Anar al contingut

Escritura del Indo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escritura del Indo

El terme escritura del Indo ―també cridat idioma protoíndico― es referix a breus seqüències agrupades de símbols vinculats en la cultura de la vall del Indo.

Erro al crear miniatura:
Sagells en caràcters en l'escritura del Indo, actualment en poder del Museu Britànic.

Segons s'estima, dita civilisació de traces urbanes va florir bona part de el III mileni (2600 a 2500 a. C.) i es va extinguir aproximadament a mitan de el II mileni (1800 a 1500 a. C.). No obstant, per noves excavacions arqueològiques que s'estan portant a terme en la regió, els llímits temporals forçosament estaran baix debat considerant el nou material d'interés que puga sorgir. Els jaciments protohistòrics més importants emparentats en la suposta escritura són, Harappa[1] i Mohenjo-daro.[2] Per ara, el conjunt de signes i símbols[3] que posseïen els habitants d'eixos centres, no sol aparéixer incís sobre parets, làpides de tombes,[4] estatuillas, tablillas d'argila, papir o còdics com en atres tipos coneguts de sistemes d'escritura, sino que ve gravat principalment en lajas ―pedres planes― de forma quadrada i rectangular, cridats pels experts «sagells» (seals en anglés).[5] També s'ha trobat sobre atres materials imperecederos, com per eixemple en vasijas o fragments de vasijas de ceràmica, tablillas de coure, utensilis variats de bronze i sobre vares de marfil i d'os. Les pedres planes que duen inscripcions es destaquen pel seu estil particular d'incisió i la seua apariència exquisita.

Característiques de l'escritura del Valle del Indo

[editar | editar còdic]
  • Els objectes descoberts en el curs dels anys mostren un número reduït de símbols en la seua superfície. El promig dels signes gravats és de quatre o cinc. De manera similar, el document que registra 'l'inscripció' més llarga comprén 17 signes no repetitius, conegut alfabètic

com M-314[6] o 26 signes, i. i., M-494 (Parpola, 1994). Eixa conspicua brevetat de signes sobre 'els sagells' ha donat orige a hipòtesis diferents respecte a la seua funció. És possible que contingueren noms personals, títuls professionals, administratius o de propietat o ben podien haver servit de documents d'identitat, targetes d'intercanvi, amulets o objectes votivos.

  • En moltes lajas apareixen estampades figuritas d'animals identificables com cebúes,[7] búfalos,[8] rinoceronts,[9] tigres,[10] elefants[11] i aixina mateix certes criatures fantàstiques com a unicorns[12] o sers tricefálicos.[13] Per algun motiu, no apareixen animals típics de l'escenari campestre i salvage hindú, tals com cobres, pavos reals, vaques lleteres, camellos, mones i asno. Fins que no s'obtinguen més senyes sobre eixa cultura, no es pot dir en precisió si les lajas servien per a catalogar animals i per qué s'observa la presència de determinats animals, mentres es dona l'absència d'uns atres.
  • Els objectes incisos no vénen acompanyats d'un atre còdic de símbols o d'una atra forma d'escritura paralela per a que els experts especulen sobre texts bilingües.
  • La direcció de l'escritura sembla ser de dreta a esquerra.
  • El número de signes, conforme numerosos autors, pot variar de 50 a més de 500 depenent de la manera d'identificar-los i contar-los. En això s'intenta dir que encara hi ha polèmica sobre les llaugeres modificacions o combinacions dels signes bàsics, tècnicament cridats alógrafos.[14]
  • Fins al dia de hui s'han recuperat més de 4000 artefactes incisos.

No obstant, en vista de noves evidències, s'espera que les afirmacions de dalt siguen descartables i/o millorables.

Els majors obstàculs al dessiframent

[editar | editar còdic]

Els següents factors són considerats com els majors obstàculs a la comprensió i al dessiframent de dita escritura:

  • L'escritura del Indo va desaparéixer fa molt temps, la qual cosa dificulta encara més l'identificació de la llengua de substrat o de la família de llengües a la que pertany. En el cas de que fora una llengua aïllada, seria casi impossible aplegar al codiciat dessiframent.
  • La llongitut mija de les inscripcions és de menys de cinc signes.
  • La falta de texts bilingües va a ocasionar més dubtes i més investigació de naturalea intuïtiva.
  • No hi ha una segmentación final dels minitextos que siga acceptada per tots els experts. Més allà de les especulacions personals, la sintaxis i la morfologia de dita llengua resultaran per tant obscures.
  • Tampoc hi ha acort respecte a un número fix de signes que componen l'escritura.

