Escola estructuralista

La Corrent Estructuralista apareix a fins dels anys 1950 i està integrada per un grup de sicòlecs i sociòlecs que es dediquen a estudiar el comportament humà.

Objectius

Té com a objectiu principal estudiar els problemes de les empreses i les seues causes prestant especial atenció als aspectes d'autoritat i comunicació. Considera que hi ha quatre elements comuns a totes les empreses: autoritat, comunicació, estructura de comportament, estructura de formalisació.

Esta corrent apareix a finals dels anys cinquanta com a conseqüència de la baixa productivitat, ya que les corrents científiques i de l'humà havien pres en conte a la productivitat o al personal pero en forma aïllada i està integrada per un grup de sicòlecs i sociòlecs que es dediquen a estudiar el comportament humà.

La corrent estructuralista, pretén equilibrar els recursos de l'empresa, prestant atenció tant a la seua estructura com al recurs humà.

Investigacions

Els investigadors d'esta escola li varen donar molta importància a les obres de Max Weber, que havia fallit en 1920, pel que fa a burocràcia, els tipos d'autoritat i tot lo relacionat al poder i autoritat en el sistema formal d'una empresa, pero en la diferència que se li agrega el component humà, prestant atenció a les relacions formal i informal. Esta escola fa hincapíe en les tensions existents entre lo formal i lo informal, entre lo que necessita l'empresa i lo que necessiten els individus, i que a voltes no és correspost, i en conseqüència genera conflicte. Entre els seus principals exponents podem destacar a Ralf Dahrendorf, aixina també com a Renate Mayntz, Philip Selznick, Chester Barnard i Amitai Etzioni per a presa de decisions. En esta corrent d'investigació es desborda el primer marc d'estudi que en principi era una empresa o la fàbrica, per a estendre's a atres espais a on existixquen organisacions: quarters, presons, escoles, hospitals, etc.