Eryx johnii
.jpg)
 |
Est artícul o secció sobre zoologia necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per zoologia. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
Eryx johnii, noms comuns: boa de l'arena de l'Índia,[1] boa de l'arena roja, boa de l'arena marró, és una espècie de serp de la família de les boes (Boidae). Es distribuïx per Iran, Pakistan i Índia. No es reconeixen subespecies al moment.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom específic, johnii, és en honor del naturaliste alemà Christoph Samuel John (1747-1813), qui va anar un misionero en l'Índia des de 1771 fins a la seua mort.
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults rara volta excedixen els 61 cm (2 peus) de llongitut total (incloent la coa), encara que a voltes apleguen a 91 cm (3 peus). Adaptada al cau, el cap té forma de falca en estretes fosses nassals i ulls molt menuts. El cos és de forma cilíndrica en chicotetes escamas dorsals planes. La coa, que és redonejada, i no distinta del cos, apareix truncada. La coloració varia de marró rojós a groga-bronzejada.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]I. johnii es troba des d'Iran a través de Pakistan en l'oest, el sur i el noroest de l'Índia . La localitat tipo donada és "Tranquebar" (Tanjore, Trichy, surest de Madras, Índia) i es troba en el desert indi.
Hàbitat
[editar | editar còdic]La serp es troba en llocs secs, planures de xara semi-desert i tossals rocosos secs. Preferix arena solta, o sol arenenc que es trosseja fàcilment.
Comportament
[editar | editar còdic]Per la semblança de la coa en el seu cap, i el seu hàbit, quan està alarmat, de enrollar i alçar la coa com si fora el cap, I. johnii es diu do-muha (que significa dos caps en hindi) Bihar, Uttar Pradesh i Rajasthan, Índia.
Alimentació
[editar | editar còdic]La dieta es compon principalment de mamífers tals com a rates, rates i atres rosegadors chicotets que maten per constricció. Alguns eixemplars, aparentment s'alimenten exclusivament d'atres serps.[2]
Reproducció
[editar | editar còdic]I. johnii és ovovivípar, en les femelles donant a llum a un màxim de 14 críes al mateix temps.
Comerç illegal
[editar | editar còdic]Hi ha moltes creències supersticioses sobre I. johnii que se'ls atribuïxen a causa de la seua aparència de dos puntes, com la que representa bona sòrt, curar el SIDA, etc. Tal fe cega ha posat en perill l'espècie, i en el comerç illegal en l'Índia, a pesar de ser una espècie protegida en la Llista IV de la Llei de Protecció de la Naturalea de 1972, de l'Índia.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X,
- ↑ Sights, Warren P.(1949).Herpetologica.5(4)
- 81–83.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2013. Consultat el 23 de novembre de 2016.
Llectures adicionals
[editar | editar còdic]- Boulenger GA. 1890. The Fauna of British Índia, Including Ceylon and Burma. Reptilia and Batrachia. London: Secretary of State for Índia in Council. (Taylor and Francis, printers). xviii + 541 pp. (Eryx johnii, p. 248, Figure 76).
- Boulenger GA. 1893. Catalogue of the Snakes in the British Museum (Natural History). Volume I., Containing the Families ... Boidæ ... London: Trustees of the British Museum (Natural History). (Taylor and Francis, printers). xiii + 448 pp. + Plates I-XXVIII. (Eryx johnii, pp. 127–128).
- Daniels JC. 2002. The Book of Indian Reptils and Amphibians. Oxford, United Kingdom: Oxford University Press. 252 pp. ISBN 0-19-566099-4.
- Dones I. 2002. A Photographic Guide to Snakes and Other Reptils of Índia. Sanibel Island, Florida: Ralph Curtis Books. 144 pp. ISBN 0-88359-056-5. (Eryx johnii, p. 14).
- Gray JE. 1849. Catalogue of the Specimens of Snakes in the Collection of the British Museum. London: Trustees of the British Museum. (Edward Newman, printer). xv + 125 pp. (Clothonia johnii, pp. 110-111).
- Günther ACLG. 1864. The Reptils of British Índia. London: The Ray Society. (Taylor & Francis, printers). xxvii + 452 pp. + Plates I-XXVI. (Eryx johnii, pp. 334-335).
- Hallowell I. 1848. Description of a species of Eryx from Madras. Proc. Acad. Nat. Sci., Philadelphia 1848: 184.
- Russell P. 1801. A continuation of an account of Indian serpents: containing descriptions and figures from specimens and drawings, transmitted from various parts of Índia to the hon. Court of Directors of the East Indian Company. Volume 2. London: W. Bulmer and Co. 53 pp.
- Smith MA. 1943. The Fauna of British Índia, Ceylon and Burma, Including the Whole of the Indo-Chinese Sub-region. Reptilia and Amphibia, Vol III.—Serpentes. London: Secretary of State for Índia. (Taylor and Francis, printers). xii + 583 pp. (Eryx johni johni, pp. 113–114, Figure 35).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:NRDB species
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eryx johnii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.