Espècies generalistes i especialisades

Una espècie generalista és aquella espècie capaç de desenrollar-se en una àmplia gama de condicions ambientals i que pot fer us d'una àmplia varietat de recursos. Per eixemple, un animal omnívoro té un dieta alimentària molt ampli, és un animal oportuniste que adapta de colp i repent la seua dieta als recursos disponibles. Aixina que, una espècie generalista té una caseta ecològica potencial ampli i la seua valència ecològica per a varis factors ambientals sol ser elevada (és una espècie eurioica). Una espècie especialista pel contrari, correspon a aquelles que s'alimenten d'una sola espècie o unes poques,en un estret ranc de condicions ambientals, en lo que la seua caseta potencial és de tamany menut. No obstant, la majoria de les situacions reals no s'ajusten correctament a un o un atre dels dos grups. Algunes espècies són altament especialisades, atres menys, mentres que algunes poden tolerar molts entorns diferents. ' En el regne animal, els omnívoros són habitualment espècies generalistes des del punt de vista trófico. Els herbívors són a sovint espècies especialisades, pero les que mengen vegetals variats poden estar considerades també com a generalistes. Un eixemple ben conegut d'animal especialisat és el koala que subsistix casi únicament consumint dels fulls d'eucalipto. El mapache és generaliste, perque té un àrea de repartiment natural que comprén la majoria d'Amèrica del Nort i d'Amèrica central i és un animal omnívoro, que menja bayas, insectes,ous i menuts animals.

El mapache boreal és capaç d'adaptar-se al mig urbà.

La distinció entre espècies generalistes i especialisades no es llimita als animals. Per eixemple, certes plantes tenen necessitat d'una gama estreta de temperatura, de tipo de sol i de precipitacions per a sobreviure mentres que unes atres poden tolerar una alta gama de condicions. Un cactus pot ser considerat com una espècie especialista. Morirà durant els hiverns en les latitut elevades o si rep massa aigua.

Les espècies especialisades tals com els insectívors i els frugívoros tenen necessitat de territoris més vasts que els generalistes com a certs folívoros (que s'alimenten de fulls). Com la seua font d'aliment és menys abundant, necessiten d'un espai més gran per a alimentar-se. Com a eixemple es pot citar l'estudi de Tim Clutton-Brock, que ha constatat que el guereza Colobus guereza, una espècie generalista folívora, necessita un àrea d'acció de només 15 ha, mentres que el colobo roig tenen necessitat de 70 ha puix necessita trobar brots jóvens, flors i frutes.

Quan les condicions migambientals canvien, les espècies generalistes són més capaces d'adaptar-se, mentres que les especialisades tenen tendència a extinguir-se molt més fàcilment, o a reduir el tamany de les seues poblacions. Per eixemple, si una espècie de peix veu disminuir les seues poblacions, els seus paràsits especialisats seran duts igualment l'extinció. Per un atre costat, una espècie que té una caseta ecològica molt especialisat entra en competició més intensa en atres organismes. Per eixemple, un peix fa una carrera contra els seus paràsits en que sempre intenta millorar el seu mijos de defensa contra ells. És una forma de coevolución, el peix desenrolla constantment defenses contra el paràsit, mentres que el paràsit a la seua volta, té que evolucionar per a trobar adaptacions que li permeten fer front a les defenses específiques de la seua hospedador. Lo que induïx una especiación cada volta major, encara que les condicions del mig ambient siguen relativament estables. Això implica una diferenciació de caseta ecològica que du a l'aparició de noves espècies i un aument de la biodiversitat.