| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | | nom = Vicent Boix i Ricarte | | | nom = Vicent Boix i Ricarte |
| − | | image = | + | | image = [[File:Vicens Boix y Ricarte, en La Ilustració Catalana.jpg|250px]] |
| | | peu = | | | peu = |
| | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Vicent Boix i Ricarte''' ([[Xàtiva]], [[27 d'abril]] de [[1813]] - [[Valéncia]], [[7 de març]] de [[1880]]) fon un historiador, periodiste i escritor [[Valencians|valencià]]. | + | '''Vicent Boix i Ricarte''' ([[Xàtiva]], [[27 d'abril]] de [[1813]] - † [[Valéncia]], [[7 de març]] de [[1880]]) fon un historiador, periodiste i escritor [[Valencians|valencià]]. Està considerat com el patriarca de la [[Renaixença valenciana]]. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | Vicent Boix, naixqué, el 27 d'abril de 1813, en la poblacié valenciana de Xàtiva, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valéncia]] per les tropes de [[Napoleó]]. La seua infancia estigué marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinarós]], la familia s'instalà en el [[Grau de Valéncia|Grau de Valéncia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent. | + | Vicent Boix, naixqué, el 27 d'abril de 1813, en la població valenciana de Xàtiva, a on s'havien refugiat sos pares fugint del siti de [[Valéncia]] per les tropes de [[Napoleó]]. La seua infancia estigué marcada per la pobrea. Despuix de dos breus estancies en [[Madrit]] i en [[Vinarós]], la familia s'instalà en el [[Grau de Valéncia|Grau de Valéncia]]. Anà a estudiar primer als Dominics, i posteriorment, a les Escoles Pies, a on li donaven la sopa dels pobres, ya que sos pares no podien proporcionar-li el sustent. |
| | | | |
| | Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any [[1827]]. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa càrrec d'una catedra de [[llatí]]. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''. | | Les seues aptituts li facilitaren l'ingrés en l'orde dels Escolapis en l'any [[1827]]. Estudia Filosofia i Lletres i Teologia, i en [[Gandia]] es fa càrrec d'una catedra de [[llatí]]. Torna a Valéncia a on s'aficionà l'història i començà a escriure; la seua primera obra fon ''El Amor en el Claustro''. |
| Llínea 30: |
Llínea 30: |
| | En l'any [[1845]] publicà els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en [[1860]], dels Instituts Arqueològics de [[Roma]] i de [[Berlin]]. | | En l'any [[1845]] publicà els tres volums de la ''Historia de la Ciudad y Reino de Valencia'', lo que propicia que l'Ajuntament el nomene croniste oficial en [[1848]]. Tambe es nomenat soci de merit de la Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia. En l'any [[1853]] es nomenat academic corresponent de la Societat Espanyola d'Arqueològia i de la de l'Història, i en [[1860]], dels Instituts Arqueològics de [[Roma]] i de [[Berlin]]. |
| | | | |
| − | Boix es ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporaneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis. | + | Boix és ara un home respectat per tots que ha abandonat la política mentres aumenta la seua influència en la vida cultural, més encara quan entre [[1863]] i [[1867]] publicà el ''Museo Literario'', que recopila l'obra d'autors contemporàneus. Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis. |
| | | | |
| | La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor. | | La seua optica lliberal el va fer vore en l'història valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperació dels [[Furs]] que havien donat l'época de major esplendor. |
| | | | |
| − | Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temantica, ''El Encubierto de Valencia'', ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les mes conegudes. La seua produccio lliteraria es abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigacio historica conformen un llegat transcendental. | + | Per a difondre el coneiximent de l'història valenciana escriví, en un estil amé i accessible, noveles d'esta temàtica, ''El Encubierto de Valencia'' (L'Encobert de Valéncia), ''La campana de la Unión'' i ''[[Guillem Sorolla]]'' son les més conegudes. La seua producció lliterària és abundant: poesia, teatre, novela, i treballs d'investigació històrica conformen un llegat transcendental. |
| | | | |
| − | Els ultims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Academia de Sant Carles]]. | + | Els últims foren anys de reconeiximents i condecoracions; en l'any [[1874]] és nomenat President de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]]. |
| | | | |
| − | Fallí el 7 de març de [[1880]]. Mesos abans, en decembre de [[1879]] acodí a l'inauguració de la seu de [[Lo Rat Penat]], institució de la qual fon nomenat President Honorari. | + | Fallí el 7 de març de [[1880]]. Mesos abans, en decembre de [[1879]] acodí a l'inauguració de la sèu de [[Lo Rat Penat]], institució de la qual fon nomenat President Honorari. |
| | + | |
| | + | == Obra == |
| | + | |
| | + | *''Xátiva, memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad'', Játiva, Imprenta y Librería de Blas Bellver, 1857. |
| | + | *''Fiestas reales: descripción de la cabalgata y de la procesión del corpus''. Valencia, 1858 Imprenta de la Regeneración Tipográfica) |
| | + | *''Noticia de los artistas valencianos del siglo XIX'' Valencia, 1877 (Imprenta de Manuel Alufre) |
| | + | *''La campana de la unión: leyenda histórica'' Barcelona: Salvador Manero, 1866 |
| | + | *''Valencia histórica y topográfica: relación de sus calles, plazas y puertas, origen de sus nombres''... Valencia, 1862-1863 (Imprenta de J. Rius) |
| | + | * ''Memorias de Sagunto'', Valencia, 1865 (Imp. de José Rius) |
