Canvis

En l'antiguetat, el territori de l'actual Malí fon seu dels tres grans imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]] de sal, or i atres matèries primeres precioses.<ref name=p1>Mali country profile, p. 1.</ref> Estos regnes sahelians mancaven tant de llímits geopolítics com d'identitats ètniques delimitades clarament.<ref name=p1 /> El primer d'estos imperis fon l'[[Imperi de Ghana]], fundat pels [[Soninké]], un poble de parla [[llengües mandé|mandé]].<ref name=p1 />  El regne es va expandir a través d'Àfrica occidental des del [[Sigle VIII]] fins a [[1078]], quan fon conquistat pels [[almoràvits]].<ref name=p2>Mali country profile, p. 2.</ref>

En l'antiguetat, el territori de l'actual Malí fon seu dels tres grans imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]] de sal, or i atres matèries primeres precioses.<ref name=p1>Mali country profile, p. 1.</ref> Estos regnes sahelians mancaven tant de llímits geopolítics com d'identitats ètniques delimitades clarament.<ref name=p1 /> El primer d'estos imperis fon l'[[Imperi de Ghana]], fundat pels [[Soninké]], un poble de parla [[llengües mandé|mandé]].<ref name=p1 />  El regne es va expandir a través d'Àfrica occidental des del [[Sigle VIII]] fins a [[1078]], quan fon conquistat pels [[almoràvits]].<ref name=p2>Mali country profile, p. 2.</ref>

L'[[Imperi de Malí]] anà format despuix en el curs superior del [[Riu Níger]], i va conseguir el seu màxim poder en el transcurs del [[sigle XIV]].<ref name=p2 /> Baix el regnat de l'imperi de Malí, les antigues ciutats de [[Djenné]] i [[Tombuctú]] van ser importants centres de comerç i aprenentage islàmic.<ref name=p2 /> El regnat declinà posteriorment com a resultat de conflictes interns, sent finalment reemplaçat per l'[[Imperi Songhai]].<ref name=p2 /> El poble Songai és originari de l'actual noroest de [[Nigèria]]. L'Imperi Songhai havia sigut durant molt de temps una potència d'Àfrica Occidental baix el control de l'imperi de Malí.<ref name=p2 />

L'[[Imperi de Malí]] anà format despuix en el curs superior del [[Riu Níger]], i va conseguir el seu màxim poder en el transcurs del [[sigle XIV]].<ref name=p2 /> Baix el regnat de l'imperi de Malí, les antigues ciutats de [[Djenné]] i [[Tombuctú]] varen ser importants centres de comerç i aprenentage islàmic.<ref name=p2 /> El regnat declinà posteriorment com a resultat de conflictes interns, sent finalment reemplaçat per l'[[Imperi Songhai]].<ref name=p2 /> El poble Songai és originari de l'actual noroest de [[Nigèria]]. L'Imperi Songhai havia sigut durant molt de temps una potència d'Àfrica Occidental baix el control de l'imperi de Malí.<ref name=p2 />

[[Image:800px-MALI empire map.png|L'extensió de l'[[Imperi de Malí]]|thumb|left]]

[[Image:800px-MALI empire map.png|L'extensió de l'[[Imperi de Malí]]|thumb|left]]

A finals del [[sigle XIV]], l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Malí, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.<ref name=p2 /> La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió [[bereber]] en [[1591]],<ref name=p2 /> i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.<ref name=p2 /> Després de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes van perdre rellevància.<ref name=p2 />

A finals del [[sigle XIV]], l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Malí, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.<ref name=p2 /> La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió [[bereber]] en [[1591]],<ref name=p2 /> i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.<ref name=p2 /> Després de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes varen perdre rellevància.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Malí va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Malí (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Malí]]. La Federació de Malí va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Malí el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Malí fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Malí va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Malí (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Malí]]. La Federació de Malí va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Malí el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Malí fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços van ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que van començar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />

En [[1968]], com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per [[Moussa Traoré]].<ref name=p3>Mali country profile, p. 3.</ref> El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i [[1974]].<ref name=p3 /> El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen començar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Malí.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Malí.<ref name=p3 />

