Canvis

[[1473]].- Entre els anys 1473 i [[1507]].- Es varen escriure les “Regles per a esquivar vocables”, de Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau, catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; més '''lo vulgar català e valentià és dir reyna''', car regina nos diu sino en cobles o per trones....”

[[1473]].- Entre els anys 1473 i [[1507]].- Es varen escriure les “Regles per a esquivar vocables”, de Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau, catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; més '''lo vulgar català e valentià és dir reyna''', car regina nos diu sino en cobles o per trones....”

[[1475]].- En “l'inventari de bens del cavaller Pere Sarró”, es parla d'una biblia ‘de forma major '''en lengua valenciana''', de emprempta, en paper, …’.  

[[1475]].- Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l'inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d'abril de 1475, es parla d'una biblia “de forma major '''en lengua valenciana''', de empremta”, i en un atre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –seguix dient Sanchis Guarner (sic)– es nomena “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, en cobertes de fusta en quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48

[[1477]].- En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , ‘e perque havia gran treball en '''mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana''', cessà de fer dita coreccio’.  

[[1477]].- En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , ‘e perque havia gran treball en '''mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana''', cessà de fer dita coreccio’.Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995

[[1478]].- [[Bonifaci Ferrer]], hermano de [[Sant Vicent Ferrer|San Vicente Ferrer]], escribía en la última hoja de la '''Biblia traducida al Valenciano''' e impresa en Valencia: ‘...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli '''de lengua latina en la nostra valenciana''' per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del orde de pricadors...’.  

[[1478]].- [[Bonifaci Ferrer]], hermano de [[Sant Vicent Ferrer|San Vicente Ferrer]], escribía en la última hoja de la '''Biblia traducida al Valenciano''' e impresa en Valencia: ‘...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli '''de lengua latina en la nostra valenciana''' per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del orde de pricadors...’.  

L'individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. ("La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja Cremades y otros. Edita G.A.V.). Manuel de Montoliu, filofec català.

L'individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. ("La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja Cremades y otros. Edita G.A.V.). Manuel de Montoliu, filofec català.

Molt despreciada està la llengua valenciana i es la causa perque els mateixos que devien ensalçar-la la degraden... I d'aci es, que eixa multitut de pobles que no entenen atra, estan en extrem ignorants de lo que els conve saber, tant en lo politic com en lo moral... determine escriure en llengua valenciana estes conversacions... Encara que alguns ignorants presumits, neguen haver-la (l'instruccions) en esta classe d'escrits i en idioma valencià... Responga per mi el meu Pare, Germa i Patro Sant Vicent Ferrer, que predicant en llengua valenciana intrui, convence i converti a innumerables: En fi, yo tinc per un simple, al que vullga sostindre que l'idioma valencià no siga capaç i susceptible de tot lo que son els demes. Dit per Manuel Civera, en lo prolec d'u dels seus coloquis constitucionalistes.

Molt despreciada està la llengua valenciana i es la causa perque els mateixos que devien ensalçar-la la degraden... I d'aci es, que eixa multitut de pobles que no entenen atra, estan en extrem ignorants de lo que els conve saber, tant en lo politic com en lo moral... determine escriure en llengua valenciana estes conversacions... Encara que alguns ignorants presumits, neguen haver-la (l'instruccions) en esta classe d'escrits i en idioma valencià... Responga per mi el meu Pare, Germa i Patro Sant Vicent Ferrer, que predicant en llengua valenciana intrui, convence i converti a innumerables: En fi, yo tinc per un simple, al que vullga sostindre que l'idioma valencià no siga capaç i susceptible de tot lo que son els demes. Dit per Manuel Civera, en lo prolec d'u dels seus coloquis constitucionalistes.

1507. Barcelona En 1491, el prologuiste de l'Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix aixina: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54

1507. Barcelona En 1491, el prologuiste de l'Art de ben morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de 1497, la susdita frase apareix aixina: “... he desliberat traure’l segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54