Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Plantes en llavor" en L'Enciclopèdia en valencià!

Llegum
[[Archiu:NCI peas in pod.jpg|thumb|400px|Llegum que mostra les [[llavor]]s en el seu interior]] …s. Poden tindre una llavor (com en el cas dels [[Cigró|cigrons]]) dos (com en les [[Llentilla|llentilles]]) o moltes ([[Pésol|pésols]]).

1 kB (167 paraules) - 07:06 8 set 2025
Tubèrcul
…cció, tampoc emet fillols. La reproducció d'este tipo de plantes es fa per llavor, encara que també es pot fer per plantació del mateix tubèrcul. És aixi Hi ha unes atres espècies utilisades en [[jardineria]] que posseïxen tubèrculs, com poden ser la ''[[Begònia]],

1 kB (201 paraules) - 15:54 30 abr 2024
Jolivert
…fosc i dividides en tres parts, les flors blanques o verdoses en umbela i llavor molt menuda; s'utilisa molt com a condiment. …s, etc. de tota [[Europa]] i en part d'[[Àsia]]. També es troba aclimatada en zones templades d'[[Amèrica]].

1 kB (174 paraules) - 12:10 19 oct 2025
Cereal
[[File:Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 119.jpg|thumb|250px|right|<center>Diferents tip …]]. La paraula cereal procedix de ''[[Ceres (mitologia)|Ceres]] '', el nom en [[llatí]] de la deesa de l'[[Agricultura]].

6 kB (887 paraules) - 18:02 30 dec 2024
Oli de dacsa
L''''oli de dacsa''' és un [[oli]] extret del [[llavor de cereal|llavor]] de [[dacsa]]. Va ser introduït en [[Europa]] en el [[sigle XVI]] i era un aliment bàsic en la dieta dels [[Azteca]], [[Inques]] i [[Mayes]].

2 kB (344 paraules) - 12:00 20 jul 2024
Floema
[[File:Phloem siebrörchen.jpg|thumb|350px|Cèlules del floema en tubos cribrosos i acompanyants]] …s un dels principals [[teixit vegetal|teixits]] conductors de les [[planta|plantes vasculars]]. S'encarrega de transportar la ''llacor elaborada'', composta…

3 kB (409 paraules) - 15:45 8 ago 2025
Angiospermae
[[Archiu:Flower poster 2.jpg|thumb|250px|Diversos tipos de plantes en flors]] …], és una [[divisió]] del [[regne vegetal]] que comprén totes les [[planta|plantes]] que produïxen [[flor]] i [[fruit]]. És el grup més diversificat i nume

4 kB (490 paraules) - 14:01 23 oct 2025
Planta (Vegetal)
…a i que obtinguen l'energia principalment a través de la [[fotosíntesis]]. En general, el terme “planta” s'aplica sobretot a organismes [[terrestre]] Les plantes absorbixen nutrients i [[aigua]] a través de les [[raïl|raïls]], i produ

3 kB (454 paraules) - 15:54 24 jul 2025
Argilaga
…baceae]], que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcarees. * [[Flor]]: groga, papilionàcea, solitària o en parelles, d'un 1 cm. Florix d'[[hivern]] fins a [[primavera]] ([[novembre

3 kB (438 paraules) - 12:25 14 nov 2025
Xilema
…un dels principals [[teixit vegetal|teixits]] de conducció de les [[planta|plantes vasculars]]. La seua funció principal és transportar l'[[aigua]] i els [[ * La pressió radicular, generada en les [[arrel|arrels]].

3 kB (424 paraules) - 16:08 24 jul 2025
Espígol
[[File:Espliego en Briones La Rioja lou.JPG|thumb|250px|Espígol]] …nceres, flors chicotetes de color [[blau]] reunides en espigues denses. De llavor elipsoidal de color [[gris]].

3 kB (482 paraules) - 16:55 11 maig 2023
Dàlia
…. Inclús es va crear la Societat Nacional de la Dalia en [[Gran Bretanya]] en l'any [[1780]]. Són plantes perennes d'arrel tuberosa i flors esplèndides, originàries del [[Mèxic]]

5 kB (732 paraules) - 17:33 28 ago 2023
Malva
…nques]]. Inclou unes 30 espècies acceptades, de les més de 350 descrites i en un núméro elevat (235) de tàxons encara sense resoldre. …rites, en les seues numeroses virtuts i propietats, per [[Plinio el Vell]] en la seua Història naturalis (20, LXXXIV).

5 kB (842 paraules) - 09:49 17 dec 2024
Zinnia
…solitàries que vénen en una varietat de colors lluents. També és habitual en [[Costa Rica]] a on se li coneix com a flor de Sant Rafael. …publicità com la primera planta florida en l'espai, si ben décades abans (en l'any [[1982]]) els astronautes russos ya havien fet florir un eixemplar de

5 kB (720 paraules) - 17:08 9 jul 2025
Tramusser
…ro d'altària, en fulles palmatisectes, flors blanques i fruit en llegum en llavor llenticular denominada '''[[tramús]]'''. …nnes, de raïls profundes, sent les principals molt fortes, fulls digitades en varis foliols, inflorescència terminals molt visibles, baïnes comprimides

3 kB (512 paraules) - 11:04 26 ago 2024
Plàtano
…, de polpa farinosa i pell gruixuda, mancada de [[llavor]]s i comestible i en una pell llisa i groga.. Agrupa un gran número de plantes herbàcees del gènero ''Musa'', tant híbrits obtenguts per horticultura a

2 kB (401 paraules) - 12:21 19 oct 2025
Oli vegetal
…and.JPG|thumb|200px|Olis vegetals en bosses de [[plàstic]] per a la venda, en la [[província de Samut Prakan]], [[Tailàndia]].]] …] obtengut a partir de [[llavor]]s o atres parts de les [[planta|plantes ]]en que els seus [[Teixit (biologia)|teixits]] s'acumula com a font de [[energi

5 kB (831 paraules) - 07:37 5 jun 2025
Margalló
…el continent europeu, pròpia de [[clima mediterràneu]] i especialment comú en zones costeres i serrades càlides del [[sur]] i [[est]]. …n palmito ample de segments allargats i punchosos. Són alternes i sorgixen en forma de roseta des del centre de la planta.

4 kB (592 paraules) - 11:51 9 nov 2025
Lupinus mariae-josephi
El '''Lupinus mariae-josephi''', en [[Idioma valencià|valencià]] '''tramusser valencià''', és una espècie …se considerà [[Extinció|extinta]], pero en l'any [[2006]] fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de [[Monserrat]].

3 kB (472 paraules) - 19:49 29 feb 2024
Pi carrasca
…e|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. …vint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.

4 kB (556 paraules) - 15:45 8 ago 2025