32 538
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Ivan Tubau''' Comamala ([[Barcelona]], [[1937]] - [[13 de novembre]] de [[2016]]). Filòlec, periodiste, escritor i columniste.
{{Biografia|
| nom = Iván Tubau Comamala
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, periodiste i escritor.
| data_naix = [[1937]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[13 de novembre]] de [[2016]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Iván Tubau Comamala''' o '''Ivan Tubau Comamala''' ([[Barcelona]], [[1937]] - † [[13 de novembre]] de [[2016]]), fon un filòlec, periodiste, escritor i columniste.
== Biografia ==
== Biografia ==
Quan a soles tenía quatre anys, el seu pare, un exiliat espanyol de tendència anarquista, va fallir en eixir del camp de concentració francés de Argelès-sur-Mer, en el Languedoc-Rosselló.
Quan a soles tenía quatre anys, el seu pare, un exiliat espanyol de tendència anarquista, va fallir en eixir del camp de concentració francés de Argelès-sur-Mer, en el Languedoc-Rosselló.
En [[Madrit]] estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En [[1965]] va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de [[RTVE]], al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En l'any [[1970]] torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en [[Catalunya]], tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista ''Bang!4'' i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de ''Pastecca'' (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en ''El Jueves'' i ''La Guala''. En [[1973]] escrigué ''De Tono a el Perich'', la primera història de l'humor gràfic en [[Espanya]], i conscient de les seues llimitacions en este camp, opte per dedicar-se al periodisme.
En [[Madrit]] estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En l'any [[1965]] va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de [[RTVE]], al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En l'any [[1970]] torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en [[Catalunya]], tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista ''Bang!4'' i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de ''Pastecca'' (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en ''El Jueves'' i ''La Guala''. En [[1973]] escrigué ''De Tono al Perich'', la primera història de l'humor gràfic en [[Espanya]], i conscient de les seues llimitacions en este camp, opte per dedicar-se al periodisme.
Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de ''Playboy''. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo ([[1979]]), dirigida per Jordi Cadena.
Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de ''Playboy''. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo ([[1979]]), dirigida per Jordi Cadena.
En els [[anys 90]] va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic ''El Mundo''. El [[7 de juny]] de [[2005]], junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]. En [[2010]] va recolzar la candidatura de [[UPyD]] en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.
En els [[anys 90]] va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic ''El Mundo''. El [[7 de juny]] de [[2005]], junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]. En [[2010]] va recolzar la candidatura de [[UPyD]] en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.
De la seua obra podem resenyar el seu llibre ''Paraula viva contra llengua normativa'' (Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3).
De la seua obra podem resenyar el seu llibre ''Paraula viva contra llengua normativa'' (Barcelona, Laertes, 1990). ISBN: 978-84-7584-140-3.
== Premis ==
== Obra ==
Ivan Tubau va ser guardonat per la seua poesia en els premis Enric Ferran ([[1991]]), Jocs Florals ([[2001]]) i Ausiàs March ([[2003]]) i en el 1er. Premi a la Tolerància ([[1995]]).
*''Dibujando historietas''. Grupo Editorial Ceac, S. A., 1969
*''De Tono a Perich : el chiste gráfico en la prensa española de la posguerra (1939-1969)''. Fundación Juan March, Serie Monografías, Madrid, 1973. ISBN 84-250-5011-1
*''Teoría y práctica del periodismo cultural'', Barcelona, Mitre, 1982;
*''Crítica cinematográfica española'', Barcelona, 1983
*''Abans no arribi l´hivern'', Barcelona, 1986. Novela
*''Domicilios transitorios'', Barcelona, Laertes, 1984. Poesía
*''Les ostres i el vi blanc'', Edicions 62, 1987. Poesía
*''Paraula viva contra llengua normativa'', Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3
*''Vendrán meses con erre'', Hiperión, 1991. Poesía
*''Quatre exercicis físics de metafísica'', 1991. Poesía
*''Vides privades'', Barcelona, Laertes, 1991. ISBN 978-84-7584-179-1. Entrevistas
*''Periodismo oral'', Barcelona, Paidós, 1993.
*''Llengua i pàtria amb ceba tendra'', Barcelona, Laertes, 1993. ISBN 978-84-7584-218-6. Ensayo.
*''Etelbina y Omobono en el país de los beatniks'', Laertes, 1994. ISBN 978-84-7584-264-X.
*''La quijada de Orce'', Lumen, 1997. Poesía
*''Nada por la Patria'', Flor del viento ediciones,1999. Ensayo. ISBN 84-89644-39-X
*''Semen sonor sobtat'', Bromera, 2004. Poesía.
== Premis i guardons ==
Ivan Tubau fon guardonat per la seua poesia en els premis:
* Enric Ferran ([[1991]])
* 1er. Premi a la Tolerància ([[1995]])
* Jocs Florals ([[2001]])
* Ausiàs March ([[2003]])
== Reconeiximents ==
* Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics per millor llabor crítica pels seus treballs en ''Diario de Barcelona'' (1975).
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==