Canvis

'''Malí''', el nom oficial del qual és '''República de Malí''', és un [[estat sense litoral]] d'[[Àfrica occidental]]. Malí és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en [[Algèria]], a l'est en [[Níger]], a l'oest en [[Mauritània]] i  [[Senegal]], i al sur en [[Costa de Marfil]], [[Guinea]] i [[Burkina Faso]]. El seu tamany és de 1,240,000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és [[Bamako]].

'''Malí''', el nom oficial del qual és '''República de Malí''', és un [[estat sense litoral]] d'[[Àfrica occidental]]. Malí és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en [[Algèria]], a l'est en [[Níger]], a l'oest en [[Mauritània]] i  [[Senegal]], i al sur en [[Costa de Marfil]], [[Guinea]] i [[Burkina Faso]]. El seu tamany és de 1,240,000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és [[Bamako]].

Constituïda per 8 regions, Malí té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Malí són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Malí és considerada una de les nacions més pobres del món.

Constituïda per 8 regions, Malí té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Malí són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Malí és considerada una de les nacions més pobres del món.

L'actual territori de Malí fon seu dels tres imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]]: l'[[Imperi de Ghana]], l'[[Imperi de Malí]] (del qual Malí pren el seu nom), i l'[[Imperi Songhay]]. A finals del [[sigle XIX]], Malí va caure baix el control de [[França]], passant a formar part del Sudan francés. En [[1959]], Malí conseguí l'independència junt en [[Senegal]], convertint-se aixina en la Federació Malí. Un any despuix, la Federació Malí es va convertir en la nació independent de Malí. Després d'un temps en que a soles hi hagué un partit polític, un colp en [[1991]] va portar a l'escritura d'una nova constitució, i a l'establiment de Malí com una nació democràtica en un [[sistema pluripartidiste]]. En torn a la mitat de la població viu devall del llindar de la pobrea internacional, establit en 1.25 US$ per dia.<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.Pdf ''Human Development Índexs''], Table 3: Human and income poverty, p. 35. 22 d'agost del 2009</ref>

L'actual territori de Malí fon seu dels tres imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]]: l'[[Imperi de Ghana]], l'[[Imperi de Malí]] (del qual Malí pren el seu nom), i l'[[Imperi Songhay]]. A finals del [[sigle XIX]], Malí va caure baix el control de [[França]], passant a formar part del Sudan francés. En l'any [[1959]], Malí conseguí l'independència junt en [[Senegal]], convertint-se aixina en la Federació Malí. Un any despuix, la Federació Malí es va convertir en la nació independent de Malí. Després d'un temps en que a soles hi hagué un partit polític, un colp en l'any [[1991]] va portar a l'escritura d'una nova constitució, i a l'establiment de Malí com una nació democràtica en un [[sistema pluripartidiste]]. En torn a la mitat de la població viu devall del llindar de la pobrea internacional, establit en 1.25 US$ per dia.<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.Pdf ''Human Development Índexs''], Table 3: Human and income poverty, p. 35. 22 d'agost del 2009</ref>

== Història ==

== Història ==

A finals del [[sigle XIV]], l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Malí, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.<ref name=p2 /> La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió [[bereber]] en [[1591]],<ref name=p2 /> i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.<ref name=p2 /> Després de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes van perdre rellevància.<ref name=p2 />

A finals del [[sigle XIV]], l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Malí, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.<ref name=p2 /> La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió [[bereber]] en [[1591]],<ref name=p2 /> i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.<ref name=p2 /> Després de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes van perdre rellevància.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Malí va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de [[1959]], Malí (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Malí]]. La Federació de Malí va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Malí el [[22 de setembre]] de 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Malí fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Malí va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Malí (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Malí]]. La Federació de Malí va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Malí el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Malí fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços van ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que van començar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />

En [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços van ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que van començar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Malí.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Malí.<ref name=p3 />

Protestes en contra del govern ocorregudes en [[1991]] van conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova [[constitució]].<ref name=p3 /> En [[1992]], [[Alpha Oumar Konaré]] guanyà les primeres eleccions presidencials  [[democràcia|democràtiques]] de Malí. Després de la seua reelecció en [[1997]], el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En [[2002]], va anar reemplaçat per [[Amadou Toumani Touré]], un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.<ref name=p4>Mali country profile, p. 4.</ref> En l'actualitat, Malí és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.<ref>[http://www.usaid.gov/locations/sub-saharan_africa/countries/mali/ USAID Àfrica: Mali]. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.</ref>

