2012
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''La Font de la Figuera''' és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el sud-oest de la província de Valéncia, en la comarc...».
'''La Font de la Figuera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sud-oest de la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[la Costera]]. Conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
== Geografia ==
Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]]'', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i de [[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal de [[Almansa]]).
El [[riu Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal de [[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].
La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.
=== Localitats llimítrofes ===
El terme municipal de la Font de la Figuera llimita en les localitats següents:
[[Enguera]], [[Fontanars dels Alforins]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].
== Comunicacions ==
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per la a-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'Altiplà s'accedix a través del port de [[Almansa]] per la a-35 per a enllaçar també en la N-344.
Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten la [[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de la Font de la Figuera, i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen després per la [[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a Espanya, està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de la Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
== Història ==
[[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cabeza de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'España|M.A.N.]]).]]
Les restes més antigues de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perxes de Barberá''.
La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.
Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Peña Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va pasar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes de [[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint després fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
== Demografia ==
la Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]
|-
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237
|}
== Economia ==
La major part dels cultius són de secà, principalment la [[vinya]], el [[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal]]és i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ramaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i el [[aigua]], que es distribuïx per tot Espanya.
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
== Festes locals ==
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on es fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
*'''[[Moros i Cristians]]'''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 =
| Partit_1 =
| Alcalde_2 =
| Partit_2 =
| Alcalde_3 =
| Partit_3 =
| Alcalde_4 =
| Partit_4 =
| Alcalde_5 =
| Partit_5 =
| Alcalde_6 =
| Partit_6 =
| Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
| Partit_8 = [[PP]]
}}
== Notes ==
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
== Geografia ==
Situat en la capçalera del [[vall de Montesa]], en el sector oest de la ''[[Serra Grossa]]'', en l'extrem sur-oest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]] (en el terme municipal de [[Villena]]) i de [[província d'Albacete|Albacete]], [[Castella-La Mancha]] (en el terme municipal de [[Almansa]]).
El [[riu Canyoles]] naix en el terme, creuant-ho d'oest a est. Drenen el territori els barrancs d'El Puig, Rojo, Caicón, Fonsanta i Basal.
Les altures més destacades són el pic del Capurucho, en 901 m., i a proximitat d'esta, la Penya Foradada (978 m). La montanya del ''Alt de la Silla'', (1.004 m.), marca el llímit en el terme municipal de [[Almansa]] en el que compartix el port d'Almansa (un dels 17 passos naturals de la Península Ibèrica).
En les zones forestals del Serre i dels Cloches poden observar-se eixemplars de [[cabra salvage]].
La vila es troba edificada sobre uns turions que són contraforts del montanya Capurucho, que s'alça enfront d'ella.
=== Localitats llimítrofes ===
El terme municipal de la Font de la Figuera llimita en les localitats següents:
[[Enguera]], [[Fontanars dels Alforins]] i [[Moixent]] de la [[província de Valéncia]], [[Villena]] de la [[província d'Alacant]] i [[Almansa]] de la [[província d'Albacete]], [[Castella-La Mancha]].
== Comunicacions ==
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-7 (fins a [[Xàtiva]]) i es continua per la a-35 per a enllaçar en la [[N-344]]. Des de l'Altiplà s'accedix a través del port de [[Almansa]] per la a-35 per a enllaçar també en la N-344.
Molts camions i atres vehículs que fan la ruta [[Alacant]]-[[Valéncia]] per l'interior aprofiten la [[autovia d'Alacant|autovia Alacant-Madrit]] ([[A-31]]) fins a l'altura de [[Capdet]]; ací agarren la [[N-344]] que transcorre pel nucli urbà de la Font de la Figuera, i finalment prenen l'Autovia [[Almansa]]-[[Xàtiva]] ([[A-35]]) i continuen després per la [[A-7]] fins a [[Valéncia]]. Per a evitar estos inconvenients i dotar d'unes millors infraestructures a Espanya, està aprovada pel Govern l'Autovia [[A-33]] que va des de la Font de la Figuera a [[Blanca (Múrcia)|Blanca]] en la [[regió de Múrcia]].
També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Valéncia]]-[[Albacete]]-[[Madrit]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
== Història ==
[[Image:Cap de cavall ibera (M.A.N.) 01.jpg|thumb|100px|left|Cabeza de cavall [[Escultura ibèrica|ibera]] de '''la Font de la Figuera''' ([[Museu Arqueològic Nacional d'España|M.A.N.]]).]]
