Escarabillera
Escarabillera és una de les denominacions per a les dònes que es dedicaven a arreplegar restants de carbó, casi endèmica de les poblacions de les conques hulleras del País Vasc.[1]
Història
[editar | editar còdic]Humil ofici de principis de el XX en algunes regions de l'Espanya septentrional, que consistia en buscar restants del carbó que no havia capcionat en la seua totalitat i que rebujaven els trens de vapor en els creus de vies, aixina com dels restants carbó que les empreses metalúrgiques abocaven en les escombreras despuix de les llabors de fundició.[2] Ha donat existència al personage folklòric de la eskarabillera.[3]
Este carbó (o escarabilla, d'a on deriva el nom de escarabillera) era venut a baix preu per a ser utilisat en les llars com a combustible per a cuines i estufes. També es va utilisar per a asfaltar carrers i sendes de molts municipis vascs de principis de el XX, per l'abundància del mateix en eixa zona. En el municipi de Basauri (Viscaya) la Escarabillera és un personage al que se li ha donat rellevància festiva, sent el símbol de les seues festes patronals.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La Eskarabillera». Panoramio. Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2016. Consultat el 7 d'agost de 2016.
- ↑ «La escarabillera». www.arija.org. Consultat el 7 d'agost de 2016.
- ↑ «Les escarabilleras». www.arija.org. Consultat el 7 d'agost de 2016.
- ↑ «Tardes de escarabilla». Deia. Consultat el 7 d'agost de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escarabillera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.