| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | | |
| | ===Accents=== | | ===Accents=== |
| − |
| |
| − | 1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
| |
| − | L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
| |
| − | segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
| |
| − | vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
| |
| − | nomina accent fonètic o prosòdic).
| |
| − |
| |
| − | L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes,
| |
| − | quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes
| |
| − | s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera
| |
| − | sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o
| |
| − | tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran
| |
| − | gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | 2. '''Regles d'accentuació:'''<br>
| |
| − | a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u,
| |
| − | en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué,
| |
| − | perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les
| |
| − | acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc .
| |
| − | per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc.
| |
| − |
| |
| − | b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions
| |
| − | anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem,
| |
| − | hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem,
| |
| − | cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc..
| |
| − |
| |
| − | c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia,
| |
| − | sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.
| |
| − |
| |
| − | d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en,
| |
| − | les...
| |
| − |
| |
| − | e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica:
| |
| − | monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en
| |
| − | -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:
| |
| − | contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament,
| |
| − | amplament.
| |
| − |
| |
| − | f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren
| |
| − | una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una
| |
| − | cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo.
| |
| − |
| |
| − | 3. '''Accentuació diacrítica:'''<br>
| |
| − | La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de
| |
| − | les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu
| |
| − | diacrítica.
| |
| − |
| |
| − | 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
| |
| − | a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran
| |
| − | els de major tonicitat:
| |
| − | M’agrada el més de maig, mes no el que més .
| |
| − | Te vol donar un té que té guardat.
| |
| − | Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
| |
| − |
| |
| − | b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal
| |
| − | tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta:
| |
| − | El forment no està molt ben mòlt .
| |
| − | No sòlc fer mai un solc dret.
| |
| − | Lo que aquella dòna li dona no és bo.
| |
| − |
| |
| − | c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i
| |
| − | diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa
| |
| − | general.
| |
| − | Ell vol que el vol del colom siga més ràpit.
| |
| − | El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol .
| |
| − | Li roba la poca roba que té.
| |
| − | Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
| |
| − |
| |
| − | 4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>
| |
| − |
| |
| − | <small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
| |
| − |
| |
| − | Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.
| |
| − |
| |
| − | 2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
| |
| − |
| |
| − | ::2.1. S'elimina l'accentuació grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
| |
| − |
| |
| − | ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
| |
| − |
| |
| − | :::Atres eixemples:
| |
| − |
| |
| − | :::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
| |
| − | :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
| |
| − |
| |
| − | :::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
| |
| − | :::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacióo).
| |
| − |
| |
| − | :::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
| |
| − | :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).
| |
| − |
| |
| − | :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
| |
| − | :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).
| |
| − |
| |
| − | :::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
| |
| − | :::(é)sta (adjectiu pronominal)
| |
| − |
| |
| − | 3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
| |
| − |
| |
| − | :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
| |
| − | :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
| |
| − | :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
| |
| − | :::Dis-me de qué he parlat
| |
| − | :::Tu saps en qué penses.</small>
| |
| | | | |
| | ===Guió=== | | ===Guió=== |