Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Dret germànic" en L'Enciclopèdia en valencià!

• Carles I d'Espanya
  …Valéncia]] també-. Aixina mateixa fon [[emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic]] com Carles V de [[1520]] a [[1558]].
  2 kB (337 paraules) - 20:24 4 gin 2024
• Tractat d'Utrecht
  …negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya). …lees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]].
  7 kB (1066 paraules) - 18:01 20 ago 2023
• Substitució llingüística
  …n eixe territori. Despuix els [[poble franc|francs]], un [[Germànics|poble germànic]] que també conquistà el país, varen deprendre este llatí vulgar en inf …diversitat lingüística i la diversitat biològica], ''Revista de llengua i dret'' 39, pp. 119-148.
  4 kB (577 paraules) - 18:54 13 nov 2025
• Claudi
  …]), naixcut Tiberi Claudi Drus i més tart conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart [[Emperador (Títul)|emperador]] romà. El seu regnat come …d'August com a emperador, i Antònia la Jove; els seus germans majors eren Germànic i Livila; per part d'Antònia, Claudi era net de Marc Antoni i d'Octàvia,
  7 kB (1202 paraules) - 16:00 6 oct 2025
• Història d'Alemanya
  …'estats en el marc del [[Primer Reich]] —conegut com a [[Sacre Imperi Romà Germànic]]— ramificat de la divisió de l'[[Imperi Carolingi]] constatat en el [[T == Sacre Imperi Romà Germànic (I Reich) ==
  20 kB (3238 paraules) - 09:00 14 jun 2025
• Bèlgica
  …la ''Gallia'' de [[Carles II el Calp]] i la ''Germania'' de [[Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegu …grups llingüístics i ademés en el sistema anterior els habitants tenien el dret a ser atesos en les dos llengües. Per a trobar una solució d'estos proble
  26 kB (4277 paraules) - 15:37 8 ago 2025
• Alemanya
  …, els territoris alemans formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[sigle XVI]], les regions del… === Adés del Sacre Imperi Romà Germànic ===
  89 kB (13 546 paraules) - 13:57 23 oct 2025
• Espanya
  …stituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. El seu te …ls, això vol dir que tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la. Les demés llengües espanyoles seran també oficials en les res
  70 kB (11 267 paraules) - 12:20 29 ago 2025
• França
  …opon que és la paraula "franc" la que es deriva de la designació del poble germànic, atés el seu estatus com a poble lliure durant l'[[imperi Romà]]. De fet, França és un estat llaic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[llaïcitat]] francés, vigent des d
  27 kB (4327 paraules) - 09:01 8 set 2025
• Interlingue
  …usat la seua fortuna simplement per a recolzar l'esperanto, que era el seu dret com a esperantista convicta. Pero en lloc d'això [...] va decidir donar el …d'orige (la "regla de tres"), lo que entraria en conflicte en el substrat germànic de l'occidental i vàries atres paraules que serien, per definició, ineleg
  33 kB (5359 paraules) - 09:46 16 oct 2023