Ermita i Necròpolis de Sant Nicolás
.jpg)
La Ermita i Necròpolis de Sant Nicolás és un jaciment arqueològic pertanyent al periodo històric de l'Alta Edat Mija situat en La Sequera de Haza, (Burgos, Espanya), en la comarca de la Ribera del Duero.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]El jaciment arqueològic de Sant Nicolás està localisat en La Sequera de Haza, a 800 metros del seu núcleu urbà, al sur de la província de Burgos, en el partit judicial d'Aranda de Duero. És una zona a una altitut de 850 m s. n. m. en una zona de costeres que conduïx a la vall de la riera Hontanguillas, afluent del riu Riaza, en una zona d'influència dels valls d'estos rius i, ademés, del Duero i el Duratón. L'ermita es troba en un chicotet terrat en una ala del páramo de Corcos.[1]
Respecte al seu geomorfologia, el territori s'ubica en una zona de transició entre la seua unitat geològica principal, de formació de calcàrees, i una atra unitat formada per argila i arenes. El terrat en a on s'estén l'ermita i, al seu lateral, la necròpolis s'alça a 899 m s. n. m..[1][2]
Excavacions
[editar | editar còdic]Les intervencions arqueològiques en el jaciment de Sant Nicolás tenen dos etapes:
1982-1983
[editar | editar còdic]La primera intervenció es va realisar baix la direcció del Doctor en Història Francisco Reis Téllez i va estar motivada per l'aparició de restants humans durant unes llabors agrícoles en el lloc. El treball de camp va estar condicionat per ser una intervenció d'urgència, compromesa en la "recuperació dels elements i parts del jaciment somesos a destrucció".[1] Es va acometre per mig del sistema Wheeler l'interior de l'edificació (ermita) i l'exterior (necròpolis). Esta intervenció es va realisar en dos campanyes entre 1982 i 1983.[1]
Ermita
[editar | editar còdic]L'excavació es va llimitar a l'espai del àbsit de l'ermita. En la tesis doctoral de Francisco Reis s'arrepleguen en esta zona quatre siges d'almagasenament disposts a abdós costats del àbsit i de distint tamany i capacitat cada u.[1]
Necròpolis
[editar | editar còdic]Per a acometre el treball de camp es varen instalar tres cuadrículas. Els materials posicionals dels primers nivells es trobaven alterats per l'acció de la faena agrària (llaurat).[1] No obstant, es varen conseguir documentar en este sector exterior fragments ceràmics, restants òsseus i tombes. En concret, l'equip arqueològic va excavar tres tombes, de tipologia antropoide excavades en la calcàrea, i es varen localisar atres dos més. Aixina mateix, varen aparéixer osarios en l'interior i exterior de les tombes.[1]
2018-2021
[editar | editar còdic]En 2018 es repren/reprén el treball arqueològic en la finalitat de consolidar les estructures i acondicionar el jaciment per a una futura musealizaació. S'han portat a terme quatre campanyes (2018-2021) baix la direcció del Doctor en Història Alberto Pol Romero i l'anterior director Francisco Reis Téllez, abdós professors de l'Àrea d'Arqueologia de l'Universitat Rei Juan Carlos.[3] Des de 2018 es va ampliar el terreny d'estudi del sector sur (necròpolis) i es va excavar tot l'interior de l'ermita. La metodologia d'esta etapa atén a un sistema d'unitats estratigráficas.[4]
Ermita
[editar | editar còdic]El treball de camp va deixar al descobert en la nau central de l'ermita diferents estructures negatives en el nivell geològic. Aixina, s'ha documentat forats de poste de tamany reduït i poca profunditat, interpretat d'una edificació anterior a la que hui en dia s'empina en el jaciment i dos siges. Els resultats de la campanya de 2018 varen permetre la reinterpretación de les estructures excavades en les campanyes dels huitanta, i senyala distintes fases d'ocupació de l'espai.[2]
Necròpolis
[editar | editar còdic]Durant la campanya de 2018 es varen delimitar les tombas documentades en l'etapa de el XX. Igualment, es varen excavar una atra tomba i dos osarios. Enguany va aparéixer la peça més emblemàtica del jaciment, és una estela discoidea tallada en calcàrea. A l'any següent, es va excavar tres tombes més, junt en atres tres osarios.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Faculteu de Geografia i Història. Universitat Complutense de Madrit..
- 351-360.Consultat el 27 de març de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 VII Jornades Arqueologia del Valle del Duero. Universitat Rei Juan Carlos..Consultat el 27 de març de 2020.
- ↑ «La Sequera de Haza contempla una segona campanya d'excavacions en l'espai arqueològic de Sant Nicolás .- Cultura - Hemeroteca - Diari de la Ribera» (en es). www.diariodelaribera.net. Consultat el 28 de març de 2020.
- ↑ Arqueologia Iberoamericana 44: 60-65.ISSN 1989-4104.Consultat el 27 de març de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Reis Téllez, F.; Pol Romero, L. A.; Morales Manzanares, D. (2019). «Apunts sobre el descobriment d'una nova estela discoidea en la Sequera de Haza (Burgos, Espanya)» Arqueologia Iberoamericana 44: 60-65. ISSN 1989-4104.
- Reis Téllez, F.; Menéndez Roures, M. L. (1985). «Excavacions en l'Ermita de Sant Nicolás. La Sequera de Haza (Burgos)». Noticiari arqueològic hispànic, 26. Ministeri de Cultura.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita y Necrópolis de San Nicolás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.