Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
27 bytes afegits ,  11:33 20 set 2016
m
Llínea 102: Llínea 102:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
En 2010, Malta tenia oficialment una població censada de 420 000 habitants, dels quals 10 000 viuen en La Valeta (la capital té una [[@conurbación]] que supera els 100 000 habitants), 20 350 en [[Birkirkara]] (38 000 en la conurbació), 20 300 en [[Qormi]], i 13 500 en [[Sliema]]. Malta posseïx la més alta densitat de població, uns 1300 hab./km², entre els paisos de la [[Unió Europea]].
+
En [[2010]], Malta tenia oficialment una població censada de 420 000 habitants, dels quals 10 000 viuen en La Valeta (la capital té una [[@conurbación]] que supera els 100 000 habitants), 20 350 en [[Birkirkara]] (38 000 en la conurbació), 20 300 en [[Qormi]], i 13 500 en [[Sliema]]. Malta posseïx la més alta densitat de població, uns 1300 hab./km², entre els paisos de l'[[Unió Europea]].
    
=== Llengües ===
 
=== Llengües ===
Les seues llengües oficials són el [[Idioma maltés|maltés]] i l'anglés, pero dos terços de la població són capaces de parlar i entendre [[idioma italià|italià]], que va anar l'idioma oficial de l'estat fins a [[1934]]. Durant molts anys l'us d'esta llengua, que havia tingut una extensió relativament gran en el passat, va disminuir per l'influència britànica i a la política oficial adversa a la llengua italiana. No obstant, des dels [[anys 1960|anys xixanta]] en Malta es rep la televisió italiana, la qual ha portat en si a una reaparició de l'italià, sobretot entre els jóvens. Casi dos terços d'ells saben parlar italià. Les festes locals són similars a les de l'Itàlia meridional: bodes, batejos i, més prominentment, les festes dels sants.
+
Les seues llengües oficials són el [[Idioma maltés|maltés]] i l'anglés, pero dos terços de la població són capaces de parlar i entendre [[idioma italià|italià]], que va ser l'idioma oficial de l'estat fins a l'any [[1934]]. Durant molts anys l'us d'esta llengua, que havia tingut una extensió relativament gran en el passat, va disminuir per l'influència britànica i a la política oficial adversa a la llengua italiana. No obstant, des dels [[anys 1960|anys xixanta]] en Malta es rep la televisió italiana, la qual ha portat en si a una reaparició de l'italià, sobretot entre els jóvens. Casi dos terços d'ells saben parlar italià. Les festes locals són similars a les de l'Itàlia meridional: bodes, batejos i, més prominentment, les festes dels sants.
   −
Pero l'anglés també té una presència important en l'illa. És la llengua que s'usa en les relacions comercials i en l'Universitat. En l'actualitat tots els maltés parlen anglés de manera fluïda i fins i tot és la llengua principal en la majoria dels coleges. L'influència britànica com a antiga colónia anglesa va propiciar l'aparició d'escoles d'anglés de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'esta illa un lloc idòneu per a estudiar anglés.
+
Pero l'[[anglés]] també té una presència important en l'illa. És la llengua que s'usa en les relacions comercials i en l'Universitat. En l'actualitat tots els maltés parlen anglés de manera fluïda i fins i tot és la llengua principal en la majoria dels coleges. L'influència britànica com a antiga colónia anglesa va propiciar l'aparició d'escoles d'anglés de caràcter britànic. El clima i uns preus més competitius fan d'esta illa un lloc idòneu per a estudiar anglés.
    
=== Cultura ===
 
=== Cultura ===
La cultura de Malta reflectix l'influència dels paisos que la varen governar fins a [[1964]], en particular Itàlia i Regne Unit. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea.
+
La cultura de Malta reflectix l'influència dels països que la varen governar fins a [[1964]], en particular [[Itàlia]] i [[Regne Unit]]. Les costums, les llegendes i el folclore maltesos són estudiats i categorisats llentament, com qualsevol atra tradició europea.
   −
En la catedral de Sant Joan, construïda en [[1577]], es pot apreciar el llenç de [[La decapitació de Sant Joan Batista (Caravaggio)|''La decapitació de Sant Joan Batista'']], de [[Caravaggio]], qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Maestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la [[Orde de Malta]]. En La Valeta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el [[Fort Sant Elmo]] i el Museu de la [[Inquisició]]. Els museus Marítim i del Gran Lloc de [[1565]] revelen el turbulent passat de les menudes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial presenten informació sobre conflictes més recents.
+
En la catedral de Sant Joan, construïda en [[1577]], es pot apreciar el llenç de [[La decapitació de Sant Joan Batista (Caravaggio)|''La decapitació de Sant Joan Batista'']], de [[Caravaggio]], qui va viure uns mesos en l'illa pero va ser expulsat en càrrecs d'homicidi. En la sèu de Govern, ubicada en l'antic Palau del Gran Maestre l'Armeria, es poden apreciar més de 5.000 armadures de la [[Orde de Malta]]. En La Valeta es troba el museu de Belles arts, el museu d'Arqueologia, el [[Fort Sant Elmo]] i el Museu de la [[Inquisició]]. Els museus Marítim i del Gran Lloc de [[1565]] revelen el turbulent passat de les chicotetes illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la [[Segona Guerra Mundial]] presenten informació sobre conflictes més recents.
   −
En [[Goig]], es poden apreciar la majoria dels [[Temples Prehistòrics en Malta]], considerats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[Unesco]].
+
En [[Goig]], es poden apreciar la majoria dels [[Temples Prehistòrics en Malta]], considerats [[Patrimoni de la Humanitat]] per l'[[Unesco]].
    
Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de [[San Ġiljan]] estan oberts fins a altes hores de la matinada.
 
Les discoteques, els restaurants, i els clubs nocturns de la localitat de [[San Ġiljan]] estan oberts fins a altes hores de la matinada.
107 112

edicions

Menú de navegació