Palau de Rubalcava
El Palau dels Marquesos de Rubalcava, o Palau Rubalcava, és un palau oriolà que antigament era propietat de la família Sagredo Bassieres i Heredia, marquesos de Rubalcava.
Història[editar | editar còdic]
En la década de 1980 va ser adquirit per l'ajuntament de Oriola, actual propietari, com a lloc de grans recepcions en la ciutat.
En l'any 1981 s'instala en ell l'oficina municipal de turisme, ocupant-la fins a hui en dia. No obstant, este no ha segut l'únic us que ha tengut ya que en 1982 l'Associació de Festes de Moros i Cristians "Santes Justa i Rufina" va utilisar part de la seua planta baixa com a la seua sèu; en 1986 es va convertir el Museu Arqueològic i en l'any 1990 es va utilisar com a sèu del Departament Municipal de Servicis Socials.
Descripció[editar | editar còdic]
L'edifici consta de tres plantes principals en chicotetes entreplantes. Al principi la planta baixa era utilisada com un despaig, vivenda dels propietaris i cocheres. La primera planta, que constituïx la zona principal del palau, l'ocupen una série d'ostentosos salons. També en ella es trobava la cuina principal. En la segona planta es trobaven els dormitoris de la família i en una entreplanta una segona cuina.
El palau consta de dos jardins que proporcionen zones de descans, en fonts i bancs de taulells i ferro forjat en un reixat de ferro sobre murs de mamposteria.
L'edifici es va construir imitant l'esquema dels palaus barrocs oriolans que consistia en tindre un vestíbul allumenat per una cúpula neobarroca de planta elíptica i l'accés a la planta noble per mig d'una escala de marbre en sòcol de taulellets valencians.
El palau va ser construït en el solar que va quedar al derruir-se la casa abacial de l'Iglésia de Santiago. Les obres varen escomençar a partir de l'any 1916 gràcies a la iniciativa de na Piedad Roca de Togores, marquesa de Rubalcava, i el seu espós n'Eduardo Almunia, que el varen construir per a la seua residència. En l'any 1920 l'edifici estava molt avançat, mancant alguns detalls. Va ser adquirit per l'Excm. Ajuntament d'Oriola en 1981, en l'objectiu de conservar i poder oferir al públic el seu interior i per a donar-li un us social i cultural.
El Palau de Rubalcava va ser inclòs en el seu dia en la "Guia Provisional d'Arquitectura d'Oriola" pel seu evident interés arquitectònic, editada per la Comissió d'Archiu Històric del Colege d'Arquitectes d'Alacant. Actualment figura en el Catàlec del Pla Especial de Protecció del Caixco Històric d'Oriola.
Coleccions i estàncies del Palau[editar | editar còdic]
El Palau dels marquesos de Rubalcava alberga una important colecció de ceràmiques, principalment de Manises composta per fonts, plats, especiers, salvillas... del sigle XVIII en avant. Es mostren al públic en el seu estat original el vestíbul, l'escala i els salons de la primera planta.
Escala principal[editar | editar còdic]
S'accedix a ella a través d'un ampli vestíbul o entrada que reproduïx la tipologia dels vestíbuls dels palaus barrocs oriolans. Està cobert per dos artesonats separats per un gran arc de mig punt de grans dimensions. L'escala principal, està coberta per una cúpula de mija taronja sobre pechines, decorades estes en els escuts nobiliaris de la família, en oli. Aixina mateix presidix la mateixa diversos olis i un tapís del rei Felipe III.
Estrado o Hall[editar | editar còdic]
Per l'escala s'accedix al gran estrado o distribuïdor, cobert per un bell artesonat de fusta tallada i dorada. A través d'ell s'accedix a l'escala que dona accés al segon pis al saló rosa i al restant d'estàncies del palau. Està decorat en pintures a l'oli, aixina com diversos tapissos en escuts nobiliaris.
Saló Rosa[editar | editar còdic]
Es tracta d'una de les estàncies del palau, d'estil neobarroc. Està decorada per diverses obres, entre elles el naiximent de Crist obra del sigle XVIII.
El mateix està decorat en mobiliari estil Regna Ana tapisat en sedes roses. Aixina mateix posseïx mobiliari barroc i un piano del sigle XIX realisat en caoba.
Sala de les Columnes[editar | editar còdic]
Es tracta d'una de les estàncies del palau decorada en la seua part final per columnes d'estil dòric, el mobiliari està decorat en teles roges, lo que dona un aspecte regio a la estància. Ademés es troben obres ceràmiques del sigle XVIII en avant procedents de França, Manises i Valéncia.
Mirador[editar | editar còdic]
És una atra de les estàncies del palau que dona a l'exterior per mig d'unabalconada coberta, sostinguda per pilastres. Tota la balconada és d'estil plateresc.
Atres estàncies[editar | editar còdic]
El palau posseïx atres estàncies com la Capella, diversos salons o els dormitoris situats en el segon pis.
A les distintes estàncies que hi ha en esta planta se'ls ha conseguit donar l'ambient just per a estar en harmonia en la funció que eixercitaven i estar clarament diferenciats entre ells. Eixemples d'això són el saló de ball, saló negre, el saló vert i la capella.
El saló de ball presenta un estil rococó; el saló negre presenta mobles sobris a on alguns d'ells són d'estil castellà i renaixentiste, el saló vert seguix l'estil imperi i, finalment, la capella seguix l'estil neogótic, a soles per citar alguns eixemples.
En elles es poden vore, aparte del mobiliari, interessants coleccions de pintura entre les que destaquen multitut de llenços conservats de temes religiosos del sigle XVII i XVIII d'estil barroc ; varis gravats; escultures; ceràmiques; vidres; brodats; etc., tots estos en una cronologia entre el sigle XVII i el sigle XX.
També destaquen un conjunt de barguenyos, silleres de varis estils (renaixença, rococó, estil imperi, reina Ana, estil provençal, estil castellà, etc.); ademés d'importants obres pictòriques com la Sagrada Família de Pedro Camacho, l'Arca de Noé de l'Escola Francesa de Lorena, etc.)
L'edifici en les seues coleccions es poden visitar de dimarts a dissabte de 10:00 a les 14:00 i de 16:00 a 19:00. Els dumenges i festius de 10:00 a 14:00. L'entrada és gratuïta.