Real valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Diner Valencià»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Real valencià

Era la moneda del Regne de Valéncia. Real de Valéncia o Reals de Valéncia és com va ordenar Jaume I que es nomenara.

Història[editar | editar còdic]

En Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any 1239,[1] és segurament la més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.

El 8 de maig de l'any 1247, per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual serà coneguda posteriorment com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren.

Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del regne d'Aragó, si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de França), del regne de Castella, genovesa i mazmudina musulmana.

La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la Conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les órdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny:

vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. (Jaume I)[2]
...establix que la llei siga de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.[3]

La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).

La primera acunyació està datada en l'any 1247, 8 de maig.

Paritats[editar | editar còdic]

Paritat inicial:

  • 16 melgaresos ---- 12 reals de Valéncia
  • 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals)
  • 15 diners de Jaca ---- 12 diners de reals (144 reals)
  • 15 torneses ---- 12 reals
  • 1 morabatí alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
  • 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
  • 1 mazmudina contrafeta ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
  • 2 genoveses ---- 1 diners de reals (12 reals)
  • 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
  • 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals
  • 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)

En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Ubieto Arteta, Orígens del Regne de Valéncia, ed. Citada 1981, p. 109
  2. Ubieto Arteta, Orígens del Regne de Valéncia, ed. Citada 1981, p. 109
  3. Ubieto Arteta, Orígens del Regne de Valéncia, ed. Citada 1981, p. 109

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons