Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  11:14 24 jun 2020
m
Text reemplaça - ' només ' a ' a soles '
Llínea 180: Llínea 180:  
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
 
*[[Convent de Sant Dumenge de Xàtiva|Convent de Sant Dumenge]]: es va alçar a lo llarc del sigle XIV i en ell destacaven el refrectori, el claustre, la sala capitular i l'iglésia. Va ser derribat en gran part, i actualment s'està rehabilitant com a centre cultural.
 
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre els anys [[1715]] i [[1721]] enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]].​ Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
 
*[[Convent de Sant Onofre el Nou de Xàtiva|Convent de Sant Onofre el Nou]]: es va construir entre els anys [[1715]] i [[1721]] enfront de [[Iglésia de Sant Pedro de Xàtiva|l'iglésia de Sant Pedro]], al costat de l'antic Portal de [[Cocentaina]].​ Les dependències més interessants són el claustre de dos plantes i l'iglésia, decorada en rajoletes i pintures a la fresca.
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat només es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal.​ Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV,​ la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
+
*[[Antic convent de la Trinitat de Xàtiva|Antic convent de la Trinitat]]: data del sigle XV, encara que en l'actualitat a soles es conserva la portada d'estil gòtic flamíger de l'iglésia, que alberga l'Archiu Municipal.​ Davant esta porta se situa la [[Font de la Trinitat de Xàtiva|font de la Trinitat]], del sigle XIV,​ la copa del qual està conformada per un prisma octogonal en el que alternen, casi borrats, els escuts de Xàtiva i del [[Regne de Valéncia]].
 
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
 
*[[Antic convent de Sant Agustín de Xàtiva|Antic convent de Sant Agustín]]: data del sigle XVII i conta en un magnífic claustre classiciste, sient actualment sèu de la [[Universitat Nacional d'Educació a Distància|UNED]], i l'iglésia de la qual, sense cult i parcialment sense torre del campanar per una solsida, va ser acondicionada i s'ampra actualment com a sala de concerts.
 
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del [[sigle XVIII]] segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]].​ L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
 
*[[Ermita de Sant Josep de Xàtiva|Ermita de Sant Josep]]: es va construir a principis del [[sigle XVIII]] segons plans de l'arquitecte [[Francisco Conca]].​ L'interior és de planta de creu llatina, en àbsit semicircular i capelles laterals. Destaca la torre, que engloba l'antiga [[Ermita de Santa Bàrbara de Xàtiva|ermita de Santa Bàrbara]] i una porta tapiada que, segons la tradició, és la de l'antiga aljama per on va entrar [[Jaume I d'Aragó]] despuix de conquistar la ciutat. Encara que esta afirmació és falsa i s'ha mantingut solament com a llegenda.
110 425

edicions

Menú de navegació