| | Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Encara que Oriola i [[Sogorp]] tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en Corts. El seu reconeiximent com a ciutat és dels més antics que es coneixen: [[1347]]. | | Històricament, Xàtiva ha segut una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Encara que Oriola i [[Sogorp]] tenien seu episcopal, Xàtiva era la segona ciutat a votar en Corts. El seu reconeiximent com a ciutat és dels més antics que es coneixen: [[1347]]. |
| | La ciutat està enclavada als peus del Castell els caents del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la ribera del riu, coneguda com l'[[Horta de Xàtiva]]. | | La ciutat està enclavada als peus del Castell els caents del qual arriben a ocupar algunes cases, estenent-se fins a la part més plana de la ribera del riu, coneguda com l'[[Horta de Xàtiva]]. |
| − | Llimita en [[l'Alcudia de Crespins]], [[Barcheta]], [[Canals]], [[Cerdà]], [[Estubeny]], [[el Genovés]], [[la Granja de la Costera]], [[Llocnou d'en Fenollet]], [[Llanera de Ranes]], [[La Llosa de Ranes]], [[Montesa]], [[Novetlè]], [[Rotglà i Corberà]], [[Torrella]] i [[Vallés]] (en la mateixa comarca); en [[Alcàntera de Xúquer]], [[Beneixida]], [[Carcaixent]], [[Càrcer]], [[L'Ènova]], [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[Sellent]] i [[Castelló de la Ribera]] (a la comarca de la [[Ribera Alta]]); en [[Anna]] i [[Énguera]] (en la [[Canal de Navarrés]]); en [[Bellús]], [[Benigànim]], [[Guadasséquies]] i [[l'Olleria]] (a la [[Vall d'Albaida]]) i en [[Simat de la Valldigna]] (en la comarca de la [[Safor]]). | + | Llimita en [[l'Alcudia de Crespins]], [[Barcheta]], [[Canals]], [[Cerdà]], [[Estubeny]], [[Genovés]], [[La Granja de la Costera]], [[Llocnou d'En Fenollet]], [[Llanera de Ranes]], [[La Llosa de Ranes]], [[Montesa]], [[Novetlè]], [[Roglà i Corberà]], [[Torrella]] i [[Vallés]] (en la mateixa comarca); en [[Alcàntera]], [[Beneixida]], [[Carcaixent]], [[Càrcer]], [[Ènova]], [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[Sellent]] i [[Castelló de les Guerres]] (en la comarca de la [[Ribera Alta]]); en [[Anna]] i [[Énguera]] (en la [[Canal de Navarrés]]); en [[Bellús]], [[Benigànim]], [[Guadasséquies]] i [[L'Olleria]] (en la [[Vall d'Albaida]]) i en [[Simat de Valldigna]] (en la comarca de la [[Safor]]). |