Che Guevara
| Ernesto Guevara | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Argentina | ||
| Ocupació: | Guerriller, revolucionari i polític. | ||
| Naiximent: | 14 de juny de 1928 | ||
| Lloc de naiximent: | Rosario, Argentina | ||
| Defunció: | 9 d'octubre de 1967 | ||
| Lloc de defunció: | La Higuera, Santa Cruz, Bolívia | ||
Ernesto Guevara, conegut popularment com a Che Guevara o simplement el Che (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928 - † La Higuera, Santa Cruz, Bolívia, 9 d'octubre de 1967), fon un mege, polític, guerriller, escritor, periodiste i revolucionari comuniste argentí.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon un dels ideòlecs i comandants de la Revolució cubana. Des de l'alçament armat fins a 1965, Guevara participà en l'organisació de l'Estat cubà. Eixercità alts càrrecs de la seua administració i del seu Govern, sobretot en l'àrea econòmica. Fon president del Banc Nacional, director del Departament d'Industrialisació de l'Institut Nacional de Reforma Agrària (INRA) i ministre d'Indústria. En l'àrea diplomàtica, actuà com a responsable de vàries missions internacionals.
Advocà per l'expansió de la lluita armada en regions del tercer món i impulsà l'instalació de «focs» guerrillers en Amèrica Llatina. Entre 1965 i 1967, va combatre en el Congo i en Bolívia. En este últim país, fon capturat i eixecutat per l'Eixèrcit de Bolívia, en informes que indiquen la colaboració de la CIA, el 9 d'octubre de 1967.
La seua figura, reconeguda en el món, genera en l'opinió pública tant reaccions positives com a negatives. Per a molts dels seus partidaris representa la lluita contra les injustícies socials, mentres que els seus detractors ho consideren autoritari i violent.
L'image del Che Guevara fon utilisada per manifestants en els Moviments socials de 1968 en tot lo món. El seu retrat fotogràfic, obra d'Alberto Korda, és una de les imàgens més reproduïdes i icòniques del món, en lo comercial o no, tant en el seu original com en variants que reproduïxen el contorn del seu rostre.
Controvèrsia[editar | editar còdic]
Encara que a Ernesto Guevara se li atribuïx que fon mege, el president d'Argentina, Javier Milei, mostrà a veu pública un carnet d'Ernesto Guevara a on figura que fon un enfermer.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Anderson,Jon Lee. Che Guevara. Una vida revolucionaria
- Cupull Reyes, Adys M.; González, Froilán. «El papel de la CIA en el asesinato del Che. Quinta Parte»
- González G., José: Lo negro del Negro Durazo. Editorial Posada, 1983
- Guevara, Ernesto (1964). Una reunión decisiva, en Pasajes de la Guerra Revolucionaria, 1965
- López, Alfredo (1975): Historia del movimiento social y la clase obrera argentina (pág. 410). Buenos Aires: A. Peña Lillo, 1975
- Martínez Vivot, José María (1990): artículo en el Boletín n.º 5. Buenos Aires: Centro de Estudios Genealógicos, 1990
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Acevedo, Enrique (2001). Descamisados. Editorial Ciencias Sociales, La Habana Cuba
- Alarcón Ramírez, Dariel "Benigno" (1997). Memorias de un soldado cubano. Vida y muerte de la Revolución. Barcelona: Tusquets Editores
- Anderson, Jon Lee (1997). Che Guevara. Una vida revolucionaria. Barcelona: Anagrama. ISBN 9780802116000
- Ávalos, Elisa; Guidiño, Mercedes (2006). Huellas del "Che" en Córdoba. Córdoba: Universidad de Córdoba
- Hernández Pascual, Margarita (2020). Che, memorias de un año secreto. Argentina/Uruguay
- Massari, Roberto (1992). Che Guevara. Pensamiento y política de la utopía. Tafalla: Txalaparta. ISBN 978-84-8136-304-3
- Peredo Leigue, Inti (1971). Mi campaña con el Che. Chile: El Umbral
- Villegas Tamayo, Harry (1996). Pombo, un hombre de la guerrilla del Che. La Habana: Editora Política. ISBN 950-581-667-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Che Guevara.