Fortalea de Belvoir
La fortalea de Belvoir (en hebreu: כוכב הירדן, Kochav HaYarden, «Estrela del Jordán») és una fortificació dels creuats que es troba en el nort d'Israel, sobre un tossal a uns 14 km al sur del mar de Galilea. La seua construcció va ser iniciada en l'any 1168 per Gilbert d'Aissailly, Gran Mestre dels Cavallers Hospitalaris. Les ruïnes restaurades pertanyen hui al Parc Nacional de Belvoir. És la fortalea creuada millor conservada de tot Israel[1].
Història[editar | editar còdic]
Els Cavallers Hospitalaris varen comprar el lloc a Vels, un noble francés, en l'any 1168. Ubicada a uns 500 m d'altura sobla Vall del Jordá, el replanell controlava la ruta des de Galaad al Regne de Jerusalem, aixina com un propenc vau del riu. Al nort s'estén la mar de Galilea i cap a l'oest varis tossals. El lloc elegit per a alçar el castell de Belvoir dominava tota l'àrea circumdant.
Tan pronte com varen adquirir la terra, els Cavallers Hospitalaris varen escomençar la construcció de la fortalea. En Gilbert d'Aissailly com a Gran Mestre, l'orde dels Hospitalaris es va fer en el control d'atres tretze castells de la zona, el més important dels quals era el de Belvoir. Esta fortalea fon un extraordinari obstàcul per a l'objectiu dels musulmans de conquistar el Regne de Jerusalem des de l'est, puix en l'any 1180 va resistir un atac islàmic. Durant la campanya de l'any 1182 es va lliurar molt prop la batalla del castell de Belvoir entre les forces del rei Balduí IV de Jerusalem i les de Saladí, que va resultar inconcluent.
Despuix de la victòria aplastant de Saladí sobre els creuats en la batalla de les Banyes de Hattin en juliol de l'any 1187, la fortalea de Belvoir va ser sitiada durant un any i mig, fins que els seus defensors es varen rendir el 5 de giner de 1189. Un governador àrap la va ocupar fins a l'any 1219. En l'any 1241, la plaça forta va ser cedida als francs, que la varen controlar fins a 1263.
En époques més recents, Belvoir va passar a ser una localitat musulmana, de nom Kawkab al-Hawa, pero els seus habitants varen haver de fugir durant la guerra civil de 1947-48 despuix d'un assalt militar per part dels Yishuv judeus. Els edificis islàmics del lloc varen ser demolits per les autoritats israelites entre els anys 1963 i 1968. Comentant la restauració de la fortalea dels creuats, el polític israelita Meron Benvenisti va dir que l'eliminació de les estructures musulmanes alçades en Belvoir era un dels millors eixemples de «l'erradicació de tot rastre d'una civilisació sancera del païsage d'Israel»
El nom en hebreu del lloc, Kochav Hayarden, significa «estrela del Jordá» i preserva el topònim Kochava, que va anar el nom d'una vila judeua que va existir allí en l'época romana i bizantina.
Arquitectura[editar | editar còdic]
Despuix del final de la Segona Guerra Mundial en l'any 1945, l'estudi dels castells dels creauts va quedar en un segon pla. Síria, per eixemple, va declarar la seua independència en 1946 i no disponia de diners per a fomentar l'arqueologia. En Israel, l'estudi dels castells dels creuats va tirar a anar per iniciativa de Joshua Prawer, la troballa de la qual més significatiu va ser precisament la fortalea de Belvoir. Entre 1963 i 1968, la Autoritat d'Antiguetats d'Israel va portar a terme vàries campanyes d'excavacions en Belvoir. Abans d'estes investigacions, se suponia que la fortalea creuada tenia una sola muralla, pero les excavacions en la década de 1960 varen traure a la llum la complexa arquitectura d'una de les fortificacions més antigues del Regne de Jerusalem.[2] La traça de Belvoir guarda similituts en els campaments militars romans: un recint interior rectangular en torres en els seus cantons i una gran porta d'entrada ben defesa en el centre d'un dels seus murs, en este cas en la muralla occidental.[3]
Belvoir és un eixemple primerenc de castell concèntric, un tipo de traça àmpliament usada en castells creuats posteriors. La seua planta és molt simètrica, en una muralla exterior perfectament rectangular, reforçada per torres quadrades tant en els seus cantons com en el centre dels seus quatre llenços de muralla. En el seu interior existix un atre recint amurallat quadrangular en torres en tots els cantons i una atra més en el seu mur oest. Segons l'historiador H. J. A. Sire, la traça concèntrica usada en Belvoir «va influir en el disseny de castells durant varis sigles». En l'interior de les dos muralles s'òbrin passadiços en voltes que servien d'almagasén i de lloc de protecció durant els bombardejos. Aixina mateix, la fortalea estava rodejada d'un fos de 20 metros d'esgambi i 12 m de profunditat.[1]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Kennedy, Hugh (1994). Crusader Castles, Cambridge University Press. ISBN 0-521-42068-7.
- Platt, Colin (1982). The Castle in Medieval England and Wales, Secker & Warburg. ISBN 0-436-37555-9.
- Sire, H. J. A. (1994). The Knights of Malta, Yale University Press. ISBN 978-0-300-05502-3.