| | + | *''Memoria histórica de la inundación de la Ribera de Valencia en los días 4 y 5 de noviembre de 1864'' Valencia, 1865 (Imprenta de la Opinión, á cargo de José Domenech) |
| | + | *''Obras poéticas de Don Vicente Boix, cronista de Valencia: poesías líricas y dramáticas'' Valencia, 1851 (Imp. del Correccional) |
| | + | *''Crónica de la Provincia de Valencia'' Madrid: Editores, Rubio y Compañía, 1867 (Imprenta de J. E. Morete) |
| | + | *''Crónica de la provincia de Alicante'' Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi, 1868 (Imprenta à cargo de J.E. Morete) |
| | + | *''Crónica de la provincia de Valencia'' Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi, 1868 |
| | + | *''El amor en el claustro o Eduardo y Adelaida: cartas eróticas''... Valencia, 1838 (Jacinto Talamantes) |
| | + | *''Apuntes históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia'' Valencia, 1855 (Mariano de Cabrerizo) |
| | + | *''El rey cabalga: leyenda en cinco romances'' Valencia, 1848 (Imprenta de José Rius) |
| | + | *''Relación de las fiestas reales con que la ciudad de Valencia solemnizó el enlace de S.M. la reina Dª Isabel II con S.A.R. el infante de España D. Francisco de Asís de Borbon: y el de S.A.R. la Señora Infanta Dª María Luisa Fernanda con S.A. el duque de Montpensier''. Valencia, 1846 (en la oficina de Jaime Martínez) |
| | + | *''Memoria para escribir la biografía de Don [[Rafael Esteve]], primer grabador de Cámara de S. M. publicada por la Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Carlos en Valencia''. Valencia, 1848 (Imp. de D. Benito Monfort) |
| | + | *''Historia de la ciudad y reino de Valencia Valencia'', 1845-1847 (Imprenta de Benito Monfort) |
| | + | *''El ángel de la familia: Comedia en un acto''. Valencia, 1863 (Impr. de José Mateu Garin) |
| | + | *''Omm-al-Kiram ó La expulsión de los moriscos: leyenda histórica'' Valencia: Imprenta de José Rius, editor, 1867 (Existix una atra edició sense any, Valencia, Imprenta y estereotipia "El Mercantil Valenciano") |
| | + | *''El encubierto de Valencia: (segunda parte): Leyenda histórica del siglo XVI'' Valencia, 1859 (Imprenta de José Rius) |
| | + | *''Fiestas que en el siglo IV de la canonización de San Vicente Ferrer se celebraron en Valencia'' Valencia: Sociedad Económica de Amigos del País, 1855 (Imprenta de José Rius) |
| | + | *''Obras poéticas de Don Vicente Boix, cronista de Valencia: poesías históricas y caballerescas''. Valencia, 1850 (Imp. de J. Ferrer de Orga) |
| | + | *''Sistema penitenciario del presidio correccional de Valencia''. Valencia, 1850 (Imprenta del Presidio) |
| | + | *''Manual del viagero y guía de los forasteros en Valencia''. Valencia, 1849 (José Rius) |
| | + | *''Memoria histórica de la apertura de las Capillas de S. Vicente Ferrer y de los Reyes, en el estinguido [Sic] convento de Santo Domingo de Valencia''. Valencia, 1844 (en la Imprenta de J. de Orga...) |
| | + | *''Elementos de Historia General y Particular de España''. Valencia, 1862 (Imprenta de José Rius) |
| | + | |
| | + | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la Renaixença, com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis. |
| | + | |
| | + | La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels Furs que havien donat l'epoca de major esplendor.|'Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença valenciana' VV.AA. ([[Revista Rogle]], nº 80, maig, 2013). Editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista [[Vicent Boix]] comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.''|''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' (11.11.2024), per [[Ricart Garcia Moya]]}} |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 48: |
Llínea 85: |
| | | | |
| | * [https://valencians.info/2017/09/21/vicent-boix-patriarca-de-la-reinanxenca-valenciana/ Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença Valenciana - Rogle Constantí Llombart - Valencians Info] | | * [https://valencians.info/2017/09/21/vicent-boix-patriarca-de-la-reinanxenca-valenciana/ Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença Valenciana - Rogle Constantí Llombart - Valencians Info] |
| | + | * [https://dbe.rah.es/biografias/8760/vicente-boix-y-ricarte Vicent Boix - Real Acadèmia de l'Història] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Boix, Vicente (1980). Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia. |
| | + | * Boix, Vicente. (Traducción de Rafael Pastor i Cantizano) (2008). L'Encobert de Valéncia I. Val´rncia. L'Oronella S.E.V., S.L. ISBN 978-84-96472-20-4 |
| | + | * Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.) |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Vicent Boix i Ricarte}} |
| | | | |
| | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Boix Vicent Boix en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Boix Vicent Boix en Wikipedia] |
| | + | * [https://ricartgarciamoya.com/2024/11/11/el-cuarto-cielo-alboraya-carraixet-tisburi/ ''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' - Pàgina web de Ricart Garcia Moya] |
| | | | |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
| − | [[Categoria:Periodiste]] | + | [[Categoria:Periodistes]] |
| | [[Categoria:Periodistes valencians]] | | [[Categoria:Periodistes valencians]] |
| − | [[Categoria:Escritor]] | + | [[Categoria:Escritors]] |
| | [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| − | [[Categoria:Historiador]] | + | [[Categoria:Historiadors]] |
| | [[Categoria:Historiadors valencians]] | | [[Categoria:Historiadors valencians]] |
| − | [[Categoria:Valencianisme]] | + | [[Categoria:Valencianistes]] |