Resultats de la busca

…en terminologia d'[[Eugeni Coseriu]], les expressions varietat sintòpica i norma espacial). * Varietat llingüística local o regional. …

…te especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]]. …e llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]). …

…secessionisme llingüístic''' és una actitut que vol separar una [[varietat llingüística]] de la [[idioma|llengua]] a la qual pertany normalment, per tal de fer con …representa una incapacitat d'invertir la [[diglòssia]] i la [[substitució llingüística]]. Simultàneament s'acompanya d'una [[ideologia]] que idealisa la coexistèn …

…religió hindú. Encara que l'idioma coloquial és pràcticament el mateix, la norma culta de l'urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres qu …Des de llavors, el terme "urdu" s'usa exclusivament per a referir-se a la norma culta de l'idioma que utilisa l'alfabet persa. Des de la partició, l'urdu… …

El Diccionari de terminologia llingüística del [[Consell Internacional d'Archius]] (ICA) definix la gestió de document La norma ISO 15489-1 definix la gestió documental com "l'àrea de gestió que és respo …

…araules entre dos llengües, fet que ignora el context, la gramàtica i tota norma en general. [[Categoria:Llingüística]] …

…rior des del reconeiximent de la nostra singularitat històrica, política i llingüística. Per al foralisme valencià, la foralitat és la norma d'integració pactada en una unitat política més àmplia i entén que s'accept …

Esta norma naix en l'objectiu de normalisar i coordinar a nivell internacional un sist …s nomena identificador de grup i identifica un país, una àrea geogràfica o llingüística. La segona part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora …

…lment [[Comunitat Valenciana]], històricament [[Regne de Valéncia]], és la norma [[Comunitat autònoma|autonòmica]] bàsica de la Comunitat Valenciana ([[Espa …posar fi a la reforma de l'Estatut; des del [[11 d'abril]] de [[2006]], la norma bàsica autonòmica actual és l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenci …

…a entre o dins dels diversos territoris d'[[Iberoamèrica]]; garantisar una norma comuna, en concordància en els seus estatuts fundacionals: «velar per que… …exclusivament a estudiar la llengua, sino molt especialment a establir una norma que ha d'influir en la societat.[...] Hem de recordar que en el seu diccion …

La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage|llengua natural]]. Estudia En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo qu …

…posterior Llei Foral del ''Vascuence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en …el seu creador, el més conegut defensor d'esta teoria va ser el pare de la llingüística moderna, Wilhelm von Humboldt, que afirmava que l'[[idioma iber]] era l'ant …

…i la seua cultura i el seu Dret foral, el qual es recupera a través d'esta norma. …mon – com l'espanyola, la francesa, l'alemana o l'americana – contenen una norma similar. …

Bona part dels seus escrits de llingüística estan arreplegats en el seu llibre ''Estudios de lingüística'' (1980). …n un to humorístic els usos, sobretot periodístics, que no s'acomoden a la norma culta de l'espanyol. Constituïxen un gran èxit que acosta a Lázaro al públi …

…. En este cas, la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]] ([[1983]]) és la norma que regula quins municipis es determinen com d'un predomini llingüístic o… …s un concepte polític-jurídic, per mig del qual, a fi de la [[normalisació llingüística]], les administracions local i autonòmica poden fer predominar en les seues …

…el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles:… [[Categoria:Llingüística]] …

…ra una declaració de la posició del govern valencià respecte a la política llingüística. I deixava clar que la denominació del [[valencià]] és valencià. Pero també Despuix d'este pacte, Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües valenciana i catalana com ho recon …

…ents. És per este motiu pel qual se prengué esta decició tan radical. Esta norma s'intentava argumentar dient que l'[[italià]] havia eliminat part de la seu La realitat és que esta norma d'accentuació durà molt de temps, fon la més pareguda al valencià del [[Sig …

…a 19 criteris llingüístics: onze [[fonètica|fonètics]], cinc [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la… …a bonaudiana té trets francesos, atres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent en alguns trets compartits en la mistrale …

…de Llengua i Lliteratura Espanyola. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). …Saragossa i Acadèmic de la [[RACV]]. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. De l'any [[1986]] al [[2004]] fon membre del [[Consell Valencià de Cultura …