Resultats de la busca
¡Crea la pàgina "Poders de l'Estat" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …en funció de la relació existent entre els [[separació de poders|distints poders]]. …ions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un1 kB (206 paraules) - 11:40 1 ago 2025
- …], nomenat també Estat de les Autonomies, intermig entre l'Estat federal i l'Estat unitari. …tant, les Comunitats Autònomes, a diferència dels Estats federats, carixen de poder constituent: autonomia no és sobirania.1 kB (189 paraules) - 15:18 29 ago 2025
- …ública]], que són eixercides com [[funcions públiques]] per distints tipos de [[càrrecs públics]] (distintes [[magistratura]]s, [[càrrecs electes]], [ …ue per al [[keynesianismo]] o la [[socialdemocracia]] deu haver algun tipo de [[intervencionisme]] estatal; que és màxima en la [[economia planificada]2 kB (279 paraules) - 18:01 23 feb 2025
- …Al·legoria de la Pau.jpg|thumb|250px|Alegoria de la Pau i la felicitat de l'Estat. Obra conservada en la Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] …lment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeiximent per part de la [[comunitat internacional]].3 kB (443 paraules) - 13:08 16 ago 2023
- …ació governamental per a mudar-se o traslladar-se entre estats (a excepció de [[sentencia|convictes]] en [[llibertat condicional]]). …Constitució d'els Estats Units|Dècima Esmena a la Constitució]], tots els poders no explícitament transferits són retenguts pels estats i els ciutadans. H2 kB (363 paraules) - 19:10 25 nov 2025
- …oders''' és un concepte que establix que els poders d'un govern soberà han de estar dividits entre dos o més entitats fortament independents, aixina pui …rtat política, era necessari que el govern estiguera regulat per diferents poders que s'observaren l'un a l'atre.2 kB (305 paraules) - 11:40 1 ago 2025
- …realisen la funció [[Administració d'empreses|administrativa]] i de gestió de l'[[Estat]]{{Harvnp|Dèu|1977}} i d'uns atres [[ent públic|ents públics]] …llegislatiu|poders llegislatiu]] i [[Poder judicial|judicial]], que ho fan de forma mediata.{{Harvnp|Dèu|1977|p=20}}2 kB (218 paraules) - 11:39 1 ago 2025
- [[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]] …i llibertats]] dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política.3 kB (448 paraules) - 11:45 12 jul 2025
- …tà investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat. …|eixecutiu]] i [[poder judicial|judicial]]), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la [[tirania]]2 kB (338 paraules) - 11:11 3 oct 2024
- …la màxima personificació de l'Estat determina, ''per se'', el tipo d'Estat de que es tracta, [[monarquia]] si és un [[monarca]], o [[república]] si és == Tipos de sistemes ==5 kB (792 paraules) - 15:46 28 ago 2023
- …epresentades pel mateix, és dir, que comprén totes aquelles activitats que l'Estat (Administració local i central) posseïxen o controlen. …latiu, qui fa les lleis i el Poder Judicial, qui sanciona. Està al servici de tots i cada u dels ciutadans.3 kB (526 paraules) - 15:31 31 ago 2024
- …sistemes presidencialistes (nomenat "[[president]]") té més independència de la branca llegislativa, ya que, a diferència dels sistemes parlamentaris, …el [[monarca]], qui és el [[cap d'Estat]], és el cap del poder eixecutiu ''de jure'', i el [[primer ministre]] (o president del govern, en el cas espanyo2 kB (261 paraules) - 18:51 4 maig 2025
- [[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]] …es de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis:3 kB (469 paraules) - 17:59 24 ago 2025
- …a de 1847.png|thumb|Portada del text conservat en la [[Biblioteca Nacional de Costa Rica|Biblioteca Nacional]]]] …ssamblea Constituent]] per a eixe fi per mig d'eleccions el [[23 d'agost]] de [[1846]].2 kB (231 paraules) - 08:45 16 set 2024
- …or, i que s'alimentava de [[sanc]] humana i animal, específicament la sanc de chiquets. == Orige de la llegenda ==2 kB (347 paraules) - 09:38 1 jul 2025
- …or, i que s'alimentava de [[sanc]] humana i animal, específicament la sanc de chiquets. == Orige de la llegenda ==2 kB (347 paraules) - 15:07 1 març 2025
- [[Archiu:ManaguaNicCollage.jpg|thumb|300px|Panoràmiques de Managua]] …a del departament de Managua, aixina com la sèu del govern i els poders de l'Estat.956 bytes (151 paraules) - 22:50 17 ago 2023
- …poders llegislatiu i judicial varen mantindre el seu assent en la [[Ciutat de Guatemala]]. …[[Guatemala]] i el territori de l'actual [[Soconusco (Chiapas)|Soconusco]] de [[Chiapas]] ([[Mèxic]]).2 kB (250 paraules) - 22:07 10 ago 2023
- …al de Brasil''' és el Govern Nacional Central de la [[Republica Federativa de Brasil]] que fon establit per la [[Constitucio Federal]] per a compartir la …al, basada en una [[Democràcia representativa]]. El govern federal te tres poders: l'eixecutiu, el llegislatiu i el judicial.2 kB (290 paraules) - 18:44 18 oct 2024
- …s més elevades de la societat (sufragi censitari); mentres que el principi de la sobirania popular naix en uns drets i garanties constitucionals. …ar, es fa referència al [[Poble|poble]] i com a est és la màxima autoritat de la societat. D'esta manera, la sobirania popular establida, tindrà una fun3 kB (438 paraules) - 09:51 22 abr 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).