Canvis

=== Cartago ===

=== Cartago ===

'''Cartago''' fon fundat l'any [[814 a. C.|814 a. C.]] per colons [[fenicis]] de [[Tir]]. Cap al [[sigle VI a. C.|sigle VI a. C.]] els mariners i comerciants de Cartago eren coneguts a lo llarc del Mediterràneu occidental. En el [[sigle IV a. C.|sigle IV a. C.]], seguint una série de conquistes militars, Cartago controlava uns quants territoris a l'oest del golf de [[Sirte]] en l'actual [[Líbia]], i també moltes parts de les costes de [[Numídia]] i [[Ibèria]]. Les costes de [[Serdenya]] i [[Còrsega]] estaven baix control cartaginés quan la ciutat-estat va intentar, en tres guerres entre [[480 a. C.|408]] i [[307 a. C.|307 a. C.]], conquistar [[Sicília]], pero van ser detinguts pels grecs, els que ya havien colonisat l'illa. Principalment interessada en el comerç, Cartago no posseïa un eixèrcit nacional, i sempre utilisava forces [[mercenaris|mercenàries]], compostes de [[Líbia|libis]] i [[ibers]], i de cavalleria [[numídica|númida]].

'''Cartago''' fon fundat l'any [[814 a. C.|814 a. C.]] per colons [[fenicis]] de [[Tir]]. Cap al [[sigle VI a. C.|sigle VI a. C.]] els mariners i comerciants de Cartago eren coneguts a lo llarc del Mediterràneu occidental. En el [[sigle IV a. C.|sigle IV a. C.]], seguint una série de conquistes militars, Cartago controlava uns quants territoris a l'oest del golf de [[Sirte]] en l'actual [[Líbia]], i també moltes parts de les costes de [[Numídia]] i [[Ibèria]]. Les costes de [[Serdenya]] i [[Còrsega]] estaven baix control cartaginés quan la ciutat-estat va intentar, en tres guerres entre [[480 a. C.|408]] i [[307 a. C.|307 a. C.]], conquistar [[Sicília]], pero van ser detenguts pels grecs, els que ya havien colonisat l'illa. Principalment interessada en el comerç, Cartago no posseïa un eixèrcit nacional, i sempre utilisava forces [[mercenaris|mercenàries]], compostes de [[Líbia|libis]] i [[ibers]], i de cavalleria [[numídica|númida]].

=== Roma ===

=== Roma ===

Este tractat li va donar als romans l'oportunitat d'entendre la seua pròpia capacitat de desenroll: l'importància i el poder de la República i, per damunt de tot, els verdaders llímits del poder dels cartaginesos.  

Este tractat li va donar als romans l'oportunitat d'entendre la seua pròpia capacitat de desenroll: l'importància i el poder de la República i, per damunt de tot, els verdaders llímits del poder dels cartaginesos.  

Si Roma havia tingut sempre un complex d'inferioritat respecte a Cartago, ara, en el quart, no certament. En [[Pirros]] derrotat (qui en el seu temps havia derrotat els cartaginesos), Roma a soles va necessitar allargar un poc més el seu braç per a fer-se en Sicília i totes les seues grans riquees.

Si Roma havia tengut sempre un complex d'inferioritat respecte a Cartago, ara, en el quart, no certament. En [[Pirros]] derrotat (qui en el seu temps havia derrotat els cartaginesos), Roma a soles va necessitar allargar un poc més el seu braç per a fer-se en Sicília i totes les seues grans riquees.

En 275 a. C., despuix de la caiguda de Maleventum ([[Benevento|Beneventum]]), Pirros va retornar definitivament a Epiro, deixant a Roma com a ama de tota la península italiana i, al sur, en contacte pròxim en la cultura grega i, per consegüent, en la mestrage naval ; i enterat del creixent poder de les llegions: enterat de la possibilitat d'expansió.

En 275 a. C., despuix de la caiguda de Maleventum ([[Benevento|Beneventum]]), Pirros va retornar definitivament a Epiro, deixant a Roma com a ama de tota la península italiana i, al sur, en contacte pròxim en la cultura grega i, per consegüent, en la mestrage naval ; i enterat del creixent poder de les llegions: enterat de la possibilitat d'expansió.