Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Son pare, Pasqual Mayans, va lluitar en el bando austraciste en la [[Guerra de Successió]] i va acompanyar a l'archiduc Carles a Barcelona en [[1706]]; açò li supondria certa marginació ulterior al seu fill en l'[[Espanya]] dels [[Borbons]]. Fins a [[1713]], quan torna a Oliva, va estudiar en els jesuïtes de Cordelles, pero ya en el poble natal el seu yayo, l'advocat Joan Siscar, li incita a l'estudi del dret. Ho cursà en l'[[Universitat de Valéncia]], A on tracta als ''novatores'' més destacats: Tomás Vicente Rústica, Juan Bautista Corachán o Baltasar Iñigo, que li faciliten llectures essencials en la seua formació, com Locke i Descartes.

Son pare, Pasqual Mayans, va lluitar en el bando austraciste en la [[Guerra de Successió]] i va acompanyar a l'archiduc Carles a Barcelona en [[1706]]; açò li supondria certa marginació ulterior al seu fill en l'[[Espanya]] dels [[Borbons]]. Fins a l'any [[1713]], quan torna a Oliva, va estudiar en els jesuïtes de Cordelles, pero ya en el poble natal el seu yayo, l'advocat Joan Siscar, li incita a l'estudi del dret. Ho cursà en l'[[Universitat de Valéncia]], A on tracta als ''novatores'' més destacats: Tomás Vicente Rústica, Juan Bautista Corachán o Baltasar Iñigo, que li faciliten llectures essencials en la seua formació, com Locke i Descartes.

En [[1719]] s'en va a [[Salamanca]] per a profundisar els seus estudis de dret. Un dels seus professors, Borrull, li posa en contacte en el heleniste Manuel Martí, deàn alacantí, que serà el seu mentor i guia de llectures clàssiques, tant espanyoles com a llatines o gregues, i que canalisarà la seua vocació cap a les humanitats inclinant-li a l'estudi de la renaixença i els humanistes espanyols del [[Sigle XVI|XVI]]: Antonio de Nebrija, Benito Arias Montano, Fra Luis de Granada i Fra Luis de León, Francisco Sánchez de las Brozas, ''el Brocense'', [[Joan Lluís Vives]], [[Sant Joan de la Creu]], Teresa d'Àvila, [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]... Tota la seua vida es consagrarà a recuperar esta tradició, que el gust ilustrat considerava dilapidada o oblidada per l'Espanya del Barroc.

En l'any [[1719]] s'en va a [[Salamanca]] per a profundisar els seus estudis de dret. Un dels seus professors, Borrull, li posa en contacte en el heleniste Manuel Martí, deàn alacantí, que serà el seu mentor i guia de llectures clàssiques, tant espanyoles com a llatines o gregues, i que canalisarà la seua vocació cap a les humanitats inclinant-li a l'estudi de la renaixença i els humanistes espanyols del [[Sigle XVI|XVI]]: Antonio de Nebrija, Benito Arias Montano, Fra Luis de Granada i Fra Luis de León, Francisco Sánchez de las Brozas, ''el Brocense'', [[Joan Lluís Vives]], [[Sant Joan de la Creu]], Teresa d'Àvila, [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]]... Tota la seua vida es consagrarà a recuperar esta tradició, que el gust ilustrat considerava dilapidada o oblidada per l'Espanya del Barroc.

Va guanyar la càtedra de Còdic Justiniàneu de l'[[Universitat de Valéncia]], pero els seus colegues de la Facultat de Dret el fustigaren contínuament. Despuix d'un panflet en llatí contra els seus detractors, va publicar en [[1725]] la ''Oració en alabança de les obres de D. Diego Saavedra Fajardo'' i en [[1727]] la ''Oració en la que exhorta a seguir la verdadera idea de l'eloqüència espanyola'', on critica els excessos barrocs i pondera la senzillea hispana i àtica dels Frares Lluïsos, Vives o el ''Brocense''. Viaja a Madrit en eixe any, on li acullen en afecte el director de la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]] (Mercurio Antonio López Pacheco, Marqués de Villena), i el Bibliotecari Real (Juan de Farreras). Es carteja en Benito Jerónimo Feijoo, pero trencarà en ell, de la mateixa manera que en el pare Enrique Flórez, per la presunta superficialitat dels seus coneiximents.