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any [[1991]] van conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova [[constitució]].<ref name=p3 /> En [[1992]], [[Alpha Oumar Konaré]] guanyà les primeres eleccions presidencials  [[democràcia|democràtiques]] de Malí. Després de la seua reelecció en [[1997]], el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En [[2002]], va anar reemplaçat per [[Amadou Toumani Touré]], un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.<ref name=p4>Mali country profile, p. 4.</ref> En l'actualitat, Malí és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.<ref>[http://www.usaid.gov/locations/sub-saharan_africa/countries/mali/ USAID Àfrica: Mali]. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.</ref>

== Govern i política ==

== Govern i política ==

[[Image:Toure-folklife2.jpg|Amadou Toumani Touré, president de Malí|thumb]]

[[Image:Toure-folklife2.jpg|Amadou Toumani Touré, president de Malí|thumb]]

Malí és una democràcia constitucional governada per la constitució del [[12 de giner]] de [[1992]], que fon revisada en [[1999]].<ref name=p14>Mali country profile, p. 14.</ref> La constitució establix una divisió de poders entre l'[[eixecutiu]], el [[llegislatiu]] i el [[judicial]].<ref name=p14 /> El sistema de govern pot ser descrit com "semi-presidencial".<ref name=p14 />

Malí és una democràcia constitucional governada per la constitució del [[12 de giner]] de [[1992]], que fon revisada en l'any [[1999]].<ref name=p14>Mali country profile, p. 14.</ref> La constitució establix una divisió de poders entre l'[[eixecutiu]], el [[llegislatiu]] i el [[judicial]].<ref name=p14 /> El sistema de govern pot ser descrit com "semi-presidencial".<ref name=p14 />

El poder eixecutiu és representat pel president, qui fruïx d'un mandat de 5 anys i està llimitat a dos térmens.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 30.</ref> El president oficia també de [[cap d'estat]] i [[comandant en cap]].<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 29 & 46.</ref> El primer ministre designat pel president eixercix com a cap de govern i nomena a la seua vegada als integrants del Consell de ministres.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 38.</ref> L'Assamblea Nacional unicameral és l'únic cos llegislatiu de Malí i està integrat per diputats triats per a un mandat de 5 anys.<ref name=p15>Mali country profile, p. 15.</ref><ref>Constitution of Mali, Art. 59 & 61.</ref> Després de les eleccions de [[2007]], l'Aliança per la Democràcia i Progrés va conseguir 113 dels 160 bancs de l'assamblea.<ref>(en francés) Koné, Denis. [http://fr.allafrica.com/stories/200708131307.Html Mali: "Résultats définitifs des Législatives"]. ''[[Els Échos (Mali)|Les Echos]] '' ([[Bamako]]) (August 13, 2007). Retrieved on June 24, 2008.</ref> L'assamblea celebra dos sessions regulars cada any, durant les quals es debaten i voten les llegislacions presentades per un membre o pel govern.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 65.</ref>  

El poder eixecutiu és representat pel president, qui fruïx d'un mandat de 5 anys i està llimitat a dos térmens.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 30.</ref> El president oficia també de [[cap d'estat]] i [[comandant en cap]].<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 29 & 46.</ref> El primer ministre designat pel president eixercix com a cap de govern i nomena a la seua vegada als integrants del Consell de ministres.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 38.</ref> L'Assamblea Nacional unicameral és l'únic cos llegislatiu de Malí i està integrat per diputats triats per a un mandat de 5 anys.<ref name=p15>Mali country profile, p. 15.</ref><ref>Constitution of Mali, Art. 59 & 61.</ref> Després de les eleccions de [[2007]], l'Aliança per la Democràcia i Progrés va conseguir 113 dels 160 bancs de l'assamblea.<ref>(en francés) Koné, Denis. [http://fr.allafrica.com/stories/200708131307.Html Mali: "Résultats définitifs des Législatives"]. ''[[Els Échos (Mali)|Les Echos]] '' ([[Bamako]]) (August 13, 2007). Retrieved on June 24, 2008.</ref> L'assamblea celebra dos sessions regulars cada any, durant les quals es debaten i voten les llegislacions presentades per un membre o pel govern.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 65.</ref>  

