| L'electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, l'[[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: l'electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa l'[[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació. | | L'electroafinitat aumenta quan el tamany de l'àtom disminuïx, l'[[efecte pantalla]] no és potent o quan creix el [[número atòmic]]. Vist d'una atra manera: l'electroafinitat aumenta d'esquerra a dreta, i d'avall cap amunt, de la mateixa manera que ho fa l'[[electronegativitat]]. En la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]] tradicional no és possible trobar esta informació. |
− | Els elements del bloc ''p'', i en concret els del [[Halogen|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els gassos nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida. | + | Els elements del bloc ''p'', i en concret els del [[Halogen|grup 17]], són els que tenen les majors afinitats electròniques, mentres que els àtoms en configuracions externes ''s<sup>2</sup>'' (Be, Mg, Zn), ''s<sup>2</sup>p<sup>6</sup>'' (Ne, Ar, Kr) junt en els que tenen semiple el conjunt d'orbitals ''p'' (N, P, As) són els de més baixa *AE. Açò últim demostra l'estabilitat quàntica d'estes estructures electròniques que no admeten ser pertorbades de forma fàcil. Els elements que presenten majors A.I. són el flúor i els seus veïns més pròxims O, S, Es, Cl i Br -aument destacat de la càrrega nuclear efectiva que es definix en esta zona de la taula periòdica-, llevat els gasos nobles que tenen estructura electrònica tancada d'alta estabilitat i cada electró que se'ls inserte deu ser colocat en una capa superior buida. |