6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 57:
Llínea 57: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
}}
}}
La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per un archipièlac situat en el centre del [[Mediterràneu]], al sur d'[[Itàlia]], al orient de [[Túnes]] i al nort de [[Líbia]]. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de [[1964]] és independent i en [[2004]] s'adherí a l'[[Unió Europea]].
La '''República de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Repubblika ta' Malta'') és un país insular densament poblat compost per un archipièlac situat en el centre del [[Mediterràneu]], al sur d'[[Itàlia]], al orient de [[Túnes]] i al nort de [[Líbia]]. Degut a la seua situació estratègica, ha segut governat i disputat per diverses potències a lo llarc dels sigles. Des de [[1964]] és independent i en [[2004]] s'adherí a l'[[Unió Europea]].
== Geografia ==
L'archipèlec maltés es troba en el llímit de la [[Placa Africana]], molt prop de la [[Placa Euroasiàtica|Euroasiàtica]]. Ho componen les [[illa]]s habitades de [[Malta (illa)|Malta]] (la major en tamany i importància), [[Goig (illa)|Goig]] i [[Comino (Malta)|Comino]] (''Malta'', ''Għawdex'' i ''Kemmuna'', respectivament en maltés). En les seues costes hi ha una gran cantitat de baïes que proveïxen bons ports. També conta en atres illes de menor tamany entre les que destaquen els illots de [[Filfla]] i de [[Cominotto]], o les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]].
El [[clima]] local és templat mediterràneu en hiverns plujosos pero poc marcats (~14°C) i estius secs i càlits (~25°C). De fet, només hi ha dos estacions, la qual cosa atrau a molts turistes, especialment durant els mesos estivals.
Des del punt de vista [[Fitogeografia|fitogeogràfic]] l'archipèlec pertany a la província liguro-tirrena de la [[conca del Mediterràneu]], dins del [[Regne Holàrtic]]. El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] (''WWF'') ho inclou en la [[ecorregió]] de [[bosc mediterràneu]] denominada [[bosc mixt i escleròfil del Tirré i l'Adriàtic]].
=== Illes ===
Les principals illes i les úniques habitades del país són [[Malta (illa)|Malta]], [[Goig (illa)|Goig]] i [[Comino (Malta)|Comino]] (''Kemmuna''). Atres illes que fan part del [[archipèlec]] són: [[Cominotto]] (''Kemmunett'', deshabitada), [[Filfla]], [[Roca Fungus]] (en maltés ''Il-Ġebla tal-Ġeneral''), [[Illa Manoel (Malta)|Illa Manoel]] (la qual està unida per un pont a la ciutat de [[Gżira]]), i les [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]; cap conta en habitants permanents. Les illes de Malta han segut una república independent des de [[1964]]. El centre del govern, del comerç i de la cultura és la capital, [[La Valeta]], situada en la zona oriental de [[Illa de Malta|Malta]].
Les illes de Malta són les següents:
[[Archiu:Blue Lagoon and Cominotto.JPG|thumb|Cominotto i l'Estany Blau.]]
* [[Comino (Malta)|Comino]]
* [[Cominotto]]
* Delmarva
* [[Filfla]]
* [[Goig]]
* Halfa
* [[Illes de Sant Pablo (Malta)|Illes de Sant Pablo]]
* [[Illa de Malta|Malta]]
* [[Illa Manoel (Malta)|Manoel]]
* Tac-Cawl
* Ta'Fraben
Malta també conta en les següents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la [[Roca Fungus]], la Roca Għallis, les Roques de la (de la Gran i de la Menuda) Estany Blau, la Roca Sala i la Roca Xrob l-Għaġin.
== Govern i política ==
[[Archiu:Malta Valletta BW 2011-10-07 10-41-05.JPG|thumb|Tribunal de Malta.]]
El sistema [[unicameral]] de Malta està centrat en una [[Cambra de Representants de Malta|Cambra de Representants]], coneguda en maltés com ''Kamra tar-Rappreżentanti'', que és elegida per [[sufragi universal directe]] per mig de vot simple transferible cada cinc anys, a menys que la Cambra siga dissolta pel President en consulta en el Primer Ministre. La Cambra de Representants posseïx 65 escans. No obstant, quan un partit obté la majoria absoluta dels sufragis pero no dels escans, pot obtindre els que li facen falta per a alcançar la majoria parlamentària.
El President de la República és elegit cada cinc anys per la Cambra de Representants.