Actualment està en curs una reforma de descentralisació, que té per objectiu la transferència de les competències a les colectivitats administratives a fi que els interessos locals siguen gestionats lo més prop possible de la població. Esta reforma vol acabar en la divisió territorial heretada de la colonisació. Consta d'un procés de consulta popular que ha permés  la creació de ''comunes'', les quals reunixen uns quants pobles i fraccions de territori seguint criteris ben definits.<ref name="RRD"> Modibo Kéita et Kò Samaké (Réseau Réussir la Décentralisation), [http://penserpouragir.org/article.php3?id_article=196 Rebromege sur l'Historique de la Décentralisation au Mali]</ref>

Actualment està en curs una reforma de descentralisació, que té per objectiu la transferència de les competències a les colectivitats administratives a fi que els interessos locals siguen gestionats lo més prop possible de la població. Esta reforma vol acabar en la divisió territorial heretada de la colonisació. Consta d'un procés de consulta popular que ha permés  la creació de ''comunes'', les quals reunixen uns quants pobles i fraccions de territori seguint criteris ben definits.<ref name="RRD"> Modibo Kéita et Kò Samaké (Réseau Réussir la Décentralisation), [http://penserpouragir.org/article.php3?id_article=196 Rebromege sur l'Historique de la Décentralisation au Mali]</ref>

Existixen 703 comunes en Malí, de les quals 684 foren creades en [[1996]]. Una llei de [[1999]] confirma esta reorganisació administrativa i territorial de Malí, en la creació dels círculs (reagrupament de vàries comunes) i les regions (reagrupament de círculs).<ref name="HCCT"> Haut Conseil des Collectivités territorials, [http://initiatives.net.ml/article.php3?id_article=462 Mise en oeuvre de la décentralisation au Mali : « Bilan et perspectives »]</ref>

Existixen 703 comunes en Malí, de les quals 684 foren creades en [[1996]]. Una llei de l'any [[1999]] confirma esta reorganisació administrativa i territorial de Malí, en la creació dels círculs (reagrupament de vàries comunes) i les regions (reagrupament de círculs).<ref name="HCCT"> Haut Conseil des Collectivités territorials, [http://initiatives.net.ml/article.php3?id_article=462 Mise en oeuvre de la décentralisation au Mali : « Bilan et perspectives »]</ref>

L'estat Malí ha creat una direcció nacional de les colectivitats territorials en el si del Ministeri de l'Administració Territorial i de la Colectivitats locals (MATCL). Esta institució està encarregada del seguiment i posada en marcha de la descentralisació i el reforç de les capacitats colectives territorials, aixina com dels dispositius de soport tècnic i de soport financer.

L'estat Malí ha creat una direcció nacional de les colectivitats territorials en el si del Ministeri de l'Administració Territorial i de la Colectivitats locals (MATCL). Esta institució està encarregada del seguiment i posada en marcha de la descentralisació i el reforç de les capacitats colectives territorials, aixina com dels dispositius de soport tècnic i de soport financer.

L'any [[2005]], en el quadro de la política nacional, fon adoptat un document de descentralisació previst per als anys 2005-[[2014]]. Consta de quatre eixos principals:

En l'any [[2005]], en el quadro de la política nacional, fon adoptat un document de descentralisació previst per als anys 2005-[[2014]]. Consta de quatre eixos principals:

* El desenroll de les capacitats colectives humanes;

* El desenroll de les capacitats colectives humanes;

* La millora de la desconcentració dels servicis de l'Estat;

* La millora de la desconcentració dels servicis de l'Estat;

== Relacions exteriors i eixèrcit ==

== Relacions exteriors i eixèrcit ==

[[Image:George Bush and Amadou Toumani Toure.jpg|El president malienc Amadou Toumani Touré en l'ex-president nortamericà [[George W. Bush]]|thumb]]

[[Image:George Bush and Amadou Toumani Toure.jpg|El president malienc Amadou Toumani Touré en l'ex-president nortamericà [[George W. Bush]]|thumb]]

Després de l'independència conseguida en [[1960]], Malí seguí el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament en el bloc comuniste, pero en el pas del temps, la seua política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i prooccidental.<ref name=p17>Mali country profile, p. 17.</ref>Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any [[2002]], les relacions en l'oest en general i en [[Estats Units]] en particular, han millorat significativament.<ref name=p17 /> Malí té una relació de llarc temps pero a la seua vegada ambivalent en [[França]], una ex-potència en matèria de [[colònies]].<ref name=p17 />  

