Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4811 bytes afegits ,  09:03 20 set 2016
sense resum d'edició
Llínea 84: Llínea 84:     
Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de 2008-2009]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'1 de maig de 2004 Lituània es va convertir en membre de la [[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en 2003.
 
Des de la seua independència en 1991, l'Estat lituà ha fet grans reformes econòmiques, conseguint passar de ser una economia en recessió en 1991, a tindre un creiximent econòmic del 10,3% en 2003, en importants nivells de creiximent previs a la [[crisis econòmica de 2008-2009]], que ha colpejat durament al país. Durant els seus primers quinze anys d'autonomia, Lituània ha alvançat en la recuperació de la seua cultura, des de la llengua fins a la reconstrucció de biblioteques, museus, iglésies i castells destruïts pels soviètics. L'1 de maig de 2004 Lituània es va convertir en membre de la [[Unió Europea]] despuix d'haver aprovat la mesura per referend en 2003.
 +
 +
== Economia ==
 +
Lituània és un país en un reduït risc polític i econòmic, i en una taxa de creiximent que se situa entre les més altes d'Europa. En l'actualitat la República de Lituània té un alt nivell de vida com qualsevol nació moderna, i despuix d'un sigle d'inestabilitat econòmica com a conseqüència de distints conflictes bèlics i a l'ocupació soviètica, el país bàltic ha entrat a formar part del club dels paisos desenrollats segons el [[Fondo Monetari Internacional]], que pren com a referència per a dita afirmació el [[Índex de Desenroll Humà]], [[Industrialisació]], [[PIB nominal]], [[PIB per càpita]] i drets bàsics de la població en un país desenrollat. Els factors determinants d'este excepcional creiximent són atribuibles no solament a l'estabilitat en el pla [[macroeconomia|macroeconòmic]], sino a la flexibilitat del treball, la força del seu comerç internacional, la política d'incentius per a les innovacions i la seua estratègica posició geopolítica, que convertix a la República de Lituània en un punt imprescindible en les relacions entre [[Rússia]] i els membres de l'Unió Europea.
 +
 +
La República de Lituània és un dels paisos que va ingressar en [[2004]] a la [[Unió Europea]] i a la [[OTAN]] avalat per una excelent conjuntura econòmica, sent des de llavors un dels paisos en major creiximent de l'Unió Europea, i que supera la mija europea. En [[2003]] va registrar el creiximent més alt de tota la seua història en un increment en el [[PIB]] del 10.3%. L'economia lituana es basa fonamentalment en les activitats agropecuàries i l'explotació forestal (explotació forestal sostenible com en Canadà), encara que el turisme residencial està creixent ràpidament i s'està convertint en part important del desenroll econòmic. Despuix del seu ingrés en l'Unió Europea el país bàltic també ha aumentat la seua industrialisació. Un dels forts de Lituània en matèria d'alta tecnologia, són la [[biotecnologia]] i el desenroll de les tecnologies [[làser]]. També podem mencionar que Lituània junt a França, són els paisos de l'UE que més depenen de l'energia nuclear, per lo que Lituània té previst tancar la seua actual planta nuclear (model soviètic similar al de Chernobil) i construir una planta nuclear d'alta tecnologia que abastixca a tot el país bàltic, i que el seu superàvit permeta exportar energia als seus paisos veïns: [[Estònia]], [[Letònia]], [[Polònia]], [[Suècia]] i [[Finlàndia]].
 +
 +
Té al voltant de 2 400 nbsp;[[ha]] de terreny cultivat, i és el primer productor de [[Lli textil|lli]] a nivell mundial.{{demostrar}} Lituània té importants indústries textils. També podem mencionar que el menut país bàltic s'ha jactat d'una infraestructura moderna i ben desenrollada en ferrocarrils, aeroports i carreteres. El [[Banc Central Europeu]] preveu que en menys de 20 anys Lituània serà un país altament desenrollat com Suècia, i estarà @a la par en els seus veïns del [[Nort d'Europa]], superant fins i tot alguns paisos de l'antiga Unió Europea dels 15 com Espanya i Portugal. Pel creiximent accelerat de l'economia lituana que està molt per damunt de la mija europea, a mitan de 2004, es va adherir al [[Sistema Monetari Europeu]] II, lo que li assegura estabilitat canviaria.
 +
 +
cal mencionar que a part del seu alt increment en el PIB, Lituània té atres factors que favorixen el seu creiximent, alguns d'estos són: el [[turisme]], el creiximent accelerat de la [[indústria]], l'alta [[inversió]] estrangera, la [[privatisació]] d'empreses estatals, la seua baixa [[deute públic]] (casi nula), un dèficit baix i una societat moderna que ha deixat arrere l'época comunista; lo que en conjunt fa que el país tinga un creiximent econòmic alt, sostenible i en un [[índex de desenroll humà]] elevat. En el seu accés a la [[OTAN]], [[OMC]], [[Banc Mundial]] i [[Unió Europea]], Lituània va terminar de consolidar-se com un país lliure i democràtic, i en el que els servicis i institucions públiques són eficients, encara que encara té un camí per recórrer a mig determini per a posar-se a la par en els paisos més desenrollats de l'Unió Europea. En 2007 el seu PIB (nominal) per càpita va ser de 16 472US$ lo que ho convertix ya en un [[país desenrollat]], encara que encara es troba a la coa de l'Unió Europea dels 27 ocupant el lloc 16º en major renda per càpita. A finals de 2008 Lituània va ser afectada per una [[recessió]] molt forta de la mateixa manera que tota l'UE, no obstant a pesar de les especulacions d'alguns analistes econòmics, Lituània és un dels paisos de l'UE que més ràpit està eixint de la crisis i que manté un dèficit molt baix (fins i tot més baix que abans de la [[Crisis econòmica de 2008-2012|crisis mundial]]).
    
{{UE}}
 
{{UE}}
6408

edicions

Menú de navegació