Resultats de la busca

…ador dirigi al [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] en la [[Segona Divisió d'Espanya 1950/51|temporada 1950/51]] en la que l'equip [[Alacant|alacanti]] quedà en |[[Primera Divisió d'Espanya 1930/31|1930-1931]] …

…s de fútbol d'Espanya]]. Va començar a disputar-se en la [[Primera Divisió d'Espanya 1928-29|temporada 1928-29]] i des de llavors s'ha celebrat sense interrupci …b va conseguir el récort de gols en una edició en 121— i [[Primera Divisió d'Espanya 2012-13|2012-13]] respectivament. …

…fundat el [[18 de març]] de l'any [[1919]] i juga en la [[Primera Divisió d'Espanya]]. Disputa els partits com a local en l'[[Estadi de Mestalla]] en una capac En la [[Anex:Classificació històrica de la primera divisió espanyola de fútbol|classificació històrica de la LFP]] el Valéncia CF ocup …

L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de… …al. Al [[sigle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants. …

…se la definix com "el portal de l'horta". És, despuix de [[Burjassot]], la segona ciutat de la comarca de l'[[Horta Nort]], per població. …e Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Sa Plaja arr …

…schadseeflug 1930-31-LBS MH02-08-0318.tif|thumb|right|Marrakech en l'any [[1930]]]] …ià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre …

…[[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en …da per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en l'any [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi. …

|subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]] Despuix de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valenci …

…Anotació referent a Mislata en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar. …en 44.282 habitants segons el cens del [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. En 21.086 habitants per quilómetro quadrat la dens …

| capital_coord. = 52_31_N_13_24_E_ 52°31′ N 13°24′ E …ficat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les …

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]] ''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerr …republicà'' (el perdedor, que se fon constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccions gene …

…itana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] 2020). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital …t de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero …

…miques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'época de grans teòrics com [[Lord Kelvin]], …ació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòti …

…als, de riu i [[frutals]].<ref>[http://mipais.cuba.cu/geografia.php?subcat=31 MiPais.cuba.cu]</ref> Originàriament Cuba se trobava plena d'una espessa ve …ntal. Estos primers grups eren caçadors paleolitics d'orige mongoloide. La segona migració, datada aproximadament fa 4.500 anys, procedia de Centre i [[Suram …

…essió utilisada per l'arqueòlec marxista [[Vere Gordon Childe]] en l'any [[1930]], "Revolució Neolítica", que no fa atra cosa que donar nom a una série de …primera llínea de torres al peu de passos de montanya que s'ajuntava a una segona llínea de pobles fortificats situats entre Llívia i la Seu d'Urgell. Els re …