Canvis

1490.- [[Martí Joan de Galba]]: “Tirant lo Blanch”, termina l'obra inacabada de Joanot Martorell “Guillem de Varoic” i en el colofó diu ‘Aci feneix lo llibre del valeros e strenu caualler tirant lo blanch, princep e Cesar del Imperi Grech de constantinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portuguesa. E apres '''en vulgar lengua valenciana per lo magnifich: e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell ...’.'''  

1490.- [[Martí Joan de Galba]]: “Tirant lo Blanch”, termina l'obra inacabada de Joanot Martorell “Guillem de Varoic” i en el colofó diu ‘Aci feneix lo llibre del valeros e strenu caualler tirant lo blanch, princep e Cesar del Imperi Grech de constantinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portuguesa. E apres '''en vulgar lengua valenciana per lo magnifich: e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell ...’.'''  

[[1491]].- Miquel Pérez, escritor i traductor valencià del [[Sigle d'Or]] valencià, dedicatòria (a sor Isabel de Villena) del “Libre del menyspreu del món” trobem ‘… per prechs del reverent mestre Pere Calaforra..., '''he yo traduït de latí en valenciana prosa''' lo libre de mestre Johan Gerson...’.  

[[1491]].- Miquel Pérez, escritor i traductor valencià del [[Sigle d'Or]] valencià, dedicatòria (a sor Isabel de Villena) del “Libre del menyspreu del món” trobem ‘… per prechs del reverent mestre Pere Calaforra..., '''he yo traduït de latí en valenciana prosa''' lo libre de mestre Johan Gerson...’. En la rubrica general del Libre primer figura, que el tractat fon splanat '''de latí en valenciana lengua.'''

1491.- Miquel Pérez, escritor i traductor valencià del Sigle d'Or valencià, dedicatoria de la IMITACIO DE IESUCHRIST. “Comença lo libre primer de mestre ihoan gerson canceller de paris de la imitacio de iesuchrist e del menypreu de aquest món miserable splanat de '''lati en valenciana lengua''' per lo magnific en miquel pereç ciutada. Diu al final: “... '''traduit de lati en valenciana prosa'''...”.  

1491.- Miquel Pérez, escritor i traductor valencià del Sigle d'Or valencià, dedicatoria de la IMITACIO DE IESUCHRIST. “Comença lo libre primer de mestre ihoan gerson canceller de paris de la imitacio de iesuchrist e del menypreu de aquest món miserable splanat de '''lati en valenciana lengua''' per lo magnific en miquel pereç ciutada. Diu al final: “... '''traduit de lati en valenciana prosa'''...”.  

1489.- LIBER ELEGANTIARUM Podem llegir en les linees del Colofo: “... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...” LIBER ELEGANTIARUM es el primer diccionari valencià i el mes antic llexic d’una llengua romanç. L’autor, Joan Esteve (Valencia, sigle XV), que era escritor i notari de la ciutat de Valencia, l’escrigue l’any 1472, publicant-se en Venecia en 1489.  

1489.- LIBER ELEGANTIARUM Podem llegir en les linees del Colofo: “... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...” LIBER ELEGANTIARUM es el primer diccionari valencià i el mes antic llexic d’una llengua romanç. L’autor, Joan Esteve (Valencia, sigle XV), que era escritor i notari de la ciutat de Valencia, l’escrigue l’any 1472, publicant-se en Venecia en 1489.  

1507. Barcelona En 1491, el prologuiste de l'Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix aixina: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54

 

1507. Barcelona El 1491, el prologuiste de l’Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix aixina: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54

1494. Valencia. Puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben en tots los idiomes escrites ...no deu esser en la nostra valenciana lengua callada...” Pereç, Miquel: “Vida de la Sacratissima Verge María”, De l’endreça a Na Monpalaua de Castellví; Valencia, 1494.

1494. Valencia. Puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben en tots los idiomes escrites ...no deu esser en la nostra valenciana lengua callada...” Pereç, Miquel: “Vida de la Sacratissima Verge María”, De l’endreça a Na Monpalaua de Castellví; Valencia, 1494.