Després de l'independència conseguida en l'any [[1960]], Malí seguí el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament en el bloc comuniste, pero en el pas del temps, la seua política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i prooccidental.<ref name=p17>Mali country profile, p. 17.</ref>Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any [[2002]], les relacions en l'oest en general i en [[Estats Units]] en particular, han millorat significativament.<ref name=p17 /> Malí té una relació de llarc temps pero a la seua vegada ambivalent en [[França]], una ex-potència en matèria de [[colònies]].<ref name=p17 />  

Malí és activa en organisacions regionals com l'[[Unió Africana]].<ref name=p17 /> Una de les principals metes de la política de relacions exterior malienca és treballar per a controlar i resoldre conflictes regionals en països com [[Costa de Marfil]], [[Libèria]] i [[Serra Lleona]].<ref name=p17 /> Malí se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats llimítrofs, i les seues relacions en estos són a sovint reticents.<ref name=p17 /> L'inseguritat general respecte a les fronteres del nort, incloent el [[bandolerisme]] i [[terrorisme]] transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.<ref name=p17 />

Malí és activa en organisacions regionals com l'[[Unió Africana]].<ref name=p17 /> Una de les principals metes de la política de relacions exterior malienca és treballar per a controlar i resoldre conflictes regionals en països com [[Costa de Marfil]], [[Libèria]] i [[Serra Lleona]].<ref name=p17 /> Malí se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats llimítrofs, i les seues relacions en estos són a sovint reticents.<ref name=p17 /> L'inseguritat general respecte a les fronteres del nort, incloent el [[bandolerisme]] i [[terrorisme]] transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.<ref name=p17 />

L'organisació ha patit l'incorporació de forces irregulars [[tuareg]] en l'eixèrcit seguint un acort firmat en [[1992]] entre el govern i les forces rebels tuareg.<ref name=ns /> Els militars han mantengut un baix perfil des de la transició democràtica de 1992. L'actual president, [[Amadou Toumani Touré]], és un ex-[[general]] de l'eixèrcit i, segons els reports, goja de soport militar generalisat.<ref name=ns />

L'organisació ha patit l'incorporació de forces irregulars [[tuareg]] en l'eixèrcit seguint un acort firmat en [[1992]] entre el govern i les forces rebels tuareg.<ref name=ns /> Els militars han mantengut un baix perfil des de la transició democràtica de 1992. L'actual president, [[Amadou Toumani Touré]], és un ex-[[general]] de l'eixèrcit i, segons els reports, goja de soport militar generalisat.<ref name=ns />

Durant el report anual de drets humans realisat en [[2003]], el Departament d'Estat d'[[Estats Units]] va calificar el control civil de les forces de seguritat com eficaç, pero pren nota d'alguns "cassos en que els elements de seguritat actuaren sense autoritat de l'autoritat governamental".<ref name=ns />  

Durant el report anual de drets humans realisat en l'any [[2003]], el Departament d'Estat d'[[Estats Units]] va calificar el control civil de les forces de seguritat com eficaç, pero pren nota d'alguns "cassos en que els elements de seguritat actuaren sense autoritat de l'autoritat governamental".<ref name=ns />  

== Economia ==

== Economia ==

La clau de l'economia de Malí és l'[[agricultura]]. El [[cotó]] és la collita més exportada del país, i s'exporta a [[Senegal]] i [[Costa de Marfil]].<ref name=Goldenhope>{{cita publicació | nombre=Briony | apellido=Hale | coautores= | título=Mali's Golden Hope | fecha=1998-05-13 | editorial=BBC | url =http://news.Bbc.Co.uk/2/hi/business/1945588.stm | obra =[[BBC News]] | pàgines = | fechaacceso = 2008-06-04 | idioma = }}</ref><ref name=marshall>Cavendish, p. 1367.</ref> Durant 2002, 620.000 tonellades de cotó foren produïdes en este país, pero els preus d'este cultiu van disminuir significativament des del [[2003]].<ref name=marshall /><ref name=Goldenhope /> Ademés de cotó, Malí produïx arròs, mill, [[dacsa]], [[verdura]], [[tabac]] i collites d'arbre. L'[[or]], el [[ganado]] i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions de Mali.<ref name="state" /> El 80% dels treballadors són empleats en l'agricultura, mentres que el 15% ho fan en el sector de servicis.<ref name=marshall /> No obstant, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a treballadors agropecuaris.<ref>May, p. 291.</ref>

