Espanya sense rei

Espanya sense rei és la primera novela de la quinta i última série dels Episodis nacionals de Benito Pérez Galdós, escrita en Madrit entre octubre de 1907 i giner de 1908, i publicada eixe mateix any. Fa referència i descriu l'Espanya de 1869, dividida entre les vàries faccions de distints monarquisme i unes atres tantes de republicanisme. L'Espanya trencada i incompatible d'un periodo que –augurava Galdós en 1907–, iniciat en 1870, es tancaria en 1919 (que en realitat va ser en 1923, en la dictadura de Cosí de Rivera).

Una volta més, l'escritor alterna la trama folletinesca de la família del personage de Santiago Ibero (ya presentats en l'arremate de la quarta série), en diversos retrats de protagonistes històrics; com en este passage en el que un «senyor enclenque, en vanaglòria de cicerone parlamentari» passa revista als diputats:

«Aquell de larguísima barba blanca, el viu retrat d'Abraham o Moisés, és Montero Telinge, gallec ell i progressiste; i aquell jovenzuelo gros i lluït de carns és Coronel i Ortiz, entenado de Becerra... Molt prop voreu el mateix Becerra. Més allà està Moncasi, el gran progressiste aragonés. Front per front teniu a Muñiz, aquell de les patilles negres; junt a ell, Damato... Més dalt, el meu amic Álvaro Gil Sanz, i en la fila més baixa del redondel, veeu Moreno Benítez, a Milans del Bosch, a Paúl i Angulo, a Flasco Monteverde..., els millors amics de Prim. Mireu ara per ací baix, tirant a l'esquerra. Ahí teniu a Cánovas, que segons diuen és un gran talent: ¡llàstima que no siga progressista!... Els republicans, els que desperten més curiositat en Madrit... i en províncies no es diga... no puc ensenyar-vos-els be. Estan ací, baix de nosatres. Si vos poseu en peu, podreu vore les seues calbes; els seus rostres, no. En lo més baix, García López i el valent Fernando Garrido; dalt Figueres i el Marqués d'Albaida; Castelar una miqueta més avall... Dalt també, i arrimat a la dreta, se senta Sánchez Ruano. Llàstima que no parle hui, perque havia d'agradar-vos per lo desfogat que és i la gràcia que té... García Ruiz entra en este moment... Vejau-li aplegar a la escalerilla... És eixe de color de peix, i el pijor vestit de les Corts... Ya puja; despuix d'ell ve Díaz Quintero, un atre que tal en qüestió de roba... Tota esta part l'ocupen els republicans; entre estos i els moderats, teniu als carcundas, Cruz Ochoa, Ortiz de Zárate i el Vinader eixe, que nos està vinaderizando fa mija hora i no du traces d'acabar».

Capítul VII (Galdós, 1907)

Com ya havia fet en La dels trists destins, per a tancar l'episodi Galdós construïx un diàlec teatral que reforça al mateix temps l'intensitat del desenllaç lliterari i el seu artificiosidad. (p. 270)

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCasalduero1951">Casalduero (1951). Vida i obra de Galdós, Madrit: Gredos. ISBN 8424905776.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarcía Lorenzo1970-1971">García Lorenzo (1970-1971). cervantesvirtual. com (ed.). Bibliografia galdosaina, Edició digital a partir de Quaderns Hispanoamericans, núm. 250-251-252 (octubre 1970 a giner 1971) edició (en és), Alacant, pp. 758-797.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMuñoz Marquina1988">Muñoz Marquina (1988). Comunitat de Madrit (ed.). Els Episodis Nacionals. Madrit en Galdós. Galdós en Madrit, Madrit, pp. 251-269. ISBN 8445100203.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFOrtiz-Armengol2000">Ortiz-Armengol (2000). Vida de Galdós, Barcelona: Crítica. ISBN 8484320731.