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any [[1991]] van conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova [[constitució]].<ref name=p3 /> En [[1992]], [[Alpha Oumar Konaré]] guanyà les primeres eleccions presidencials  [[democràcia|democràtiques]] de Malí. Després de la seua reelecció en [[1997]], el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En [[2002]], va anar reemplaçat per [[Amadou Toumani Touré]], un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.<ref name=p4>Mali country profile, p. 4.</ref> En l'actualitat, Malí és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.<ref>[http://www.usaid.gov/locations/sub-saharan_africa/countries/mali/ USAID Àfrica: Mali]. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.</ref>

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any [[1991]] varen conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova [[constitució]].<ref name=p3 /> En [[1992]], [[Alpha Oumar Konaré]] guanyà les primeres eleccions presidencials  [[democràcia|democràtiques]] de Malí. Després de la seua reelecció en [[1997]], el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En [[2002]], va anar reemplaçat per [[Amadou Toumani Touré]], un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.<ref name=p4>Mali country profile, p. 4.</ref> En l'actualitat, Malí és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.<ref>[http://www.usaid.gov/locations/sub-saharan_africa/countries/mali/ USAID Àfrica: Mali]. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.</ref>

== Govern i política ==

== Govern i política ==

Malí és un dels països més pobres del món.<ref name=factbook /> El sou anual mig és de 1500 dólars.<ref name="state">{{cita web|título=Mali|url=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/2828.Htm |fechaacceso=2008-06-04 |mes=May | año=2008|editorial=[[U.S. State Department]] }}</ref> Entre [[1992]] i [[1995]], Malí va implementar un programa d'ajust econòmic que resultà en el creiximent de l'economia i la reducció de balanços negatius. El pla va incrementar les condicions econòmiques i socials, i li permeté a Malí unir-se a l'[[OMC]] el [[31 de maig]] de 1995.<ref name="state" /> El [[producte brut intern]] (PBI) s'ha elevat des de llavors. En [[2002]], el PBI va ascendir a 3.4 mil millons de dólars,<ref name=p9>Mali country profile, p. 9.</ref> i es va incrementar a 5.8 mil millons de dólars en [[2005]],<ref name="state" /> donant com a resultat una taxa de creiximent anual del 17.6%, aproximadament.

Malí és un dels països més pobres del món.<ref name=factbook /> El sou anual mig és de 1500 dólars.<ref name="state">{{cita web|título=Mali|url=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/2828.Htm |fechaacceso=2008-06-04 |mes=May | año=2008|editorial=[[U.S. State Department]] }}</ref> Entre [[1992]] i [[1995]], Malí va implementar un programa d'ajust econòmic que resultà en el creiximent de l'economia i la reducció de balanços negatius. El pla va incrementar les condicions econòmiques i socials, i li permeté a Malí unir-se a l'[[OMC]] el [[31 de maig]] de 1995.<ref name="state" /> El [[producte brut intern]] (PBI) s'ha elevat des de llavors. En [[2002]], el PBI va ascendir a 3.4 mil millons de dólars,<ref name=p9>Mali country profile, p. 9.</ref> i es va incrementar a 5.8 mil millons de dólars en [[2005]],<ref name="state" /> donant com a resultat una taxa de creiximent anual del 17.6%, aproximadament.

La clau de l'economia de Malí és l'[[agricultura]]. El [[cotó]] és la collita més exportada del país, i s'exporta a [[Senegal]] i [[Costa de Marfil]].<ref name=Goldenhope>{{cita publicació | nombre=Briony | apellido=Hale | coautores= | título=Mali's Golden Hope | fecha=1998-05-13 | editorial=BBC | url =http://news.Bbc.Co.uk/2/hi/business/1945588.stm | obra =[[BBC News]] | pàgines = | fechaacceso = 2008-06-04 | idioma = }}</ref><ref name=marshall>Cavendish, p. 1367.</ref> Durant 2002, 620.000 tonellades de cotó foren produïdes en este país, pero els preus d'este cultiu van disminuir significativament des del [[2003]].<ref name=marshall /><ref name=Goldenhope /> Ademés de cotó, Malí produïx arròs, mill, [[dacsa]], [[verdura]], [[tabac]] i collites d'arbre. L'[[or]], el [[ganado]] i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions de Mali.<ref name="state" /> El 80% dels treballadors són empleats en l'agricultura, mentres que el 15% ho fan en el sector de servicis.<ref name=marshall /> No obstant, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a treballadors agropecuaris.<ref>May, p. 291.</ref>

