Llínea 5: |
Llínea 5: |
| Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>. | | Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>. |
| | | |
− | També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia de ionisació d'orde zero. | + | També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia d'ionisació d'orde zero. |
| | | |
| Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc. | | Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc. |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| == Métodos per a determinar l'afinitat electrònica == | | == Métodos per a determinar l'afinitat electrònica == |
| | | |
− | En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia de ionisació|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc. | + | En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia d'ionisació|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc. |
| | | |
| == Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica == | | == Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica == |
Llínea 161: |
Llínea 161: |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
− | * [[Energia de ionisació]] | + | * [[Energia d'ionisació]] |
| * [[Electronegativitat]] | | * [[Electronegativitat]] |
| | | |