Resultats de la busca

…inant que l'aigua es prenga de la [[Séquia]] de Favara, dalt del molí d'En Ferran Garcia, extramurs de la ciutat. L'obra és presupostada en 1.400 florins. * [[Vicent Ferrer (Sant)]], sant [[Comunitat valenciana|valencià]] (n. [[1350]]) …

…al]]. Travessa el [[carrer de Guillem de Castro]] i l'[[avinguda de Ferran el Catòlic]]. …Botànic]] de l'[[Universitat de Valéncia]] i l'[[iglésia de Sant Miquel i Sant Sebastià]]. …

…ngué lloc el dia de Sant Nicolau de Bari, manà consagrar el temple ad este sant proclamant-lo Patró de la vila. * [[1540]]: En el [[castell]] d'[[Ayora]] es celebra l'enllaç de Ferran d'Aragó, duc de calàbria i [[virrei de Valéncia]], en Na Mencia de Mendoza, …

| nom = Ferran Torrent i Llorca '''Ferran Torrent i Llorca''' ([[Sedaví]], [[31 de maig]] de [[1951]]) és un escritor …

| nom = Ferran Suay Lerma '''Ferran Suay Lerma''' ([[Valéncia]], [[14 de novembre]] de [[1959]]) és un sicòlec …

…m²]] i una [[densitat de població|densitat]] de 2.087,41 habitants/km². És el terme municipal més gran i més poblat de la seua comarca. …ada a la vora del [[mar Mediterràneu]], a 68 [[metro]]s d'[[altura]] sobre el mar i a una [[distancia]] de 100 [[km]] de [[Barcelona]], la capital de [[C …

|partit_judicial = [[Sant Vicent del Raspeig]] |alcalde = Ferran Verdú (PSPV) …

…orgat en el siti de Morvedre, s'instituïx la Companya del Centenar Gloriòs Sant Jordi o [[Centenar de la Ploma]]. …ula de Canonisació serà promulgada per [[Pio II]] casi tres anys més tart, el dia 1 d'[[octubre]] de [[1458]]. …

* [[1250]]: El rei [[Jaume I]] fa mercé a [[Cullera]] per a que els seus moradors pogueren * [[1333]]: Els flares de Sant Antoni Abat, compren unes terres de la partida dels Orriols situades prop… …

* [[1304]]: El senyoriu de [[Manises]] passa a formar part del patrimoni familiar dels Boï * [[1459]]: [[Reis Catòlics|Ferran el Catòlic]] nomena a Joan Rosell, mercader valencià, cònsul i juge dels arago …

* [[1479]]: El rei Ferran el Catòlic nomena a Lluís Ferrer, que era senyor de Sot, cavaller de Santiago, …Joan Boyl com a Almirant, en una expedició a Santo Domingo, a on arribaren el 27 de juliol. …

…egiment de l'eixercit espanyol fundat en l'any [[1509]] pel rei [[Ferran el Catòlic]]. En l'any [[1509]] el rei [[Ferran V]] decidix enviar a [[Itàlia]] 5.000 hòmens per a defendre els estats del …

…urats nomenen procurador del castell a Berenguer Mercader, fins que el rei Ferran li'l donà al cavaller Àlvar de Àvila. …art]] i [[Torres dels Serrans|Serrans]], en provessó, a la qual assistiren el Bisbe i Autoritats de la Ciutat. …

…idida pel rei [[Ferran I d'Antequera]], en sermó pronuncial per conte de [[Sant Vicent Ferrer]]. * [[1429]]: En l'iglesia archiprestal de Sant Mateu, [[Clement VIII]], successor del [[Papa Luna]], renuncia al papat dav …

…pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el [[Sigle XII|XII]] i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del [[sigle …y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref> …

…ep cl dr oloriz.jpg|thumb|250px|Carrer del Doctor Olóriz des del [[Pont de Sant Josep]]]] …vedre]], al sur en [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] i a l'oest en [[El Calvari]] i [[Les Tendetes]]. La seua població en l'any 2009 era d'11.444… …

…Palau de Villores de Sant Mateu.jpg|thumb|Palau del Marqués de Villores en Sant Mateu]] …icis del [[sigle XVI]], situat en el carrer Valéncia de [[Sant Mateu]], en el [[Baix Maestrat]].   …

…ituat en en l'antic edifici de ''El Sigle Valencià'', en el carrer de Sant Ferran, prop de la [[plaça del Mercat]] i de la plaça de l'[[Ajuntament de Valénci …hipoteca de una asociación que fomenta el pancatalanismo en Valencia»]. ''El Confidencial Autonómico''</ref> …

…[[1873]], tenint l'entrada principal al edifici per la Gran Via de Ferran El Catòlic nº 37. …y]] de l'any [[1808]] a conseqüència de l'assalt i devastació que va patir el Convent del Socors. …

…es concrets de cada branca del gremi provocaren la seua reorganisació - en el [[sigle XIV]] - aixina com una progressiva escissió, que derivà en la creac …479]]; primer pel Consell del Cap i Casal i, posteriorment, pel rei Ferran el Catòlic. …