La clau de l'economia de Malí és l'[[agricultura]]. El [[cotó]] és la collita més exportada del país, i s'exporta a [[Senegal]] i [[Costa de Marfil]].<ref name=Goldenhope>{{cita publicació | nombre=Briony | apellido=Hale | coautores= | título=Mali's Golden Hope | fecha=1998-05-13 | editorial=BBC | url =http://news.Bbc.Co.uk/2/hi/business/1945588.stm | obra =[[BBC News]] | pàgines = | fechaacceso = 2008-06-04 | idioma = }}</ref><ref name=marshall>Cavendish, p. 1367.</ref> Durant 2002, 620.000 tonellades de cotó foren produïdes en este país, pero els preus d'este cultiu van disminuir significativament des del [[2003]].<ref name=marshall /><ref name=Goldenhope /> Ademés de cotó, Malí produïx arròs, mill, [[dacsa]], [[verdura]], [[tabac]] i collites d'arbre. L'[[or]], el [[ganado]] i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions de Mali.<ref name="state" /> El 80% dels treballadors són empleats en l'agricultura, mentres que el 15% ho fan en el sector de servicis.<ref name=marshall /> No obstant, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a treballadors agropecuaris.<ref>May, p. 291.</ref>

En [[1991]], en ajuda de l'[[AIF]], Malí va relaixar el compliment dels còdics d'explotació minera, lo qual portà a un interés renovat i inversió estrangera en l'indústria minera.<ref>Campbell, p. 43.</ref> L'or s'extrau en el sur, i Malí té la tercera producció d'or més gran d'Àfrica (despuix de [[Suràfrica]] i [[Ghana]]).<ref name=Goldenhope /> L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de [[1999]] ha ajudat a mitigar l'impacte negatiu de la crisis del cotó i de [[Costa de Marfil]].<ref>African Development Bank, p. 186.</ref> atres recursos naturals són el [[caolí]], la [[sal]], el [[fosfat]] i la [[calcàrea]].<ref name="state" />

En [[1991]], en ajuda de l'[[AIF]], Malí va relaixar el compliment dels còdics d'explotació minera, lo qual portà a un interés renovat i inversió estrangera en l'indústria minera.<ref>Campbell, p. 43.</ref> L'or s'extrau en el sur, i Malí té la tercera producció d'or més gran d'Àfrica (despuix de [[Suràfrica]] i [[Ghana]]).<ref name=Goldenhope /> L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de l'any [[1999]] ha ajudat a mitigar l'impacte negatiu de la crisis del cotó i de [[Costa de Marfil]].<ref>African Development Bank, p. 186.</ref> atres recursos naturals són el [[caolí]], la [[sal]], el [[fosfat]] i la [[calcàrea]].<ref name="state" />

L'electricitat i l'aigua són mantenguts per Energie Du Mali, o EDM, i els textils són produïts per l'Industry Textile Du Mali, o ITEMA.<ref name="state" /> Malí fa un us eficient de la [[hidroelectricitat]], que proveïx més de la mitat de l'energia elèctrica del país. En 2002, 700 [[kWh]] d'energia hidroelèctrica van ser generats en Malí.<ref name=marshall />

L'electricitat i l'aigua són mantenguts per Energie Du Mali, o EDM, i els textils són produïts per l'Industry Textile Du Mali, o ITEMA.<ref name="state" /> Malí fa un us eficient de la [[hidroelectricitat]], que proveïx més de la mitat de l'energia elèctrica del país. En 2002, 700 [[kWh]] d'energia hidroelèctrica van ser generats en Malí.<ref name=marshall />

En juliol de [[2009]], la població de Malí estava estimada en 13 millons, en un creiximent anual del 2.7%.<ref name=factbook>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ml.Html CIA world factbook]. [[CIA]]. Revisat el 3 de setembre del 2009.</ref> La població és predominantment [[rural]] (68% en [[2002]]), i entre el 5% i 10% és [[nómada]].<ref name=p6>Mali country profile, p. 6.</ref> Més del 90% de la població viu en el sur del país, especialment en [[Bamako]], que té més de 1 milló d'habitants.<ref name=p6 />

