Canvis

Estigué uns anys exiliat en [[Provença]] entre 1865 i 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats|Prim]]. Allí conegué a [[Frederic Mistral]] en [[1865]] i pogué participar en el [[Felibrige]], del qual en fon nomenat vicepresident. Fon membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escritors occitans.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |llinage2=Camprubí |nom2=Michel |títul=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes |url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false |llengua= | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=165 |isbn=8478260838}}</ref>

Estigué uns anys exiliat en [[Provença]] entre 1865 i 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats|Prim]]. Allí conegué a [[Frederic Mistral]] en [[1865]] i pogué participar en el [[Felibrige]], del qual en fon nomenat vicepresident. Fon membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escritors occitans.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |llinage2=Camprubí |nom2=Michel |títul=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes |url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false |llengua= | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=165 |isbn=8478260838}}</ref>

En 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] s'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fon nomenat ministre l'any [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Este seria u dels motius pels quals més avant decidí establir el seu proyecte cultural en esta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre|llinage=Comas i Güell|nom=Montserrat|títul=La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català|lloc=Barcelona| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |any=2007|isbn=978-84-8415-882-0| consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=22|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec en [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>

En 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] s'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fon nomenat ministre l'any [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Este seria u dels motius pels quals més avant decidí establir el seu proyecte cultural en esta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre|llinage=Comas i Güell|nom=Montserrat|títul=La Biblioteca Museu Balaguer, un proyecte nacional català|lloc=Barcelona| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |any=2007|isbn=978-84-8415-882-0| consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=22|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec en [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>

La seua dona morí en 1881. Al no haver tengut descendència, Víctor Balaguer invertí la seua chicoteta fortuna en crear en [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] en [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver segut sempre elegit diputat a Corts per esta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fon depositat en esta institució, que conserva actualment la seua biblioteca de vintidosmil llibres i la seua colecció d'art, en la qual destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt estranyes en la Catalunya d'aquella época.<ref name="Diccionari"/>

La seua dona morí en 1881. Al no haver tengut descendència, Víctor Balaguer invertí la seua chicoteta fortuna en crear en [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] en [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver segut sempre elegit diputat a Corts per esta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fon depositat en esta institució, que conserva actualment la seua biblioteca de vintidosmil llibres i la seua colecció d'art, en la qual destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt estranyes en la Catalunya d'aquella época.<ref name="Diccionari"/>

==== L'Eixample de Barcelona ====

==== L'Eixample de Barcelona ====

En esta mateixa llínea feu un proyecte de nomenclatura per als carrers de l'[[Eixample de Barcelona]], en noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer [[Aragó]], [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]], [[comtat del Rosselló|Rosselló]], [[Còrsega]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]], [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]]...), a les institucions Catalanes (les [[Corts Catalanes]], la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]], el [[Consell de Cent]]) o a personages clau ([[Pau Claris]], [[Roger de Llúria]], [[Roger de Flor]]...) que fon adoptat en bona mida, pero en modificacions i canvis de localisació que en trencaren la llògica urbana (per eixemple, els carrers en els noms dels territoris varen acabar separats en dos blocs). Posteriorment, durant la dictadura, alguns d'estos noms foren desfigurats, i no es recuperaren fins a la democràcia. Pero alguns, perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del [[Compromís de Casp]], que restà com a [[Carrer de Casp]].<ref name="sapiens128">{{citar ref  | llinage=Llorens | nom =Carles | títul =Objectiu: Espanyolitzar Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.44-49 | issn =1695-2014 }}</ref>

En esta mateixa llínea feu un proyecte de nomenclatura per als carrers de l'[[Eixample de Barcelona]], en noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (carrer [[Aragó]], [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]], [[comtat del Rosselló|Rosselló]], [[Còrsega]], [[Regne de Sardenya|Sardenya]], [[Regne de Sicília|Sicília]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]]...), a les institucions Catalanes (les [[Corts Catalanes]], la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]], el [[Consell de Cent]]) o a personages clau ([[Pau Claris]], [[Roger de Llúria]], [[Roger de Flor]]...) que fon adoptat en bona mida, pero en modificacions i canvis de localisació que en trencaren la llògica urbana (per eixemple, els carrers en els noms dels territoris varen acabar separats en dos blocs). Posteriorment, durant la dictadura, alguns d'estos noms foren desfigurats, i no es recuperaren fins a la democràcia. Pero alguns, perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del [[Compromís de Casp]], que restà com a [[Carrer de Casp]].<ref name="sapiens128">{{citar ref  | llinage=Llorens | nom =Carles | títul =Objectiu: Espanyolitzar Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |eixemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.44-49 | issn =1695-2014 }}</ref>

== Los quatre pals de sanch ==

== Los quatre pals de sanch ==