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Harappa.
  2. ↑ Mohensho-Daro.
  3. ↑ Signes de la cultura de la vall del Indo.
  4. ↑ Làpides de tombes.
  5. ↑ Sagells.
  6. ↑ Inscripció M-314.
  7. ↑ Cebúes.
  8. ↑ Búfalos.
  9. ↑ Rinoceronts.
  10. ↑ Tigres.
  11. ↑ Elefants.
  12. ↑ Unicorns.
  13. ↑ Sers tricefálicos fantàstics.
  14. ↑ «Signes alógrafos.». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2006. Consultat el 1 de febrer de 2007.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • ALLCHIN, Bridget & Raymond. 1982. The Rise of Civilization in Índia and Pakistan. Cambridge University Press.
  • BURROW, T. 1969. Dravidian and the decipherment of the Indus script. Antiquity, 43:274-78.
  • CLAUSON, Gerard & John CHADWICK. 1969. The Indus Script deciphered. Antiquity, 43:200-207.
  • CUNNINGHAM, Alexander: Corpus Inscriptionarum Indicarum, I: Inscriptions of Aśoka. Calcuta: Archaeological Survey of Índia, 1877.
  • FAIRSERVIS, Walter A. Jr. 1992. The Harappan Civilization and its Writing: A Model for the Decipherment of the Indus Script. Leiden.
  • FARMER, Steve, Richard SPROAT, & Michael WITZEL. 2004. The Collapse of the Indus Script thesis - The Myth of a Literate Harapan Civilization.
  • JANSEN, Michael, Maire MULLOY and Gunter URBAN (eds): Forgotten Cities of the Indus: Early Civilization in Pakistan from the 8th to the 2nd Millennium BC. Mainz, 1991.
  • JOSHI, Jagat Pati i Asko PARPOLA (eds): Corpus of Indus Seals and Inscriptions 1: Collections in Índia. Helsinki, 1987.
  • KENOYER, Jonathan Mark: Ancient Cities of the Indus Valley Civilization. Karachi, 1998.
  • KINNIER WILSON, J. V.: Indo-Sumerian: A New Approach to the Problems of the Indus Script. Oxford, 1974.
  • KNOROZOV, Yuri. V., M. F. AL’ BEDIL, i B. Y. VOLCHOK: Proto-Indica: Report on the Investigation of the Proto-Indian Texts [1979]. Versió en anglés, Moscou: 1981.
  • MAHADEVAN, Iravatham: The Indus Script: Texts, Concordance and Tables. Nova Delhi: Archaeological Survey of Índia, 1977.
―«What do we know about the Indus Script? Neti neti». Journal of the Institute of Asian Studies, 7:1-29. Madrás, 1989.
―«An Encyclopaedia of the Indus Script» (revisió d'un llibre), 19:9-12. Nova Delhi, 1995.
―«Murukan in the Indus Script», en Journal of the Institute of Asian Studies, 16:2:3-39. Madrás, 1999.
  • McINTOSH, Jane R.: A Peaceful Realm: The Rise and Fall of the Indus Civilization. Westview Press, 2001.
  • PARPOLA, Asko: Deciphering the Indus Script. Cambridge, 1994.
―«Dravidian and the Indus Script: on the Interpretation of some Pivotal Signs», en Studia Orientalia, 82: 167-91. Helsinki, 1997.
―«Study of the Indus Script». 50th ICES Tòquio Session, 2005.
  • POSSEHL, Gregory L.: Indus Age: The Writing System. Filadèlfia (EE. UU.), 1996.
― Indus Age: The Beginnings. Filadèlfia (EE. UU.), 1999.
  • RENFREW, Colin A.: Archaeology and Language: The Puzle of Indo-European Origins. Londres: Pimlico, 1987.
  • SALOMON, Richard: Indian Epigraphy: A Guide to the Study of Inscriptions in Sanskrit, Prakrit, and other Indo-Aryan Languages (South Àsia Research). Oxford University Press, 1998.
  • SHAH, Sayid Ghulam Mustafa i Asko PARPOLA (eds): Corpus of Indus Seals and Inscriptions 2: Collections in Pakistan. Helsinki, 1991.
  • THAPAR, Romila: Early Índia: From the Origins to AD 1300. University of Califòrnia Press, 2004.
  • WELLS, Bryan: An Introduction to Indus Writing. Independence (Misuri): Early Sites Research Society (2.ª edició), 1999.
  • WHEELER, Mortimer: The Indus Civilization. Cambridge (3.ª edició), 1968.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Escritura_del_Indo&oldid=835707»