En juliol de [[2009]], la població de Malí estava estimada en 13 millons, en un creiximent anual del 2.7%.<ref name=factbook>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ml.Html CIA world factbook]. [[CIA]]. Revisat el 3 de setembre del 2009.</ref> La població és predominantment [[rural]] (68% en [[2002]]), i entre el 5% i 10% és [[nómada]].<ref name=p6>Mali country profile, p. 6.</ref> Més del 90% de la població viu en el sur del país, especialment en [[Bamako]], que té més de 1 milló d'habitants.<ref name=p6 />

En [[2007]], en torn del 48% dels habitants de Malí tenia menys de 15 anys, el 49% entre 15 i 64 anys, i el 3% restant 65 o més.<ref name=factbook /> L'edat mija era de 15.9 anys.<ref name=factbook /> La [[taxa de natalitat]] en 2007 fon de 49.6 naiximents cada 1000 habitants, i la [[taxa de fertilitat]] 7.4 naiximents per dòna.<ref name=factbook /> La [[taxa bruta de mortalitat]] en 2007 fon de 16.5 morts cada 1000 habitants.<ref name=factbook /> L' [[esperança de vida al nàixer]] fon de 49.5 anys (47.6 per als hòmens i 51.5 per a les dònes).<ref name=factbook /> Malí té una de les taxes de [[mortalitat infantil]] més altes del món,<ref name=p6 /> en 106 morts cada 1000 naiximents vius en 2007.<ref name=factbook />

En l'any [[2007]], en torn del 48% dels habitants de Malí tenia menys de 15 anys, el 49% entre 15 i 64 anys, i el 3% restant 65 o més.<ref name=factbook /> L'edat mija era de 15.9 anys.<ref name=factbook /> La [[taxa de natalitat]] en 2007 fon de 49.6 naiximents cada 1000 habitants, i la [[taxa de fertilitat]] 7.4 naiximents per dòna.<ref name=factbook /> La [[taxa bruta de mortalitat]] en 2007 fon de 16.5 morts cada 1000 habitants.<ref name=factbook /> L' [[esperança de vida al nàixer]] fon de 49.5 anys (47.6 per als hòmens i 51.5 per a les dònes).<ref name=factbook /> Malí té una de les taxes de [[mortalitat infantil]] més altes del món,<ref name=p6 /> en 106 morts cada 1000 naiximents vius en 2007.<ref name=factbook />

La població malienca comprén a un número de grups ètnics [[Àfrica negra|subsaharians]], dels quals la majoria posseïxen concordances històriques, culturals, llingüístiques i religioses.<ref name=p6 /> El [[Bambara]], per llunt, és el grup ètnic més extens, formant part del 36.5% de la població.<ref name=p6 /> En grup, el Bambara, el [[Soninké]], el Khassonké i el [[malinké]], la major part del grup [[mandé]], constituïxen el 50% de la població de Malí. Atres grups significatius són el [[Peul]] (17%), el Voltaic (12%), el Songaic (6%), i el [[Tuareg]] i Moor (10%).<ref name=factbook /> Històricament, Malí ha gojat de bones relacions interètniques; no obstant, n'hi han tensions entre els Songhai i els Tuareg.<ref name=p6 />

La població malienca comprén a un número de grups ètnics [[Àfrica negra|subsaharians]], dels quals la majoria posseïxen concordances històriques, culturals, llingüístiques i religioses.<ref name=p6 /> El [[Bambara]], per llunt, és el grup ètnic més extens, formant part del 36.5% de la població.<ref name=p6 /> En grup, el Bambara, el [[Soninké]], el Khassonké i el [[malinké]], la major part del grup [[mandé]], constituïxen el 50% de la població de Malí. Atres grups significatius són el [[Peul]] (17%), el Voltaic (12%), el Songaic (6%), i el [[Tuareg]] i Moor (10%).<ref name=factbook /> Històricament, Malí ha gojat de bones relacions interètniques; no obstant, n'hi ha tensions entre els Songhai i els Tuareg.<ref name=p6 />

El llenguage oficial de Malí és el francés, pero una cantitat numerosa (40% o més) de [[llengües africanes]] són àmpliament usades per diversos grups ètnics.<ref name=p6 /> Prop del 80% de la població de Malí es pot comunicar en [[idioma bambara|bambara]], que és la principal [[llengua vehicular]] i idioma de comerç.<ref name=p6 />