Les restes més antigues de l'ocupació per l'home en este terme pertanyen al [[neolític]]. Són ceràmiques impreses trobades en la ''Cova Santa del Capurucho'' i, possiblement, els fulls i ganivets de sílex apareguts en els ''Perxes de Barberá''.
La cultura [[Iber|ibèrica]] esta representada per un important poblat que hi ha en la ''Mola de Torró'', en ceràmiques àtiques de vernís negre i ibèriques en decoració geomètrica pintada, semblants a les de la ''Bastida dels Alcuses''.
Hi ha abundants restes de la romanisació: monedes en la ''Cova de la Moneda de la Peña Foradada'' i una possible vila rústica en ''Els Campetes'' ha proporcionat diverses lluernes, ceràmica abundant i pedres de molí.
L'actual població va sorgir en la Carta de Poblament del [[1301]] en una partida de [[Moixent]] on hi havia un brollador que brollava al peu d'una figuera. Gonzalo García i 40 pobladors més es van establir allí segregant el lloc de [[Moixent]]. En [[1348]], es va constituir la baronia del seu nom de la van ser titulars els senyors de Moixent. En [[1548]] va pasar, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, Ducs de l'Infantat, als Zúñiga, Ducs de [[Béjar]], i als comtes de [[Albatera]]. Finalment, en el [[1737]], per una concòrdia, va passar a les mans dels marquesos de [[Dosaigües]]. A principis del [[sigle XVIII]] tenia 675 habitants, aumentant la seua població de manera espectacular en el dit sigle: 2.250 habitants en 1794. Fins al [[1900]], la seua demografia va continuar aumentant; 4.046 en eixe any, descendint després fins a arribar als 2.200 del 1994 i els 2.213 del cens del [[2006]].
== Demografia ==
la Font de la Figuera conta en 2.237 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de la Font de la Figuera<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]
|-
| Población||align=center| 3.641|| align=center|3.858||align=center| 4.046|| align=center| 3.958|| align=center|3.779||align=center| 3.428||align=center| 3.189||align=center| 3.439|| align=center| 2.974|| align=center| 2.571|| align=center| 2.208|| align=center| 2.173|| align=center| 2.129 || align=center|2.081||align=center| 2.237
|}
== Economia ==
La major part dels cultius són de secà, principalment la [[vinya]], el [[olivera]] i el [[cereal]]. En les hectàrees de regadiu es cultiva: [[alfals]], [[cereal]]és i [[hortalisa|hortalises]]. Hi ha [[ramaderia]] de llana, vacuna, cabria i porcina.
Població eminentment [[agricultura|agrícola]], destaquen el seu [[vi]] i el [[aigua]], que es distribuïx per tot Espanya.
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu''': del [[sigle XVI]], en un retaule del pintor [[Joan de Joanes]].
*'''ermita de Sant Sebastià'''' (del [[sigle XVI]]), situada junt en el vell camí d'Almansa, pròxima al Portal de Valéncia.
*'''Ermita de Santa Bárbara'''. del [[sigle XVI]], modificada en el [[sigle XX]].
*'''Jaciment arqueològic de Santo Domingo'''.
*'''Creu dels caminants''', ubicada en el portal de Villena.
*'''Llavador municipal'''. Molt antic, encara en us.
== Festes locals ==
*'''Crist dels Afligits'''. El 6 d'agost és la festivitat del patró de la localitat.
*'''Festes Patronals'''. Durant la primera semana de setembre se celebren les Festes Patronals, on es fa honor a la patrona, la Mare de Deu del Rosario dels Chiquets.
*'''[[Moros i Cristians]]'''. Se celebren en honor a [[Bárbara (màrtir)|Santa Bárbara]], en la segona semana de decembre.
== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 =
| Partit_1 =
| Alcalde_2 =
| Partit_2 =
| Alcalde_3 =
| Partit_3 =
| Alcalde_4 =
| Partit_4 =
| Alcalde_5 =
| Partit_5 =
| Alcalde_6 =
| Partit_6 =
| Alcalde_7 = Santiago Micó Rivera
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Santiago Micó Rivera
| Partit_8 = [[PP]]
}}
== Notes ==
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]