Canvis

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perqué la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perqué la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''11. Ya la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ya queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''

''11. Ya la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ya queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, pero, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''

''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels pagesos deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Però el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'hagués entretingut al cubícul, eixir-ne hauria estat impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perquè els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i gairebé desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per bé que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora què permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llençol, estès demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Després les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els altres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo dedueixo, per tal com la calitja massa espessa li tapà el respir i li clogué l'estòmac, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- estE era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fou trobat sencer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>''

''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels pagesos deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Però el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'hagués entretingut al cubícul, eixir-ne hauria estat impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perquè els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i gairebé desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per bé que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora què permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llençol, estès demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Després les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els altres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo dedueixo, per tal com la calitja massa espessa li tapà el respir i li clogué l'estòmac, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- estE era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fou trobat sencer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>''

=== ''Naturalis Historia'' ===

=== ''Naturalis Historia'' ===

L’obra de Plini el Vell nomenada ''Història natural'' datada abans de l'any [[77]] de la nostra era,<ref>OLIVAR, Marçal. ''Plini el Vell: Història Natural''. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12</ref> és l’obra més coneguda i més valorada de tota la seua carrera literària. És una obra extensa que conté 37 llibres, encara que estos són els que nos han arribat. És una obra d’estil desigual i de gran complicació, però, interessant per el volum de dades que conté.  

L’obra de Plini el Vell nomenada ''Història natural'' datada abans de l'any [[77]] de la nostra era,<ref>OLIVAR, Marçal. ''Plini el Vell: Història Natural''. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12</ref> és l’obra més coneguda i més valorada de tota la seua carrera literària. És una obra extensa que conté 37 llibres, encara que estos són els que nos han arribat. És una obra d’estil desigual i de gran complicació, pero, interessant per el volum de dades que conté.  

Comença en la descripció del món, els seus elements i la seua geografia (llibres 2-6). Seguidament, el llibre 7 està dedicat a l’estudi de l’home, i a continuació, els llibres 8 fins al 19 tracten dels altres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes (12-19). Des del llibre 20 fins al 32 es parla d'alguns aspecte de medicina, i finalment, del 33 al 37 tracten sobre éssers inanimats, com per eixemple, els metals, els colors, i les pedres.  

Comença en la descripció del món, els seus elements i la seua geografia (llibres 2-6). Seguidament, el llibre 7 està dedicat a l’estudi de l’home, i a continuació, els llibres 8 fins al 19 tracten dels altres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes (12-19). Des del llibre 20 fins al 32 es parla d'alguns aspecte de medicina, i finalment, del 33 al 37 tracten sobre éssers inanimats, com per eixemple, els metals, els colors, i les pedres.