El llenguage oficial de Malí és el francés, pero una cantitat numerosa (40% o més) de [[llengües africanes]] són àmpliament usades per diversos grups ètnics.<ref name=p6 /> Prop del 80% de la població de Malí es pot comunicar en [[idioma bambara|bambara]], que és la principal [[llengua vehicular]] i idioma de comerç.<ref name=p6 />

[[Image:LYCENS~1.JPG|Estudiants secundaris en [[Kati]], Mali|thumb]]

[[Image:LYCENS~1.JPG|Estudiants secundaris en [[Kati]], Mali|thumb]]

L'educació en Malí és gratuïta i obligatòria durant 9 anys, entre els 7 i els 16<ref name=p7 />. El sistema comprén sis anys d'[[educació primària]], que comença als set, seguits de sis anys d'[[educació secundària]]. No obstant, la taxa d'inscripcions en l'escola primària és baixa, en gran part perqué les famílies no tenen els recursos necessaris per a cobrir el cost d'uniformes, llibres i atres requisits necessaris per a assistir a classe<ref name=p7 />. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en chiquets i 51% en chiquetes); a finals de la década de 1990, la cantitat d'inscrits a l'educació secundària era a soles del 15% (20% hòmens i 10% dònes)<ref name=p7 />.  El sistema educatiu patix de carència d'escoles en zones rurals, aixina com escassea de materials i professors<ref name=p7 />. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46.4% dels habitants patixen d'analfabetisme, en un descens significatiu d'este percentage en les dònes respecte als hòmens.

L'educació en Malí és gratuïta i obligatòria durant 9 anys, entre els 7 i els 16<ref name=p7 />. El sistema comprén sis anys d'[[educació primària]], que comença als set, seguits de sis anys d'[[educació secundària]]. No obstant, la taxa d'inscripcions en l'escola primària és baixa, en gran part perqué les famílies no tenen els recursos necessaris per a cobrir el cost d'uniformes, llibres i atres requisits necessaris per a assistir a classe<ref name=p7 />. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en chiquets i 51% en chiquetes); a finals de la [[Anys 1990|década de 1990]], la cantitat d'inscrits a l'educació secundària era a soles del 15% (20% hòmens i 10% dònes)<ref name=p7 />.  El sistema educatiu patix de carència d'escoles en zones rurals, aixina com escassea de materials i professors<ref name=p7 />. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46.4% dels habitants patixen d'analfabetisme, en un descens significatiu d'este percentage en les dònes respecte als hòmens.

== Turisme ==

== Turisme ==

Les tradicions musicals malienques deriven dels [[griot]]s (o ''Djeli''), coneguts com "Guardians de la memòria",<ref>Michelle Crabill and Brose Tiso. [http://www.fcps.edu/KingsParkES/technology/mali/malihis.Htm Mali Resource Website]. Fairfax County Public Schools. January 2003. Retrieved on June 4, 2008.</ref> que eixercixen la funció de transmetre l'història del seu país. La música de Malí és diversa i posseïx diferents gèneros. Alguns músics influents són [[Toumani Diabaté]], intérpret de [[kora]], el guitarriste [[Ali Farka Touré]], qui combinava música tradicional de Malí en [[blues]], el grup musical [[Tuareg]] cridat [[Tinariwen]] i diversos artistes afropop com [[Salif Keita]], el duo [[Amadou & Mariam]], [[Oumou Sangaré]] i [[Habib Koité]].

Les tradicions musicals malienques deriven dels [[griot]]s (o ''Djeli''), coneguts com "Guardians de la memòria",<ref>Michelle Crabill and Brose Tiso. [http://www.fcps.edu/KingsParkES/technology/mali/malihis.Htm Mali Resource Website]. Fairfax County Public Schools. January 2003. Retrieved on June 4, 2008.</ref> que eixercixen la funció de transmetre l'història del seu país. La música de Malí és diversa i posseïx diferents gèneros. Alguns músics influents són [[Toumani Diabaté]], intérpret de [[kora]], el guitarriste [[Ali Farka Touré]], qui combinava música tradicional de Malí en [[blues]], el grup musical [[Tuareg]] cridat [[Tinariwen]] i diversos artistes afropop com [[Salif Keita]], el duo [[Amadou & Mariam]], [[Oumou Sangaré]] i [[Habib Koité]].

