| Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | Quatre foren els tractats firmats per Roma i Cartago a lo llarc de vora 250 anys. | | Quatre foren els tractats firmats per Roma i Cartago a lo llarc de vora 250 anys. |
| | | | |
| − | Entre el primer i el segon tractat, van passar 161 anys. Entre el segon i el tercer tractat, van passar 42 anys. I entre el tercer i Quart tractat, només 27 anys. | + | Entre el primer i el segon tractat, van passar 161 anys. Entre el segon i el tercer tractat, van passar 42 anys. I entre el tercer i Quart tractat, a soles 27 anys. |
| | | | |
| | El Quart tractat entre Roma i Cartago fon formalisat en [[279 a. C.|279 a. C.]] | | El Quart tractat entre Roma i Cartago fon formalisat en [[279 a. C.|279 a. C.]] |
| Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | Este tractat li va donar als romans l'oportunitat d'entendre la seua pròpia capacitat de desenroll: l'importància i el poder de la República i, per damunt de tot, els verdaders llímits del poder dels cartaginesos. | | Este tractat li va donar als romans l'oportunitat d'entendre la seua pròpia capacitat de desenroll: l'importància i el poder de la República i, per damunt de tot, els verdaders llímits del poder dels cartaginesos. |
| | | | |
| − | Si Roma havia tingut sempre un complex d'inferioritat respecte a Cartago, ara, en el quart, no certament. En [[Pirros]] derrotat (qui en el seu temps havia derrotat els cartaginesos), Roma només va necessitar allargar un poc més el seu braç per a fer-se en Sicília i totes les seues grans riquees. | + | Si Roma havia tingut sempre un complex d'inferioritat respecte a Cartago, ara, en el quart, no certament. En [[Pirros]] derrotat (qui en el seu temps havia derrotat els cartaginesos), Roma a soles va necessitar allargar un poc més el seu braç per a fer-se en Sicília i totes les seues grans riquees. |
| | | | |
| | En 275 a. C., despuix de la caiguda de Maleventum ([[Benevento|Beneventum]]), Pirros va retornar definitivament a Epiro, deixant a Roma com a ama de tota la península italiana i, al sur, en contacte pròxim en la cultura grega i, per consegüent, en la mestrage naval ; i enterat del creixent poder de les llegions: enterat de la possibilitat d'expansió. | | En 275 a. C., despuix de la caiguda de Maleventum ([[Benevento|Beneventum]]), Pirros va retornar definitivament a Epiro, deixant a Roma com a ama de tota la península italiana i, al sur, en contacte pròxim en la cultura grega i, per consegüent, en la mestrage naval ; i enterat del creixent poder de les llegions: enterat de la possibilitat d'expansió. |