Canvis

Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del [[22 de giner]] de [[1977]] els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El [[30 de giner]] de [[1986]], al fer díhuit anys, jurà fidelitat a la Constitució i al Rei, davant de les Corts Generals. Quan se feu Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) passà a ser Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V.

Al nàixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del [[22 de giner]] de [[1977]] els títuls de Príncip d'Astúries, Príncip de Viana, Príncip de Girona i els atres títuls històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, en el tractament d'Altea Real. El [[30 de giner]] de [[1986]], al fer díhuit anys, jurà fidelitat a la Constitució i al Rei, davant de les Corts Generals. Quan se feu Rei, el seu nom real oficial (que seguix la numeració pròpia de la Corona de Castella) passà a ser Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V.

L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que tingué que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que significà la perdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]].

L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que tingué que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a [[Guerra de Successió Espanyola]]. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que significà la pèrdua de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus [[Furs de Valencia|Furs]].

El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]).<ref>[https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229 «Constitución Española»]. Consultat el 5 de novembre de 2014.</ref> Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents:

El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]).<ref>[https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229 «Constitución Española»]. Consultat el 5 de novembre de 2014.</ref> Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola són els següents: