Eryngium paniculatum
Eryngium paniculatum és una planta herbàcea i perenne pertanyent a la família de les apiáceas. És originària del Chaco Paraguayà, part de la region occidental d'Argentina i Chile en abdós més conegudes com chaguar. Rep els noms comuns de caraguatá, cadilla i achupalla.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta espinosa de talle erecto i molt ramificat que pot créixer fins a uns 240 cm d'altura; raïls rizomatoser molt llargues, poden alcançar 5 m; fulls basals arrosetadas i persistents. Brots erectos en fulls caulinares de menor llongitut que les basals; extrem floral en panojas en cims, en capítuls ovoides, pedunculados. El seu frut és un aquenio.
Plantes en vigoroso sistema radicular rizomatoso que li permet soportar tot tipo de situacions adverses, entre unes atres: fòc, forts gelades, que sequen la part aérea, posteriorment rebroten en més vigor.
Vegetan fortament en autumne – hivern, florixen a fins de primavera i començ de l'estiu; emetent els tallos (vares) en plena primavera (austral: fins d'octubre).
Produïxen gran cantitat de llavors, de fàcil disseminació.
El ganado és la principal via de dispersió d'esta maleza, duent llavors en piteus i pèl. Aixina apareix en noves àrees a on no existia abans. Es propaga per llavors i per rizomes.
Usos
[editar | editar còdic]No es cultiva, pel contrari, se li combat per ser sumament agressiva en lots destinats al pastoreig o a la producció de forraje. Ademés, en la herbolaria tradicional se li atribuïxen propietats diuréticas i cicatrizantes, els seus fulls tendres i la seua raïl poden consumir-se en ensalades i quan se seca pot usar-se com a adorn.
Importància econòmica
[editar | editar còdic]Pel seu agressiu caràcter invasor, el caraguatá necessita especial atenció, és una limitante important per a la producció ganadera, disminuint la seua capacitat receptiva en lots invadits, i, en casos extrems, d'alta densitat, (100 % de cobertura), inutilisa absolutament l'àrea. Al vacú, normalment no li apetix, llevat baix pressió de fam.
Control biològic
[editar | editar còdic]Té alguns enemics naturals: insectes i aràcnits, pero no ocasionen danys d'importància sobre la maleza. No són tinguts en conte.
Pot utilisar-se el ganado vacú, en alta càrrega instantànea, en lots de maneig en alambrado elèctric, en molt bons efectes, puix eixa alta càrrega de pastoreig obliga a menjar "a ras" el caraguatal.
Control preventiu
[editar | editar còdic]En lots en poc caraguatá, o recent apareixent la maleza, és convenient intentar eliminar l'espècie, impedint a lo manco la seua floració / fructificació, de manera de parar la seua difusió. Pot consistir també de tractaments químics localisats, individuals, adequats per a situacions de baixa densitat de plantes o començos de infestación
Taxonomia
[editar | editar còdic]Eryngium paniculatum va ser descrita per Cav. & Dombey ex F.Delaroche i publicat en Eryngiorum nec senar Generis Novi Alepideae Història 59, tlb. 26. 1808.[2]
Eryngium: nom genèric que provablement fa referència a la paraula que recorda el erizo: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), sino que també podria derivar de "eruma" (= protecció), en referència a l'espinosa fulls de les plantes d'este tipo.
paniculatum: epítet latino que significa "en panícula".[3]
- Eryngium paniculatum var. chilense DC.
- Eryngium paniculatum f. junior Urb.
- Eryngium paniculatum var. litorale G.Kunkel
- Eryngium subulatum Vell.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- ↑ «Eryngium paniculatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de setembre de 2012.
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Eryngium paniculatum en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Balderrama, J. & M. Ramírez. 2001. Diversitat i Endemisme d'Aus En Dos Fragments de Bosc de Polylepis Besseri En El Parc nacional Tunari (Cochabamba, Bolívia). Revista Boliviana Ecol. Cons. Amb. 9:45–60.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catàlec de les Plantes Vasculars, vol. 2. Llistat de les Plantes Vasculars del Departament de Antioquia. Pp. 1-939.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Saravia, I. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Eryngium paniculatum.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eryngium paniculatum.- Informació i fotografies en Hoseito.com
- Informació detallada del INTA Concepció de l'Uruguay
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eryngium paniculatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.