Va guanyar la càtedra de Còdic Justiniàneu de l'[[Universitat de Valéncia]], pero els seus colegues de la Facultat de Dret el fustigaren contínuament. Despuix d'un panflet en llatí contra els seus detractors, va publicar en l'any [[1725]] la ''Oració en alabança de les obres de D. Diego Saavedra Fajardo'' i en [[1727]] la ''Oració en la que exhorta a seguir la verdadera idea de l'eloqüència espanyola'', on critica els excessos barrocs i pondera la senzillea hispana i àtica dels Frares Lluïsos, Vives o el ''Brocense''. Viaja a Madrit en eixe any, on li acullen en afecte el director de la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]] (Mercurio Antonio López Pacheco, Marqués de Villena), i el Bibliotecari Real (Juan de Farreras). Es carteja en Benito Jerónimo Feijoo, pero trencarà en ell, de la mateixa manera que en el pare Enrique Flórez, per la presunta superficialitat dels seus coneiximents.

Va defendre en aquells dies la reforma dels estudis jurídics en el sentit de disminuir la preponderància del dret romà i aumentar l'atenció sobre el dret autòcton espanyol, nuc d'una reforma general de l'educació que expondrà més tart, sense frut, al ministre José Patiño. En eixa ocasió recomanava, per eixemple, que el [[llatí]] s'ensenye en llengua vulgar i es fonga en l'estudi dels autors clàssics i no en el llatí eclesiàstic, opinió que ya va sostindre l'humaniste espanyol del sigle XVI Pedro Simón Abril.

Va defendre en aquells dies la reforma dels estudis jurídics en el sentit de disminuir la preponderància del dret romà i aumentar l'atenció sobre el dret autòcton espanyol, nuc d'una reforma general de l'educació que expondrà més tart, sense frut, al ministre José Patiño. En eixa ocasió recomanava, per eixemple, que el [[llatí]] s'ensenye en llengua vulgar i es fonga en l'estudi dels autors clàssics i no en el llatí eclesiàstic, opinió que ya va sostindre l'humaniste espanyol del sigle XVI Pedro Simón Abril.

En [[1730]], despuix de perdre en favor d'Arbuixerch la pavordia de l'universitat valenciana, oposicions en les que es varen mesclar insídia polítiques de borbonistes i austracistes, foralistes i antiforalistes i, naturalment, les enveges i rencors suscitades entre els seus colegues per Mayans, va marchar a [[Madrit]] a on va conseguir el càrrec de bibliotecari regi. Allí va editar en [[1732]] els seus ''Epistolarum libri sex'', que li varen obrir les portes entre els humanistes de mija Europa, i en [[1733]] el seu ''Orador Cristiano''. Durant sèt anys va ser oficial de la Biblioteca Real; en [[1740]] es va retirar a la seua [[Oliva]] natal per a dedicar-se als seus estudis i investigacions, pero va seguir sostenint una activa correspondència intelectual en erudits espanyols i estrangers en llatí i en [[castellà]]. En [[1737]] envia la ''Carta-Dedicatòria'' al ministre Patiño en un ambiciós pla de renovació acadèmica i cultural d'Espanya que ni tan sols va rebre resposta.

En l'any [[1730]], despuix de perdre en favor d'Arbuixerch la pavordia de l'universitat valenciana, oposicions en les que es varen mesclar insídia polítiques de borbonistes i austracistes, foralistes i antiforalistes i, naturalment, les enveges i rencors suscitades entre els seus colegues per Mayans, va marchar a [[Madrit]] a on va conseguir el càrrec de bibliotecari regi. Allí va editar en [[1732]] els seus ''Epistolarum libri sex'', que li varen obrir les portes entre els humanistes de mija Europa, i en [[1733]] el seu ''Orador Cristiano''. Durant sèt anys va ser oficial de la Biblioteca Real; en [[1740]] es va retirar a la seua [[Oliva]] natal per a dedicar-se als seus estudis i investigacions, pero va seguir sostenint una activa correspondència intelectual en erudits espanyols i estrangers en llatí i en [[castellà]]. En [[1737]] envia la ''Carta-Dedicatòria'' al ministre Patiño en un ambiciós pla de renovació acadèmica i cultural d'Espanya que ni tan sols va rebre resposta.

En [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].

En l'any [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].

En aplegar [[Fernando VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carlos III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá  i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat Joan Lluís Vives, pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]].

En aplegar [[Fernando VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carlos III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá  i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat Joan Lluís Vives, pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]].