godella, 2013, p. 14.
- ↑ QUADERNS DE GODELLA 1, Taller d'Història Local de Godella, Valéncia, Març 2000. LOPEZ GIL, J. V., A propósit de l’antiguitat de l’Ermita del Salvador, p. 127.
- ↑ QUADERNS DE GODELLA 1, Taller d'Història Local de Godella, Valéncia, Març 2000. LOPEZ GIL, J. V., A propósit de l’antiguitat de l’Ermita del Salvador, p. 128.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita del Salvador de Godella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.