| Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | | |
| | == Tipos de cadenes == | | == Tipos de cadenes == |
| − | Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s. | + | Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des d'a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s. |
| | | | |
| | | | |
| Llínea 31: |
Llínea 31: |
| | | | |
| | | | |
| − | Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s. | + | Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també nomenats [[confòrmer]]s. |
| | | | |
| | La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|àcits grassos insaturats]]. | | La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|àcits grassos insaturats]]. |
| Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | ! Només enllaços simples | | ! Només enllaços simples |
| | ! Algun doble enllaç | | ! Algun doble enllaç |
| − | ! Algún triple enlace | + | ! Algun triple enllaç |
| − | ! Cadenes carbonades<br />largas y complejas | + | ! Cadenes carbonades<br />llargues i complexes |
| | |- | | |- |
| | | [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG|200px]] | | | [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG|200px]] |
| Llínea 63: |
Llínea 63: |
| | == Isomeria de cadena == | | == Isomeria de cadena == |
| | {{AP|Isomeria}} | | {{AP|Isomeria}} |
| − | L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, cridada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>. | + | L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, nomenada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| | * [[Nomenclatura química de composts orgànics]] | | * [[Nomenclatura química de composts orgànics]] |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | {{listaref}} | | {{listaref}} |