Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Arquitectura d'Espanya del sigle III" en L'Enciclopèdia en valencià!

• Balneari d'Alange
  [[Archiu:BalnearioAlange.jpg|thumb|right|Pati Interior del Balneari d'Alange.]] El complex del Balneari comprén els seus banys termals aixina com varis hotels, sent la m
  724 bytes (101 paraules) - 19:30 1 maig 2024
• Real Jardí Botànic de Madrit
  El '''Real Jardí Botànic de Madrit''' és un centre d'investigació del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]]. …al Museu de Ciències Naturals que s'estava construint (actualment [[Museu del Prado]]), en [[Madrit]], [[Espanya]].
  2 kB (234 paraules) - 12:11 24 abr 2020
• Biblioteca d'Aleixandria
  …]], s'estima que va ser fundada a començaments del [[sigle III a. C.|sigle III a. C.]] per [[Ptolomeu I]] Sòter, i ampliada pel seu fill [[Ptol [[Categoria:Arquitectura de l'Antic Egipte]]
  1 kB (180 paraules) - 00:00 23 ago 2023
• Real Monasteri de l'Encarnació (Madrit)
  …ustria]], esposa de [[Felipe III d'Espanya|Felipe III]], a principis del [[sigle XVII]]. Per les coleccions artístiques que alberga és, junt en les [[Mona …[[27 de juliol]]. En la clausura antiga està organisat un museu que depén del [[Patrimoni Nacional]] i que es pot visitar.
  2 kB (258 paraules) - 10:19 8 ago 2023
• Santuari dels Grans Deus de Samotràcia
  Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica|cult mist [[Categoria:Arquitectura en Grècia del sigle III a. C.]]
  2 kB (299 paraules) - 18:29 23 maig 2019
• Temple de Luxor
  …tes d'Amon-[[Amon (mitologia)|Ra]] (Ra, era considerat el deu del cel, deu del Sol i de l'orige de la vida en la mitologia egipcíaca). Les parts més antigues actualment visibles remonten a [[Amenhotep III]] i a [[Ramsés II]]. Seguidament, nous elements varen ser afegits per [[Sh
  1 kB (211 paraules) - 07:49 12 abr 2024
• Castell de Červený Kameň
  [[Archiu:Cerveny Kamen-nadvorie.jpg|thumb|250px|Pati d'armes del castell.]] …ubicat en el suroest d'[[Eslovàquia]], en els chicotets [[Càrpats]], prop del poble [[Častá]].
  2 kB (336 paraules) - 11:10 19 nov 2023
• Medina Azahara
  '''Medina Azahara''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Córdova]], situada en la [[Comarca de Córdova]]‎, en …nar edificar en el [[sigle X]] el primer [[califa]] de Córdova, Abderramán III, a uns 8 km a les afores de Córdova en direcció noroest, als peus de Serr
  2 kB (314 paraules) - 19:24 8 oct 2023
• Casa del Marqués de Tremolar
  La '''Casa del Marqués de Tremolar''' (hui d'Alenguer) és una casa-palau situada en el c …ría Elena Gómez-Medievela Carbonell, comtesa de Salvatierra de Álava, Gran d'Espanya i marquesa d'Alenguer, casada en José Barber Campoy, ingenier de mines.
  3 kB (406 paraules) - 12:42 1 nov 2021
• Castell d'Onda
  …ssà a mans dels [[Almohade|almohades]] fins a la conquista cristiana del [[sigle XIII]] per [[Jaume I]] l'any [[1241]]. Onda mantingué la població àrap f …ts batalles en temps de les guerres Carlistes, sent arrasat per les tropes del general Cabrera.
  4 kB (588 paraules) - 19:02 17 gin 2024
• Colegiata de Santa Maria de Xàtiva
  …VI]] en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en [[1973]] va declarar Basílica menor a == Arquitectura ==
  5 kB (797 paraules) - 01:08 27 ago 2023
• Sant Joan del Mercat
  …8789).jpg|thumb|right|300px|<center>Part de darrere i lateral de Sant Joan del Mercat</center>]] …Santos Juanes 02.jpg|thumb|right|300px|<center>Part de davant de Sant Joan del Mercat</center>]]
  4 kB (553 paraules) - 10:03 31 jul 2023
• Palau dels Casalduch
  …en la [[Comunitat Valenciana]], és un edifici residencial catalogat, dins del Pla General d'Ordenació Urbana, com a Be de Rellevància Local per la [[G …ació musulmana existia en la part més montanyosa un [[castell]] al voltant del qual es va formar un assentament agrícola, o [[alqueria]] que donaria lloc
  3 kB (572 paraules) - 18:09 12 dec 2017
• Sarcòfec
  Un '''sarcòfec''' (del grecollatí sarcophăgus)<ref>{{DGLV|Sarcòfec}}</ref> és un ataüt o arca …la vida eterna. Els sarcòfecs eren depositats en [[mastabe]]s, [[Piràmide (arquitectura)|piràmides]], [[hipogeu]]s, i atres tipos de soterraments o edificacions f
  2 kB (301 paraules) - 01:45 31 ago 2022
• Biblioteca Fernando de Loazes (Oriola)
  [[File:Palacio Conde de Pino Hermoso.jpg|250px|thumb|<center>Palau del Duc de Pinohermoso</center>]] La '''Biblioteca Fernando de Loazes''' és un centre situat en la plaça del [[Marquesat de Rafal|Marqués de Rafal]] de la ciutat d'[[Oriola]]. És la
  5 kB (764 paraules) - 22:52 5 jul 2022
• Museu de Belles Arts de Castelló
  …uropea]], i en eixe mateix any finaliste en la III Bienal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme. El Museu perteneix a la [[Diputació de Castelló|Diputació P L'edifici del Museu de Belles Arts fon inaugurat el 25 de giner de l'any [[2001]], es pot
  5 kB (822 paraules) - 17:39 5 març 2024
• Art romà
  …durant els sigles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el sigle II aC, [[Antiga Roma|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)|Macedònia]] i …senrollar en força homogeneïtat i autonomia des del sigle III aC fins al [[sigle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marc
  4 kB (603 paraules) - 16:24 28 jun 2022
• Palau de Rubalcava
  …d'Oriola|Museu Arqueològic]] i en l'any [[1990]] es va utilisar com a sèu del Departament Municipal de Servicis Socials. …des dels Pous del Cremós.jpg|thumb|Palau Rubalcava d'Oriola des dels Pous del Cremós]]
  6 kB (1065 paraules) - 19:41 20 maig 2021
• Real Alcàsser de Madrit
  …ntal, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions …liant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a
  6 kB (1057 paraules) - 17:46 8 set 2023
• Juan de Villanueva
  …[[1811]]) fon un [[arquitecte]] [[Espanya|espanyol]], màxim exponent de l'arquitectura [[Neoclassicisme en Espanya|neoclàssica en Espanya]]. …màximes influències són Juan Batiste de Toledo i Juan d'Herrera, artífexs del Monasteri de l'Escorial.
  6 kB (923 paraules) - 17:00 27 març 2024

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).