Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Lletres de l'alfabet valencià" en L'Enciclopèdia en valencià!

• Ny (dígraf)
  '''Ny''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''eny''' o '''en i grega''', pero * En inicial, interior i fi de paraula: nyespla, pinyó, riny.
  703 bytes (98 paraules) - 21:15 28 set 2022
• Rr (dígraf)
  …astellanisme també es sol dir '''erre''', especialment per a distinguir-lo de la ''[[R|ere]]'' entre vocals. En [[valencià]] representa el sò de [r] (com en carro) entre vocals.
  718 bytes (99 paraules) - 21:20 28 set 2022
• Qu (dígraf)
  '''Qu''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''cu-u'''. …davant de qualsevol atra vocal. Si es vol representar est últim sò davant de e i i, se posa diéresis a la ü (qüestió, aqüífer).
  723 bytes (107 paraules) - 21:16 28 set 2022
• Gu (dígraf)
  '''Gu''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''ge-u'''. …davant de qualsevol atra vocal. Si es vol representar est últim sò davant de e i i, se posa diéresis en la ü (pingüí, Güelfa).
  737 bytes (110 paraules) - 21:07 28 set 2022
• A
  …en minúscula, és la primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i primera de les [[vocal]]s. El seu nom és '''a'''. També pot dur accent greu ('''à'' * A principi, mitan i final de paraula.
  778 bytes (110 paraules) - 20:58 28 set 2022
• Ts (dígraf)
  '''Ts''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''te es'''. En [[valencià]] representa el sò de [ts] (com en tots). Coloquialment en algunes zones este dígraf sol pornunc
  929 bytes (133 paraules) - 11:28 27 abr 2024
• F
  …''f''' en minúscula, és la sexta lletra de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[consonant]]s. El seu nom en [[valencià]] és '''ef''', pero per cast …enta el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (''Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan''...)
  1 kB (159 paraules) - 21:04 28 set 2022
• Ig (dígraf)
  '''Ig''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''i ge'''. …) i el sò [ʧ] a final de paraula (despaig, mig...). També representa el sò de [ʤ] (com la jota) si la paraula que va despuix escomença per vocal o cons
  882 bytes (127 paraules) - 21:10 28 set 2022
• W
  …s la vigèsima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima octava de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve doble'''. S'usa en llengües com l …t'', també escrit ''vat'') o [w] (per eixemple: [[whisky]]) segons l'orige de la paraula.
  901 bytes (137 paraules) - 21:26 28 set 2022
• V
  …consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]). …a]] de l'[[edat mija]] es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan paraula sempre s'
  1 kB (237 paraules) - 21:26 28 set 2022
• N
  …scula, és la dècima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i undècima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''en''', pero per castellanisme també En [[valencià]] representa la [[nasal alveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [n] en posició inicial (''nas'') o in
  1 kB (179 paraules) - 21:14 28 set 2022
• K
  …d'esta mateixa llengua. En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (igual que la [[C|ce]] i el dígraf [[ En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (exactament igual que la [[ce]] i el d
  1 kB (192 paraules) - 21:10 28 set 2022
• P
  …, és la dècima sexta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''pe'''. …fonètic internacional]]. En alguns dialectes, a final de paraula i despuix de [[M|em]] no es pronuncia la pe (camp, pronunciat ''cam''), açò és un vul
  1 kB (185 paraules) - 21:16 28 set 2022
• I
  …en minúscula, és la novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[vocal]]s. El seu nom és '''i'''. També pot dur accent agut ('''í'' …rmar els diftoncs decreixents ''ai'', ''ei'', ''oi'' i ''ui'', pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: ''aï'', ''eï'', ''oï
  1 kB (152 paraules) - 21:09 28 set 2022
• Ss (dígraf)
  '''Ss''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''doble es'''. En [[valencià]] representa el sò de [[S|es sorda]] entre vocals (com en passar).
  1 kB (161 paraules) - 21:22 28 set 2022
• Tz (dígraf)
  '''Tz''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''te zeta'''. En [[valencià]] representa el sò de [dz] (com en dotze). Coloquialment en algunes zones este dígraf sol pronun
  1 kB (173 paraules) - 21:24 28 set 2022
• M
  …úscula, és la dècima tercera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''em''', pero per castella En valencià representa la [[nasal bilabial sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] [m].
  1 kB (204 paraules) - 21:13 28 set 2022
• Z
  …la vigèsima sexta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i vigèsima primera de les consonants. El seu nom és '''zeta'''. …la [[S|es]] entre vocals. Només s'usa despuix de consonant i a començament de paraula, excepte en algunes paraules d'orige estranger. Junt a la lletra [[
  1 kB (182 paraules) - 21:28 28 set 2022
• H
  …''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no t …ts]] (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') inclús en els seus plura
  1 kB (194 paraules) - 21:08 28 set 2022
• Y
  …la, és la vigèsima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]], i vigèsima de les consonants. El seu nom és '''i grega'''. …paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple ''batayla'' <ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''ba
  1 kB (225 paraules) - 21:27 28 set 2022

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).