La clau de l'economia de Malí és l'[[agricultura]]. El [[cotó]] és la collita més exportada del país, i s'exporta a [[Senegal]] i [[Costa de Marfil]].<ref name=Goldenhope>{{cita publicació | nombre=Briony | apellido=Hale | coautores= | título=Mali's Golden Hope | fecha=1998-05-13 | editorial=BBC | url =http://news.Bbc.Co.uk/2/hi/business/1945588.stm | obra =[[BBC News]] | pàgines = | fechaacceso = 2008-06-04 | idioma = }}</ref><ref name=marshall>Cavendish, p. 1367.</ref> Durant 2002, 620.000 tonellades de cotó foren produïdes en este país, pero els preus d'este cultiu varen disminuir significativament des del [[2003]].<ref name=marshall /><ref name=Goldenhope /> Ademés de cotó, Malí produïx arròs, mill, [[dacsa]], [[verdura]], [[tabac]] i collites d'arbre. L'[[or]], el [[ganado]] i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions de Mali.<ref name="state" /> El 80% dels treballadors són empleats en l'agricultura, mentres que el 15% ho fan en el sector de servicis.<ref name=marshall /> No obstant, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a treballadors agropecuaris.<ref>May, p. 291.</ref>

En [[1991]], en ajuda de l'[[AIF]], Malí va relaixar el compliment dels còdics d'explotació minera, lo qual portà a un interés renovat i inversió estrangera en l'indústria minera.<ref>Campbell, p. 43.</ref> L'or s'extrau en el sur, i Malí té la tercera producció d'or més gran d'Àfrica (despuix de [[Suràfrica]] i [[Ghana]]).<ref name=Goldenhope /> L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de l'any [[1999]] ha ajudat a mitigar l'impacte negatiu de la crisis del cotó i de [[Costa de Marfil]].<ref>African Development Bank, p. 186.</ref> atres recursos naturals són el [[caolí]], la [[sal]], el [[fosfat]] i la [[calcàrea]].<ref name="state" />

En [[1991]], en ajuda de l'[[AIF]], Malí va relaixar el compliment dels còdics d'explotació minera, lo qual portà a un interés renovat i inversió estrangera en l'indústria minera.<ref>Campbell, p. 43.</ref> L'or s'extrau en el sur, i Malí té la tercera producció d'or més gran d'Àfrica (despuix de [[Suràfrica]] i [[Ghana]]).<ref name=Goldenhope /> L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de l'any [[1999]] ha ajudat a mitigar l'impacte negatiu de la crisis del cotó i de [[Costa de Marfil]].<ref>African Development Bank, p. 186.</ref> atres recursos naturals són el [[caolí]], la [[sal]], el [[fosfat]] i la [[calcàrea]].<ref name="state" />

L'electricitat i l'aigua són mantenguts per Energie Du Mali, o EDM, i els textils són produïts per l'Industry Textile Du Mali, o ITEMA.<ref name="state" /> Malí fa un us eficient de la [[hidroelectricitat]], que proveïx més de la mitat de l'energia elèctrica del país. En 2002, 700 [[kWh]] d'energia hidroelèctrica van ser generats en Malí.<ref name=marshall />

L'electricitat i l'aigua són mantenguts per Energie Du Mali, o EDM, i els textils són produïts per l'Industry Textile Du Mali, o ITEMA.<ref name="state" /> Malí fa un us eficient de la [[hidroelectricitat]], que proveïx més de la mitat de l'energia elèctrica del país. En 2002, 700 [[kWh]] d'energia hidroelèctrica varen ser generats en Malí.<ref name=marshall />

