Escritura regular

Archiu:Kaishu.png

Escritura regular

La escritura regular (en chino tradicional, 楷書; en chino simplificado, 楷书; pinyin, kǎishū; Hepburn: kaisho), també denominada 正楷 (pinyin, zhèngkǎi), 真書 (zhēnshū), 楷體 (kǎitǐ) i 正書 (zhèngshū), és el més modern dels estils d'escritura chinenca (apareixent durant la dinastia Cao Wei cap a l'any 200 i madurant estilísticament cap a el VII), per lo que és molt comuna en els escrits i publicacions modernes (posterior als estils Ming i gòtic, usats exclusivament per a imprimir).

Història

Archiu:Sheng jiao xu.jpg

Sheng Jiao Xu per Chu Suiliang: caligrafia en estil Kaishu. 其數然而天地苞/乎陰陽而易識者/以其有象也陰陽/處乎天地而難窮 .

L'escritura regular fa la seua aparició entre les dinasties Hàn oriental i Cáo Wèi, i el seu primer especialiste i mestre va ser Zhōng Yáo (a voltes escrit com Zhōng Yóu; 鍾繇), qui va viure en el periodo E. Hàn a Cáo Wèi any 151 al 230. Se li denomina el "pare de l'escritura regular", i entre les seues obres famoses es conten el Xuānshì Biǎo (宣示表), Jiànjìzhí Biǎo (薦季直表), i Lìmìng Biǎo (力命表). Qiu Xigui descriu a la caligrafia en el Xuānshì Biǎo de Zhong de la següent manera:

…..clarament emergint del sen de l'escritura semicursiva del periodo primerenc. Si un fòra a escriure la varietat escrita i ordenada de l'escritura semicursiva del periodo primerenc d'una manera més digna i fòra a utilisar de forma consistent la tècnica de pausa (dùn 頓, utilisat per a reforçar el començ o el final d'un traç) en finalisar els traços horisontals, una pràctica que ya apareix en l'escritura semicursiva del periodo primerenc, i ademés fòra a utilisar traços de caiguda cap a la dreta en bases grosses, el resultat seria un estil de caligrafia com el de el "Xuān shì biǎo".

No obstant, més allà d'uns pocs lliterats, molt pocs varen utilisar este tipo d'escritura per aquella época; la majoria varen continuar escrivint en l'escritura neo-administrativa, o una forma híbrida de semicursiva i neo-administrativa. L'escritura regular no va passar a ser dominant fins als començos de les dinasties meridionals i septentrionals, en el sigle quint; esta va ser una varietat d'escritura regular que va emergir tant de l'escritura neo-administrativa com de l'escritura regular de Zhong Yao, i és denominat "Wei regular" (魏楷 Weikai). Per lo tant, l'escritura regular abreva de l'escritura semi-cursiva primerenca com també en l'escritura neo-administrativa.

Es considera que l'escritura madur estilísticament durant la dinastia Tang, els calígrafos més famosos i imitats d'escritura regular en dit periodo varen ser:

• Els quatre grans calígrafos inicials (初唐四大家):
  • Ouyang Xun (欧阳询)
  • Yu Shinan (虞世南)
  • Chu Suiliang (褚遂良)
  • Xue Ji (薛稷)
• "Yan-Liu" ("顏柳")
  • Yan Zhenqing (颜真卿)
  • Liu Gongquan (柳公权)

Bibliografia

• Qiu Xigui (2000). Chinese Writing. Traducció de 文字學概論 per Mattos i Norman. Early China Special Monograph Séries No. 4. Berkeley: The Society for the Study of Early China and the Institute of East Asian Studies, University of Califòrnia, Berkeley. ISBN 1-55729-071-7.