Canvis

Els '''tractats entre [[Antiga Roma|Roma]] i [[Cartago]] ''' són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del [[Mediterràneu]] occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que van tindre les dites ciutats en el curs de l'història mediterrànea.

Els '''tractats entre [[Antiga Roma|Roma]] i [[Cartago]] ''' són de fonamental importància per a la comprensió de les relacions entre sengles metròpolis, les dos ciutats més importants del [[Mediterràneu]] occidental per aquells temps. Estos pactes revelen els canvis en la forma com Roma es percebia a si mateixa i en com Cartago percebia a Roma, i desvelen la diferència entre les apariències i l'estat real de les coses. També representen la diferència entre guerra i pau, victòria i derrota, i la influència que varen tindre les dites ciutats en el curs de l'història mediterrànea.

Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que van passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i métodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i despuix a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.

Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que varen passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago varen trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos varen operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i métodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i despuix a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències varen seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.

== Context ==

== Context ==

=== Cartago ===

=== Cartago ===

'''Cartago''' fon fundat l'any [[814 a. C.|814 a. C.]] per colons [[fenicis]] de [[Tir]]. Cap al [[sigle VI a. C.|sigle VI a. C.]] els mariners i comerciants de Cartago eren coneguts a lo llarc del Mediterràneu occidental. En el [[sigle IV a. C.|sigle IV a. C.]], seguint una série de conquistes militars, Cartago controlava uns quants territoris a l'oest del golf de [[Sirte]] en l'actual [[Líbia]], i també moltes parts de les costes de [[Numídia]] i [[Ibèria]]. Les costes de [[Serdenya]] i [[Còrsega]] estaven baix control cartaginés quan la ciutat-estat va intentar, en tres guerres entre [[480 a. C.|408]] i [[307 a. C.|307 a. C.]], conquistar [[Sicília]], pero van ser detenguts pels grecs, els que ya havien colonisat l'illa. Principalment interessada en el comerç, Cartago no posseïa un eixèrcit nacional, i sempre utilisava forces [[mercenaris|mercenàries]], compostes de [[Líbia|libis]] i [[ibers]], i de cavalleria [[numídica|númida]].

'''Cartago''' fon fundat l'any [[814 a. C.|814 a. C.]] per colons [[fenicis]] de [[Tir]]. Cap al [[sigle VI a. C.|sigle VI a. C.]] els mariners i comerciants de Cartago eren coneguts a lo llarc del Mediterràneu occidental. En el [[sigle IV a. C.|sigle IV a. C.]], seguint una série de conquistes militars, Cartago controlava uns quants territoris a l'oest del golf de [[Sirte]] en l'actual [[Líbia]], i també moltes parts de les costes de [[Numídia]] i [[Ibèria]]. Les costes de [[Serdenya]] i [[Còrsega]] estaven baix control cartaginés quan la ciutat-estat va intentar, en tres guerres entre [[480 a. C.|408]] i [[307 a. C.|307 a. C.]], conquistar [[Sicília]], pero varen ser detenguts pels grecs, els que ya havien colonisat l'illa. Principalment interessada en el comerç, Cartago no posseïa un eixèrcit nacional, i sempre utilisava forces [[mercenaris|mercenàries]], compostes de [[Líbia|libis]] i [[ibers]], i de cavalleria [[numídica|númida]].

=== Roma ===

=== Roma ===

En els primers sigles de la seua història, Roma va estar embolicada en llargues séries de guerres en els seus veïns, lo que  va portar a l'especialisació de l'eixèrcit romà en guerres en terra. Ademés, l'economia i l'estructura social romanes van mamprendre el seu camí a l'incorporar els resultats d'estes guerres: demanant tribut, re distribuint les terres conquistades, algunes vegades usant gents subjugades com a aliats militars (''[[foederati]] ''). Per al comerç marítim, els romans es confiaven a la flotes etrusques o gregues.

En els primers sigles de la seua història, Roma va estar embolicada en llargues séries de guerres en els seus veïns, lo que  va portar a l'especialisació de l'eixèrcit romà en guerres en terra. Ademés, l'economia i l'estructura social romanes varen mamprendre el seu camí a l'incorporar els resultats d'estes guerres: demanant tribut, re distribuint les terres conquistades, algunes vegades usant gents subjugades com a aliats militars (''[[foederati]] ''). Per al comerç marítim, els romans es confiaven a la flotes etrusques o gregues.

=== Control comercial ===

=== Control comercial ===

Quatre foren els tractats firmats per Roma i Cartago a lo llarc de vora 250 anys.  

Quatre foren els tractats firmats per Roma i Cartago a lo llarc de vora 250 anys.  

Entre el primer i el segon tractat, van passar 161 anys. Entre el segon i el tercer tractat, van passar 42 anys. I entre el tercer i Quart tractat, a soles 27 anys.

Entre el primer i el segon tractat, varen passar 161 anys. Entre el segon i el tercer tractat, varen passar 42 anys. I entre el tercer i Quart tractat, a soles 27 anys.

El Quart tractat entre Roma i Cartago fon formalisat en [[279 a. C.|279 a. C.]]

El Quart tractat entre Roma i Cartago fon formalisat en [[279 a. C.|279 a. C.]]