El govern participa en l'implicació estrangera, que comprén comerç i privatisació. Malí començà la seua reforma econòmica firmant acorts en [[1988]] en el [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]].<ref name="state" /> Entre 1988 i [[1996]], el govern malienc va reformar en gran part les empreses públiques. Des de l'acort, 16 empreses foren privatisades, 12 parcialment privatisades i 20 liquidades.<ref name="state" /> En [[2005]], el govern de Malí li va concedir una companyia de ferrocarrils a la corporació Savage, que està assentada en [[Salt Lake City]], [[Utah]], [[Estats Units]].<ref name="state" />  

El govern participa en l'implicació estrangera, que comprén comerç i privatisació. Malí començà la seua reforma econòmica firmant acorts en [[1988]] en el [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]].<ref name="state" /> Entre 1988 i [[1996]], el govern malienc va reformar en gran part les empreses públiques. Des de l'acort, 16 empreses foren privatisades, 12 parcialment privatisades i 20 liquidades.<ref name="state" /> En [[2005]], el govern de Malí li va concedir una companyia de ferrocarrils a la corporació Savage, que està assentada en [[Salt Lake City]], [[Utah]], [[Estats Units]].<ref name="state" />  

== Salut i educació ==

== Salut i educació ==

Malí fa front a numerosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats a la [[pobrea]] i la [[desnutrició]]; i a [[higiene]] i [[sanejament ambiental]] inadequat<ref name=p7>Mali country profile, p. 7.</ref>. Els indicadors de salut i desenroll de Malí es troben entre els pijors del món<ref name=p7 />. L'any [[2000]], a soles el 62-63% de la població tenia accés a aigua potable, i el 69% a algun tipos de servici sanitari<ref name=p8>Mali country profile, p. 8.</ref>. En [[2001]], la suma dels gastos del govern en salut van promediaren els US$4 per càpita a un tipos de canvi mig<ref name=p7 />. Les instalacions mèdiques malienques són molt llimitades, i la disponibilitat de medicines és molt escassa<ref name=p8 />. La [[malària]] i atres malalties transmeses per [[artròpodos]] són freqüents en Malí, aixina com el número de [[malalties infeccioses]] com el [[còlera]] i la [[tuberculosis]]<ref name=p8 />. La població de Malí també patix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunisació<ref name=p8 />. Segons una estimació, eixe any el 1.9% de la població adulta i infantil estava afectada pel [[HIV]]/[[SIDA]], una de les taxes més baixes d'[[Àfrica]]<ref name=p8 />.  

Malí fa front a numerosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats a la [[pobrea]] i la [[desnutrició]]; i a [[higiene]] i [[sanejament ambiental]] inadequat<ref name=p7>Mali country profile, p. 7.</ref>. Els indicadors de salut i desenroll de Malí es troben entre els pijors del món<ref name=p7 />. L'any [[2000]], a soles el 62-63% de la població tenia accés a aigua potable, i el 69% a algun tipos de servici sanitari<ref name=p8>Mali country profile, p. 8.</ref>. En [[2001]], la suma dels gastos del govern en salut varen promediaren els US$4 per càpita a un tipos de canvi mig<ref name=p7 />. Les instalacions mèdiques malienques són molt llimitades, i la disponibilitat de medicines és molt escassa<ref name=p8 />. La [[malària]] i atres malalties transmeses per [[artròpodos]] són freqüents en Malí, aixina com el número de [[malalties infeccioses]] com el [[còlera]] i la [[tuberculosis]]<ref name=p8 />. La població de Malí també patix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunisació<ref name=p8 />. Segons una estimació, eixe any el 1.9% de la població adulta i infantil estava afectada pel [[HIV]]/[[SIDA]], una de les taxes més baixes d'[[Àfrica]]<ref name=p8 />.  

[[Image:LYCENS~1.JPG|Estudiants secundaris en [[Kati]], Mali|thumb]]

[[Image:LYCENS~1.JPG|Estudiants secundaris en [[Kati]], Mali|thumb]]