Encara que la lliteratura d'este país és manco coneguda que la seua música,<ref name=p29>Velton, p. 29.</ref> Malí ha sigut sempre un dels centres intelectuals més actius d'Àfrica.<ref name=p128>Milet & Manaud, p. 128.</ref> La tradició lliterària malienca és divulgada principalment de manera oral, en ''jalis'' recitant o cantant històries de memòria.<ref name=p28>Velton, p. 28.</ref><ref name=p128 />Amadou Hampâté Bâ, l'historiador de Malí més conegut, va passar molt de temps de la seua vida escrivint estes històries per a que el món les conserve.<ref name=p28 /> La novela més coneguda d'un autor de Malí és ''Li devoir de violence'', escrita per Iene Ouologuem, que guanyà en [[1968]] el [[Premi ReRenaudot]], encara que el seu llegat fon danyat per acusacions de plagi.<ref name=p28 /><ref name=p128 /> atres escritors coneguts són Bava Traoré, Modibo Sounkalo Keita, [[Massa Makan Diabaté]], Moussa Konaté i Fily Dabo Sissoko.

Encara que la lliteratura d'este país és manco coneguda que la seua música,<ref name=p29>Velton, p. 29.</ref> Malí ha sigut sempre un dels centres intelectuals més actius d'Àfrica.<ref name=p128>Milet & Manaud, p. 128.</ref> La tradició lliterària malienca és divulgada principalment de manera oral, en ''jalis'' recitant o cantant històries de memòria.<ref name=p28>Velton, p. 28.</ref><ref name=p128 />Amadou Hampâté Bâ, l'historiador de Malí més conegut, va passar molt de temps de la seua vida escrivint estes històries per a que el món les conserve.<ref name=p28 /> La novela més coneguda d'un autor de Malí és ''Li devoir de violence'', escrita per Iene Ouologuem, que guanyà en l'any [[1968]] el [[Premi ReRenaudot]], encara que el seu llegat fon danyat per acusacions de plagi.<ref name=p28 /><ref name=p128 /> atres escritors coneguts són Bava Traoré, Modibo Sounkalo Keita, [[Massa Makan Diabaté]], Moussa Konaté i Fily Dabo Sissoko.

La variada cultura diària dels maliencs reflexa diversitat ètnica i geogràfica del país.<ref name=p13>Pye-Smith & Drisdelle, p. 13.</ref> La majoria dels seus habitants usen trages fluïts i colorits cridats boubou, que són típics d'[[Àfrica occidental]]. Els maliencs participen a sovint en festivals, danses i celebracions tradicionals.<ref name=p13 /> L'[[arròs]] i el [[mill]] són importants en la cuina de Malí, que es basa principalment en grans de cereal.<ref name=p30>Velton, p. 30.</ref><ref name=p146>Milet & Manaud, p. 146.</ref> Els grans són preparats generalment en salses fetes en fulles, com les de l'[[espinac]] o l'[[adansonia]], en [[tomaca]] o en salsa de [[cacauet]], i poden estar acompanyats de carn torrada (típicament [[pollastre]], [[carn de corder|corder]], [[vaca]] i [[cabra]]).<ref name=p30 /><ref name=p146 /> La cuina de Malí varia regionalment.<ref name=p30 /><ref name=p146 />

La variada cultura diària dels maliencs reflexa diversitat ètnica i geogràfica del país.<ref name=p13>Pye-Smith & Drisdelle, p. 13.</ref> La majoria dels seus habitants usen trages fluïts i colorits cridats boubou, que són típics d'[[Àfrica occidental]]. Els maliencs participen a sovint en festivals, danses i celebracions tradicionals.<ref name=p13 /> L'[[arròs]] i el [[mill]] són importants en la cuina de Malí, que es basa principalment en grans de cereal.<ref name=p30>Velton, p. 30.</ref><ref name=p146>Milet & Manaud, p. 146.</ref> Els grans són preparats generalment en salses fetes en fulles, com les de l'[[espinac]] o l'[[adansonia]], en [[tomaca]] o en salsa de [[cacauet]], i poden estar acompanyats de carn torrada (típicament [[pollastre]], [[carn de corder|corder]], [[vaca]] i [[cabra]]).<ref name=p30 /><ref name=p146 /> La cuina de Malí varia regionalment.<ref name=p30 /><ref name=p146 />