Canvis

<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben bé de quina montanya eixia, despuix es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''

<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben bé de quina montanya eixia, despuix es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perqué la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''11. Ya la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ya queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''

''11. Ya la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ya queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''