Ivan Tubau

Iván Tubau Comamala


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòlec, periodiste i escritor.
Naiximent:	1937
Lloc de naiximent:	Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:	13 de novembre de 2016
Lloc de defunció:	Barcelona, Catalunya, Espanya

Iván Tubau Comamala o Ivan Tubau Comamala (Barcelona, 1937 - † 13 de novembre de 2016), fon un filòlec, periodiste, escritor i columniste.

Biografia

Ivan Tubau fon Catedràtic de Ciències de l'Informació. Fon un periodiste cultural de prensa i televisió, poeta i estudiós del còmic espanyol.

Quan a soles tenía quatre anys, el seu pare, un exiliat espanyol de tendència anarquista, va fallir en eixir del camp de concentració francés de Argelès-sur-Mer, en el Languedoc-Rosselló.

En Madrit estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En l'any 1965 va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de RTVE, al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En l'any 1970 torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en Catalunya, tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista Bang!4 i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de Pastecca (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en El Jueves i La Guala. En 1973 escrigué De Tono al Perich, la primera història de l'humor gràfic en Espanya, i conscient de les seues llimitacions en este camp, opte per dedicar-se al periodisme.

Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de Playboy. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo (1979), dirigida per Jordi Cadena.

Durant els anys 80 va presentar i va dirigir varis programes televisius: Viure els 80 (1981), Cinc cèntims de cultura (1982-83), Hablemos de amor (1984) i El diván d'Ivan (1988-89). També va començar a publicar els seus llibres de poesia.

En els anys 90 va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic El Mundo. El 7 de juny de 2005, junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania. En 2010 va recolzar la candidatura d'UPyD en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.

De la seua obra podem resenyar el seu llibre Paraula viva contra llengua normativa (Barcelona, Laertes, 1990). ISBN: 978-84-7584-140-3.

Obra

Dibujando historietas. Grupo Editorial Ceac, S. A., 1969
De Tono a Perich : el chiste gráfico en la prensa española de la posguerra (1939-1969). Fundación Juan March, Serie Monografías, Madrid, 1973. ISBN 84-250-5011-1
Teoría y práctica del periodismo cultural, Barcelona, Mitre, 1982;
Crítica cinematográfica española, Barcelona, 1983
Abans no arribi l´hivern, Barcelona, 1986. Novela
Domicilios transitorios, Barcelona, Laertes, 1984. Poesia
Les ostres i el vi blanc, Edicions 62, 1987. Poesia
Paraula viva contra llengua normativa, Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3
Vendrán meses con erre, Hiperión, 1991. Poesia
Quatre exercicis físics de metafísica, 1991. Poesia
Vides privades, Barcelona, Laertes, 1991. ISBN 978-84-7584-179-1. Entrevistes
Periodismo oral, Barcelona, Paidós, 1993.
Llengua i pàtria amb ceba tendra, Barcelona, Laertes, 1993. ISBN 978-84-7584-218-6. Ensaig.
Etelbina y Omobono en el país de los beatniks, Laertes, 1994. ISBN 978-84-7584-264-X.
La quijada de Orce, Lumen, 1997. Poesia
Nada por la Patria, Flor del viento ediciones,1999. Ensaig. ISBN 84-89644-39-X
Semen sonor sobtat, Bromera, 2004. Poesia.

Premis i guardons

Ivan Tubau fon guardonat per la seua poesia en els premis:

Enric Ferran (1991)
1er. Premi a la Tolerància (1995)
Jocs Florals (2001)
Ausiàs March (2003)

Reconeiximents

Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics per millor llabor crítica pels seus treballs en Diario de Barcelona (1975).

Cites

No hi fa res que les tradicions més ignominioses siguin innecessàries. No hi fa res. La normalització ha d'avansar peti a qui peti... L'unic que importa es que es faci en català... encara que sigui una llengua inversemblant i raríssima que mai no ha tingut existencia real. Visca el simulacre.(pag 32) Algu potser es pregunte perquè parlo de servicis i no de serveis informatius. Es molt senzill: digueuli valencià... ¿Per quins set sous hauria de dir una cosa diferent de la que diu la gent al carrer i a casa seva?... Nosaltres diem finalitzar, ells finalisar. ¿Podria dir-me algu perqué finalitzar hauria de ser millor que finalisar? Fins i tot, si ens mirem l'ortografía (aquesta irrelevancia que solen blandir els mestretistes nostrats) finalisar s'allunya més que finalitzar de l'espanyol finalizar.... I aixi molt: (diuen) este en conte d'aquest, eixir per sortir, d'esset per disset, chicoteta en lloc de petita... pero tambe diuen (els valencians) despedir per acomiadar, enterar-se per assabentar-se, moreno per bru, correguda o carrera per cursa, decepcionar per decebre, gasto per despesa, enchufar per endollar, disfrutar per fruir, apretar per prémer, sordera per sordesa i barco per vaixell. Ells (els valencians) se veu que han decidit... deixar de ser hipócrites amb la llengua... (pag 48) "Les normes de Castelló, no són paraula de déu", com aqui no ho foren les de l'IEC. Fins i tot, les consignes clau de la proposta valenciana son... parlar sense que se note.

Llengua i pàtria amb ceba tendra (Barcelona, 1993), per Ivan Tubau

L'ortografía es una simple convenció arbitraria i sí una lletra no es pronuncia no cal escriure-la... D'etimología n'han de saber els filòlecs, pero no cal -ara sí que no cal- que la fem caure sense cap utilitat damunt de la pobra canalla (chiquets) que aprèn de lletra. (pag 56). L'escriptura crea una unitat fictícia de la llengua: el vincle natural, l'unic veritable, es el so. (pag. 57).. El saber cientific és sempre hipotètic. No podem assolir la certitud. Només la crítica fa possible la ciència. I la democràcia. Substituir la crítica per l'obediencia obre el pas a la superstició i a les dictadures(Pag 66). No pots fer servir els mots que naturalment et vénen al cap en la teva llengua materna, els mots de l'idioma realment existeixen perque n'hi ha un fotimer de prohibits. Has d'usar una llengua artificial i ortopèdica, inventada per sant Pompeu i depurada pels seus evangelistes. (pag 69). L'idioma ha de servir per a reflectir la realitat, i no per a maquillar-la.

Llengua i pàtria amb ceba tendra (Barcelona, 1993), per Ivan Tubau

Enllaços externs