Canvis

[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg|thumb|left|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]

[[Archiu:Bellvoir Israel.jpg|thumb|left|Els murs de Belvoir vists des del suroest.]]

Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen començar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de l'any [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.  

Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen escomençar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de l'any [[1182]] es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei [[Balduí IV de Jerusalem]] i les de [[Saladí]], que va resultar inconcluent.  

Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].

Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la [[batalla de les Banyes de Hattin]] en [[juliol]] de l'any [[1187]], la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el [[5 de giner]] de [[1189]]. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any [[1219]]. En l'any [[1241]], la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a [[1263]].

Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en l'any [[1945]], l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en [[1946]] i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre [[1963]] i [[1968]], la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la [[anys 1960|década de 1960]] varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb|Kennedy|1994|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb|Platt|1982|p=46}}</ref>

Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en l'any [[1945]], l'estudi dels [[castell]]s dels creauts va quedar en un segon pla. [[Síria]], per eixemple, va declarar la seua independència en [[1946]] i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En [[Israel]], l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre [[1963]] i [[1968]], la [[Autoritat d'Antiguetats d'Israel]] va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la [[anys 1960|década de 1960]] varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.<ref>{{harvnb|Kennedy|1994|p=8}}</ref> La traça de Belvoir guarda similituts en els [[Castrum|campaments militars romans]]: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.<ref>{{harvnb|Platt|1982|p=46}}</ref>

Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles».En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>

Belvoir és un eixemple primerenc de [[castell concèntric]], un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles». En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.<ref name="national park"/>

 

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*{{cita llibre|llinage=Kennedy |nom=Hugh |títul=Crusader Castles |any=1994 |ubicación=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |isbn=0-521-42068-7}}

* {{cita llibre|llinage=Kennedy |nom=Hugh |títul=Crusader Castles |any=1994 |ubicación=Cambridge |editorial=Cambridge University Press |isbn=0-521-42068-7}}

*{{cita llibre|llinage=Platt |nom=Colin |títul=The Castle in Medieval England and Wales |any=1982 |editorial=Secker & Warburg |isbn=0-436-37555-9}}

* {{cita llibre|llinage=Platt |nom=Colin |títul=The Castle in Medieval England and Wales |any=1982 |editorial=Secker & Warburg |isbn=0-436-37555-9}}

*{{cita llibre|llinage=Sire |nom=H. J. A. |títul=The Knights of Malta |any=1994 |editorial=Yale University Press |ubicación=New Haven |isbn=978-0-300-05502-3}}

* {{cita llibre|llinage=Sire |nom=H. J. A. |títul=The Knights of Malta |any=1994 |editorial=Yale University Press |ubicación=New Haven |isbn=978-0-300-05502-3}}

[[Categoria:Fortalees]]

[[Categoria:Fortalees]]