Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Forma (botànica)" en L'Enciclopèdia en valencià!
- == Definició botànica == Les anous, al contrari de lo que pareix, no entren dins de lo que en [[botànica]] es considera com núcula sino que a l'estar voltat d'una envoltura carnos1 kB (181 paraules) - 14:02 23 oct 2025
- …''pinyó''' (del [[francés]] pignon) és la llavor del [[pi (arbre)|pi]], de forma elipsoidal i corfa llenyosa i dura que es troba dins de la pinya del pi. É [[Categoria:Botànica]]441 bytes (68 paraules) - 12:16 30 maig 2022
- …assí''' és el fruït de la [[carabassinera]] (Curcubita maxima oblonga) de forma allargada, corfa verda i carn blanca que és originària d'[[Amèrica]] i t [[Categoria:Botànica]]625 bytes (83 paraules) - 12:07 27 set 2025
- …rs blanques, axilars i chicotetess, el fruit és la pebrera o vitet, que té forma de [[pimentó]] chicotet i sol ser molt coent, és generalment [[roig]] per [[Categoria:Botànica]]656 bytes (91 paraules) - 19:02 12 abr 2025
- Analisant un [[Tronc (botànica)|tronc]] des de l'exterior fins al centre es troben distintes estructures… …ilema]], que forma la fusta, i una capa exterior o capa de [[floema]], que forma part de la corfa.2 kB (310 paraules) - 12:05 18 ago 2024
- …[paret celular]] [[quitina|quitinosa]], i la majoria d'espècies creixen en forma de filaments [[multicelular]]s nomenades [[hifa|hifes]], que formen un [[mi …dia els foncs és la [[micologia]], i a sovint se la considera part de la [[botànica]], encara que els foncs estan més propencs als [[animal|animals]] que a le2 kB (226 paraules) - 19:34 23 nov 2025
- …at. sign.), en [[castellà]] ''ciruela'', és el fruit de la [[prunera]], de forma, tamany i color variables i de sabor dolç. La pruna és una drupa, és dir * '''Pruna Clàudia''', de forma redona, grossa, de pell verda o groga i de molt bon sabor. Madura en l'esti2 kB (292 paraules) - 11:52 29 nov 2025
- …Les fruites són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color. El… * '''Owari''', fruit de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc.1 kB (181 paraules) - 07:50 30 abr 2024
- …a grandària. Este vegetal és d'orige [[Mesoamèrica|mesoamericà]] i la seua forma és similar a la d'una [[creïlla]] redona. La seua temporada sol ser a fin [[Categoria:Botànica]]869 bytes (121 paraules) - 18:17 20 abr 2025
- …50 metros d'alçària, en tronc recte, en rames horisontals que li donen una forma piramidal al cop, fulles aciculars i persistents, flors imperceptibles i fr [[Categoria:Botànica]]826 bytes (127 paraules) - 08:34 4 oct 2024
- …, molts valencians utilisen el terme català ''maduixa'', perque és l'única forma que s'ha vehiculat a través de les escoles valencianes. [[Categoria:Botànica]]870 bytes (124 paraules) - 08:58 9 maig 2025
- …ga]] rogenca i dura i en moltes llavors comestibles en el seu interior, en forma de grans de color [[roig]] brillant. …V) fa una observació sobre la variant mangrana: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals.1 kB (192 paraules) - 18:22 1 jun 2025
- …uan florix forma una inflorescència en flors [[blanc|blanques]] i fruït en forma allargat. [[Categoria:Botànica]]2 kB (272 paraules) - 14:29 19 oct 2025
- …llarcs i nugosos, fulles perennes cordiformes, chicotetes flors i fruit en forma de pinya. [[Categoria:Botànica]]1 kB (156 paraules) - 17:25 26 març 2024
- …pècie ''Cupressus sempervivens'', que alcança 15 o 20 metros d'altària, en forma cònica i allargada. [[Categoria:Botànica]]942 bytes (149 paraules) - 17:11 26 set 2022
- La '''morfologia foliar''' és la part de la [[botànica]] que estudia la forma, estructura i disposició de les [[fulla|fulles]] de les [[planta|plantes]] == Tipos de fulles segons la forma del llim ==6 kB (907 paraules) - 15:45 8 ago 2025
- …e les rosàcees, originari d'[[Armènia]], de 3 a 6 ms. d'alçària, fulles en forma de cor, flors blanques, rames sense espines, el seu fruit és l'[[albercoc] [[Categoria:Botànica]]1 kB (158 paraules) - 12:15 19 oct 2025
- …V|Col}}</ref> (''Brassica oleracea'' var. ''capitata'' f. ''rubra'') és la forma coneguda com a ''Brassica oleracea'' var. ''capitata'' de la col (''Brassic [[Categoria:Botànica]]1 kB (153 paraules) - 12:25 27 set 2025
- Se distribuïx àmpliament per tot lo món. Se troba de forma natural en els horts, jardins i a voltes en màrgens de camins, murs, culti [[Categoria:Botànica]]1 kB (174 paraules) - 12:10 19 oct 2025
- …ruita]] de l'[[Corylus avellana|avellaner comú]] (Corylus avellana L.). Té forma esferoidal, en un diàmetro aproximat de 10 a 15 milímetros. Està formada * [[Fruita seca]]: [[armela]], [[Pinyó (botànica)|pinyons]], [[Anouer|nou]], etc.2 kB (304 paraules) - 12:06 9 nov 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).