Anar al contingut

Espanya sense rei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Espanya sense rei és la primera novela de la quinta i última série dels Episodis nacionals de Benito Pérez Galdós, escrita en Madrit entre octubre de 1907 i giner de 1908, i publicada eixe mateix any.[1] Fa referència i descriu l'Espanya de 1869, dividida entre les vàries faccions de distints monarquisme i unes atres tantes de republicanisme.[2] L'Espanya trencada i incompatible d'un periodo que –augurava Galdós en 1907–, iniciat en 1870, es tancaria en 1919 (que en realitat va ser en 1923, en la dictadura de Cosí de Rivera).[3][4]

Una volta més, l'escritor alterna la trama folletinesca de la família del personage de Santiago Ibero (ya presentats en l'arremate de la quarta série), en diversos retrats de protagonistes històrics; com en este passage en el que un «senyor enclenque, en vanaglòria de cicerone parlamentari» passa revista als diputats:

«Aquell de larguísima barba blanca, el viu retrat d'Abraham o Moisés, és Montero Telinge, gallec ell i progressiste; i aquell jovenzuelo gros i lluït de carns és Coronel i Ortiz, entenado de Becerra... Molt prop voreu el mateix Becerra. Més allà està Moncasi, el gran progressiste aragonés. Front per front teniu a Muñiz, aquell de les patilles negres; junt a ell, Damato... Més dalt, el meu amic Álvaro Gil Sanz, i en la fila més baixa del redondel, veeu Moreno Benítez, a Milans del Bosch, a Paúl i Angulo, a Flasco Monteverde..., els millors amics de Prim. Mireu ara per ací baix, tirant a l'esquerra. Ahí teniu a Cánovas, que segons diuen és un gran talent: ¡llàstima que no siga progressista!... Els republicans, els que desperten més curiositat en Madrit... i en províncies no es diga... no puc ensenyar-vos-els be. Estan ací, baix de nosatres. Si vos poseu en peu, podreu vore les seues calbes; els seus rostres, no. En lo més baix, García López i el valent Fernando Garrido; dalt Figueres i el Marqués d'Albaida; Castelar una miqueta més avall... Dalt també, i arrimat a la dreta, se senta Sánchez Ruano. Llàstima que no parle hui, perque havia d'agradar-vos per lo desfogat que és i la gràcia que té... García Ruiz entra en este moment... Vejau-li aplegar a la escalerilla... És eixe de color de peix, i el pijor vestit de les Corts... Ya puja; despuix d'ell ve Díaz Quintero, un atre que tal en qüestió de roba... Tota esta part l'ocupen els republicans; entre estos i els moderats, teniu als carcundas, Cruz Ochoa, Ortiz de Zárate i el Vinader eixe, que nos està vinaderizando fa mija hora i no du traces d'acabar».
Capítul VII (Galdós, 1907)

Com ya havia fet en La dels trists destins, per a tancar l'episodi Galdós construïx un diàlec teatral que reforça al mateix temps l'intensitat del desenllaç lliterari i el seu artificiosidad.[5][4] (p. 270)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. García Lorenzo, 1970-1971, p. 759.
  2. Ortiz-Armengol, 2000, p. 457.
  3. Casalduero, 1951, pp. 202-203.
  4. 4,0 4,1 «Ideologia i novela en Galdós (1901-1920)» (en és). UAM (tesis). Consultat el 11 d'abril de 2018.
  5. Muñoz Marquina, 1988, p. 262.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCasalduero1951">Casalduero (1951). Vida i obra de Galdós, Madrit: Gredos. ISBN 8424905776.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarcía Lorenzo1970-1971">García Lorenzo (1970-1971). cervantesvirtual. com (ed.). Bibliografia galdosaina, Edició digital a partir de Quaderns Hispanoamericans, núm. 250-251-252 (octubre 1970 a giner 1971) edició (en és), Alacant, pp. 758-797.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMuñoz Marquina1988">Muñoz Marquina (1988). Comunitat de Madrit (ed.). Els Episodis Nacionals. Madrit en Galdós. Galdós en Madrit, Madrit, pp. 251-269. ISBN 8445100203.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFOrtiz-Armengol2000">Ortiz-Armengol (2000). Vida de Galdós, Barcelona: Crítica. ISBN 8484320731.