Els principals partits polítics són el [[Partit Nacionaliste de Malta]] que és [[demócrata cristià]] i està integrat en el [[Partit Popular Europeu]], i el [[Partit Socialiste de (Malta)|Partit Laborista de Malta]] que és [[socialdemócrata]] i forma part del [[Partit Socialiste Europeu]]. Existix un partit vert (''Alternattiva Demokratika'') i un d'extrema dreta (''Imperium Europa'') que no té escans. El [[Partit Laborista (Malta)|Partit Laborista de Malta]] és el governant, en el [[Primer Ministre]] [[Joseph Muscat]], des del [[11 de març]] del [[2013]].
== Economia ==
Els majors recursos de Malta són la [[pedra calcàrea]], la seua estratègica ubicació geogràfica i les seues reduïdes dimensions.
Malta només produïx el 20 % dels aliments que consumix, té suministrament llimitat d'aigua dolça i no posseïx fonts d'energia pròpies. L'economia depén del comerç exterior (servint com a port de transbordo per als bucs), de les #manufactura (especialment electròniques i textils) i en gran mesura del [[turisme]].
La producció cinematogràfica és un factor de creiximent de l'economia maltesa, en rodar-se anualment vàries películes estrangeres de gran presupost. El país ha aumentat les exportacions de molts atres tipos de servicis com la banca i les finances.
Malta i [[Tunis]] estan discutint l'explotació comercial de la plataforma continental entre abdós paisos, particularment els recursos petrolífers.
== Demografia ==
En 2010, Malta tenia oficialment una població censada de 420 000 habitants, dels quals 10 000 viuen en La Valeta (la capital té una [[@conurbación]] que supera els 100 000 habitants), 20 350 en [[Birkirkara]] (38 000 en la conurbació), 20 300 en [[Qormi]], i 13 500 en [[Sliema]]. Malta posseïx la més alta densitat de població, uns 1300 hab./km², entre els paisos de la [[Unió Europea]].
=== Llengües ===
Les seues llengües oficials són el [[Idioma maltés|maltés]] i l'anglés, pero dos terços de la població són capaces de parlar i entendre [[idioma italià|italià]], que va anar l'idioma oficial de l'estat fins a [[1934]]. Durant molts anys l'us d'esta llengua, que havia tingut una extensió relativament gran en el passat, va disminuir per l'influència britànica i a la política oficial adversa a la llengua italiana. No obstant, des dels [[anys 1960|anys xixanta]] en Malta es rep la televisió italiana, la qual ha portat en si a una reaparició de l'italià, sobretot entre els jóvens. Casi dos terços d'ells saben parlar italià. Les festes locals són similars a les de l'Itàlia meridional: bodes, batejos i, més prominentment, les festes dels sants.
Pero l'anglés també té una presència important en l'illa. És la llengua que s'usa en les relacions comercials i en l'Universitat. En l'actualitat tots els maltés parlen anglés de manera fluïda i fins i tot és la llengua principal en la majoria dels coleges. L'influència britànica com a antiga colónia anglesa va propiciar l'aparició d'escoles d'anglés de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'esta illa un lloc idòneu per a estudiar anglés.
=== Cultura ===
La cultura de Malta reflectix l'influència dels paisos que la varen governar fins a [[1964]], en particular Itàlia i Regne Unit. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea.
En la catedral de Sant Joan, construïda en [[1577]], es pot apreciar el llenç de [[La decapitació de Sant Joan Batista (Caravaggio)|''La decapitació de Sant Joan Batista'']], de [[Caravaggio]], qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Maestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la [[Orde de Malta]]. En La Valeta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el [[Fort Sant Elmo]] i el Museu de la [[Inquisició]]. Els museus Marítim i del Gran Lloc de [[1565]] revelen el turbulent passat de les menudes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial presenten informació sobre conflictes més recents.
En [[Goig]], es poden apreciar la majoria dels [[Temples Prehistòrics en Malta]], considerats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[Unesco]].
Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de [[San Ġiljan]] estan oberts fins a altes hores de la matinada.
=== Gastronomia ===
La cuina maltesa naix de la llarga relació entre els maltés i els espanyols que han governat les illes. La fusió de sabors li ha donat a la seua cuina un sabor distintiu dins de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]]. Encara que conta en molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinària [[Gastronomia d'Itàlia|italiana]] (especialment [[Gastronomia de Sicilia|siciliana]]) i [[Gastronomia de Turquia|turca]]. Alguns plats típicament maltesos són ''ftira biż-żejt'', ''ġbejniet'', ''pastizzi'' i ''Ross il-Forn''.
El "froż-del" més be coneguda com el menjar dels press, un plat molt típic entre els maltés.
{{UE}}
{{UE}}