Erythrina velutina
Erythrina velutina és una espècie d'arbre leguminoso del gènero Erythrina, natiu de Brasil, Perú, Equador. Colòmbia, Veneçola i La Hispaniola.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre perennifolio de 8-12 m d'altura. Les branques posseïxen curtes espines. Les fulls consten de 3 folíols ròmbic-ovados, en el envés tomentoso-escamoso, de 5-15 cm de llongitut i casi uns atres tants d'ample. L'àpiç és redonejat i emarginado i la seua textura és subcoriácea. Les inflorescèncias, que apareixen abans que els fulls, són terminals de 15-25 cm de llongitut en 10 a 26 flors carnosas en cada una de color rojós-anaranjado. Diàriament, òbrin d'1 a 8 flors i permaneixen obertes durant dos dies, encara que produïxen néctar el primer dia solament. Frut en llegum tomentosa, irregularment comprimida entre les llavors, d'uns 10-13 cm de llongitut. Llavors rojoses.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie nativa de Brasil, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçola i La Hispaniola i introduït en bona part del Carib, Uganda i Sri Lanka.
En Equador esta espècie habita en els boscs secs de la província del Guayas, existixen 2 arbres d'uns 30 anys d'edat exhibits en el Jardí Botànic de Guayaquil.
Usos
[editar | editar còdic]En el norest de Brasil, la corfa de I. velutina s'utilisa en la medicina tradicional contra la somnolència, convulsions , tós nerviosa, i l'excitació nerviosa. La recolecció de la corfa per a fins medicinals és una amenaça per a la supervivència de l'espècie, per esta raó, varis estudis científics sobre els efectes medicinals de l'arbre s'han utilisat extracte dels fulls en el seu lloc.[1] En rates i rates de laboratori, I. velutina en extracte prolonga el somi, inhibix l'activitat motora, i inhibix la memòria.[2]
Depredadors naturals
[editar | editar còdic]El Noronha Escinco basa la seua alimentació en el néctar d'esta planta, favorint la polinisació de la mateixa.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Erythrina velutina va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Der Gesellsschaft Naturforschender Freunde zu Berlin, neue Schriften 3: 426. 1801.[3]
Erythrina: nom genèric que prové del grec ερυθρoς (erythros) = "roig", en referència al color roig intens de les flors d'algunes espècies representatives.[4]
velutina: epítet latino que significa "aterciopelado"
- Sinonímia
- Chirocalyx velutinus Wallp.
- Corallodendron velutinum (Willd.) Kuntze
- Erythrina aculeatissima Desf.
- Erythrina aurantica Ridl.
- Erythrina splendida Diels
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Cuba: piñón real[5]
- Equador: Pepito Colorat (pel color de les seues flors i llavors).
Pal prieto (les seues flors són coneguts com "Gallitos" per la seua forma que s'assemblen a les d'un gall).
- Veneçola: bucaré de anauco,[5] bucare velludo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carvalho et al., 2009, p. 374
- ↑ Dantas et al., 2004, p. 132
- ↑ «Erythrina velutina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ Gledhill, D. (2008). [1], 4 edició, Cambridge University Press, p. 157. ISBN 9780521866453.
- ↑ 5,0 5,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fawcett, W. i Rendle, A.B. 1920 Flora of Jamaica, containing descriptions of the flowering plants known from the island. Volume IV, Dicotyledons, families Leguminosæ to Callitrichaceæ
- 2010. Erythrina velutina. LegumeWeb, International Legume Database & Information Service, version 10.01. Retrieved March 20, 2010.
Carvalho, A.C.C.S., Almeida, D.S., Meloa, M.G.D., Cavalcanti, S.C.H. and Marc, R.M. 2009. Evidence of the mechanism of action of Erythrina velutina Willd (Fabaceae) leaves aqueous extract. Journal of Ethnopharmacology 122:374–378.
- Dantas, M.C., d'Oliveira, F.S., Bandeira, S.M., Batista, J.S., Silva, C.D., Jr., Alves, P.B., Antoniolli, A.R. and Marchioro, M. 2004. Central nervous system effects of the crude extract of Erythrina velutina on rodents. Journal of Ethnopharmacology 94:129–133.
- Fawcett, W. and Rendle, A.B. 1920. Flora of Jamaica, containing descriptions of the flowering plants known from the island. Volume IV, Dicotyledons, families Leguminosae to Callitrichaceae. London: published by order of the Trustees of the British Museum.
- Krukoff, B.A. 1979. Notes on the species of Erythrina. XII. Annals of the Missouri Botanical Garden 66(3):422–445.
- Rabelo, L.A., Agra, M. de F., Leitão dona-Cunha, I.V., Silva, M.S. dona and Barbosa-Filho, J.M. 2001. Homohesperetin and phaseollidin from Erythrina velutina. Biochemical Systematics and Ecology 29:543–544.
- Sazima, I., Sazima, C. and Sazima, M. 2009. A catch-all leguminous tree: Erythrina velutina visited and pollinated by vertebrates at an oceanic island (subscription required). Australian Journal of Botany 57:26–30.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Erythrina velutina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.